dissabte, 31 de maig de 2008

La Viqui i en fidel 2. Sopant amb la Patrícia

Hola, Patricia! −cridà la Viqui des de l’altra banda del saló, acostant-se-li amb els braços oberts.

Les dues dones es varen abraçar i besar efusivament.

−fidel! Què esperes? Agafa-li la bossa i la jaqueta i serveix-nos un martini al saló. Vinga! −el renyà i, adreçant-se a la seva amiga amb un to de veu afable, li digué: −Passa, Patrícia −i se n’anaren totes dues a fer petar la xerrada al sofà, davant la llar de foc.

Cinc minuts encara no després, en fidel es presentà amb una safata amb dos martinis amb gel en copes guarnides cadascuna amb una rodanxa de llimona i una oliva farcida de pebrot vermell travessada per un escuradents. Per acompanyar la beguda, havia preparat un plat d’escopinyes al vapor, que són fetes en un moment, i uns quants canapès amb salmó i torradetes amb formatge Caprice des dieux. Deixà la safata a la tauleta i la Viqui li ordenà que encengués el foc abans de tornar a la cuina.

L’home agafà quatre troncs de sota el pedrís que hi havia a la dreta de la xemeneia, s’agenollà a terra d’esquena a les dones i els disposà convenientment damunt d’un tou de llenya menuda i quatre pinyes. Com que duia el davantal de cuina, pel darrere se li veia tot i la Patrícia no li treia l’ull de sobre resseguint-li l’esquena des del clatell fins al...

La Patrícia li ventà sis fiblades seguides que li feren tremolar
els glutis i hi deixaren sis noves llistes d’un roig viu i rabiós.


−Oh! −se li escapà− quan s’adonà de les marques que li solcaven les natges.

La Viqui, comprengué de seguida la causa de la sorpresa de la seva amiga i li digué orgullosa:

−L’he pegat amb una d’aquestes canyes.

I li assenyalà l’àmfora plena de bastons fets amb canya de bambú que tenia al davant, a l’esquerra de la llar de foc. Tot seguit manà a en fidel que li’n portés un. Ell l’obeí: li portà l’instrument de genollons i l’hi presentà sobre els palmells de totes dues mans esteses.

−Són ideals. aquests bastons. Són lleugers però molt eficaços, com pots comprovar −comentà la Viqui mentre l’agafava i el mostrava a la Patrícia.− Té, passa els dits per la canya.

La Patrícia l’acaricià, era llisa entre nus i nus, però dura. Flexible, però capaç de doblegar esquenes. Mirà en fidel agenollat allà terra davant seu, sufocat i trèmul.

−Pobret −se li va escapar−, li fem passar... no sé si vergonya o por.
−Però li agrada −va assegurar− la Viqui sense compadir-lo. Ja ho veuràs, aixeca-li el davantal.

Li va arromangar lentament la roba amb la punta del bastó: en fidel tenia la cigala enciriada i tan roja de sang com les galtes.

−És un porc! −va xisclar sorpresa.
−Aquestes situacions el fan trempar −digué la Viqui−. I quan la verga li tiba està venut: morreja i xucla i s’empassa tot allò que li poses als llavis. Mmmm! A aquest porquet se li pot manar tot, i se li pot fer qualsevol cosa.

Llavors va manar a en fidel que s’alcés. Ell es posà dret amb les cames obertes i les mans al clatell i ella li féu un gest amb la mà. L’home va fer mitja volta i el cul li quedà a l’alçada de les mans de les dones.

La Patrícia li resseguí les marques amb els dits i quedà impressionada per la precisió i netedat amb què estaven gravades a la pell. La Viqui se n’adonà, li somrigué i li va dir:

−Vols pegar-lo?
−Jo? −contestà ella−. Per què?
−Per plaer, dona. Prova-ho. És un esclau; no et sàpiga greu.

La Patrícia alçà el braç, brandà la canya però titubejà a l’hora donar el cop i la fuetada va quedar en res.

−Així no, Patrícia. Has de pegar amb decisió, fort, sense por. No pensis en el fidel educat i distingit que coneixes, en l’amic del teu marit, ni en el mal que li puguis fer. Tens davant teu un esclau. Pega’l, dona! T’agradarà.

Aquestes paraules excitaren la Patrícia, i li ventà sis fiblades seguides que li feren tremolar els glutis i hi deixaren sis noves llistes d’un roig viu i rabiós.

−Quin plaer! Digué bufant per l’esforç que havia fet i tornant el bastó a la Viqui, que va rematar la feina de la Patrícia amb forta vergassada al cul d’en fidel per manar-li que acabés de fer dopar i parés taula.

***

En fidel les servia amb un davantalet blanc sense mira-les als ulls.

Va ser un sopar lleuger: una amanida dolça i salada d’escarola i canonges amb orellanes, poma pinyons i anxoves; i una orada al forn amb patates i ceba, maridada amb vi blanc del Priorat que resultava fresc, saborós i intens a la boca. Durant el sopar les dues amigues van parlar de coses seves, de la feina, de llibres, de les propostes que els feia algun admirador... sense fer cas d’en fidel, que les servia amb un davantalet blanc tenint cura de no mirar-les als uls i que no es descuidava d’omplir-los la copa quan la buidaven. També estava pendent que n s’apagués el foc de la llar.

Quan hagueren acabat de menjar, la Patrícia observà com en fidel tirava les restes de l’amanida i el peix barrejades en un bol que hi havia en un carretó auxiliar abans d’endur-se els plats a la cuina. La Viqui, que la veia intrigada, perquè a la casa no hi havia cap gos, li tragué la pregunta de la boca i li aclarí, mentre agafava el bol i el deixava sota la taula:

−És el seu menjar −i tot seguit s’adreçà a en fidel per dir-li:− Prendrem les postres al sofà.

Els dugué gelat de xocolata guarnit amb maduixes i nata acompanyat d’una copeta de garnatxa de l’Empordà. Elles no li van dirigir cap mot ni mirada, sinó que continuaren amb la seva conversa. En fidel, mentrestant, avivà el foc i després desparà la taula, rentà els plats i es posà a menjar de quatre potes sota la taula.

La Patrícia va pixar de gust a la boca d’en fidel.

−Ai, dispensa’m −la Patrícia interrompé la Viqui quan li estava parlant del viatge que havia fet a les illes gregues− on és el bany?
−El bany? No cal et moguis −li digué la Viqui, i, es girar per cridar:− fidel!, aquí!

L’home aixecà la boca del plat i es desplaçà sense canviar de posició, cap on eren elles.

−La Patrícia ha de fer un riu −digué la Viqui.

Llavors ell s’assegué sobre els seus talons amb els genolls separats i les mans a l’esquena. dreçà el tors, tirà el coll enrere fins a quedar de cara al sostre, badà la boca i esperà.

−Tu mateixa −digué la Viqui, a la seva amiga assenyalant-li el forat de la boca d’en fidel−. Ja pots pixar.

La Patrícia es va treure el tanga, s’encamellà damunt del rostre de l’home i, quan les seves cuixes entraren en contacte amb les galtes d’aquell urinari humà no es pogué estar de felicitar la seva amiga:

−Mmmm! Que suau i càlid! Així sí que fa goig de seure al vàter. Ets l’hòstia, Viqui, una sibarita d’allò més refinada, saps descobrir tots els plaers. Tu creus que jo aconseguiré mai de fer una cosa així amb en Donat?

−No ho dubtis −li assegurà la Viqui−. Ara pixa i en parlarem.

La Patrícia va pixar de gust a la boca d’en fidel, que, després d’empassar-se tota l’orina li va netejar els replecs de la vulva amb la llengua. La Patrícia va quedar encantada del servei i en fidel tornà sota la taula i continuà menjant.

−Ara parlem del Sr. Donat −digué la Viqui a la Patrícia quan aquesta, totalment alleugerida, tornava a seure al sofà.

***

En fidel passaria la nit nu allà terra.

Quan al cap d’una hora llarga la Viqui i la Patrícia es deien adéu besant-se a la porta, en fidel ja havia passat la baieta per la cuina i la zona del menjador i feia estona que era a terra prostrat davant l’àmfora, esperant ordres, però elles feien com si no hi fos. La Patrícia ni se’n va acomiadar −segurament ja el veia com una cosa més de la casa− i la Viqui, quan hagué tancat la porta, apagà el llum i es retirà cap a la seva habitació. Aquella nit, en fidel la passaria nu allà terra.

dilluns, 26 de maig de 2008

La Viqui i en fidel. Les natges roents

La Viqui va entrar a la cuina, s’abalançà des de darrere damunt d’en fidel, el seu marit, per agafar un got de l’armari, que quedava just a l’alçada del cap, amb un moviment que fregà l’esquena l’home amb la davantera, se n’apartà, obrí la nevera, en tragué la gerra d’aigua i s’omplí el got.

Agafà la doble corretja ampla com el palmell d'una mà...

Ell estava de cara a la pica preparant l’amanida que havia d’acompanyar les dues orades amb ceba i patates que tenia a punt de ficar al forn. Només duia el davantal lligat amb un llaç darrere la cintura, de manera que li quedava el cul enlaire. La dona l'observava mentre bevia l'aigua fresca.

De sobte, clavà una sorollosa plantofada a aquell paner que se li oferia i, després de repassar-lo, la mà s’esmunyí entre les cuixes en cerca dels ous, que engrapà i estrenyé. Un calfred recorregué l’espinada d’en fidel i li somogué tot el cos, però ella afluixà els dits. Només havia volgut fer-li una carícia de no res i retirà la mà de l’entrecuix lentament per entretenir-se esmolant-se les ungles a les parets de dins del solc que divideix els glutis. Ell continuava amb l’amanida: no tenia permís per descuidar les seves obligacions. Llavors ella, sense deixar de gratar, se li arrambà i li deixà anar a cau d’orella:

–M’agrada molt, la teva gropa, ja ho saps, i com que avui el dia m’ha sortit el dia rodó, li vull encomanar un xic d’alegria, que aquest vespre serà especial, ja ho veuràs. Saps què?, li farem pujar coloret, què et sembla?

Les natges anaven adquirint el to
d’un vermell de tomàquet de sucar pa.


La pregunta era retòrica, així que tot seguit, sense esperar resposta, li va desfer el llaç del davantal i afegí:

–Vinga, deixa’l a la cuina i vine a la saló, que abans que paris taula et maquillaré el culet, així faràs més goig quan serveixis el sopar.

La taula on menjaven era de fusta massissa i, sense desplegar, feia metre vint per vuitanta. Per sota, al mig, hi havia una argolla collada. La Viqui va assenyalar una punta de la taula a en fidel i ell s’hi va situar, dret amb les cames obertes. Ella li va lligar un turmell a cada pota, li va fer vinclar el cos endavant, de manera que el pubis li quedés encastat a la vora de la fusta i el ventre i el pit plans damunt la taula. Llavors li va subjectar els punys a les potes de l’altra banda i finalment li va passar una corda entre els ous i l’abdomen, va fer un nus i va deixar la corda amarrada per l'altre cap a l’argolla. La veritat és que li agradava tenir-lo aferrat pels collons quan el castigava; deia que així un mascle es trobava més venut, i que això li impedia fer moviments bruscos per esquivar les fuetades.

Llavors va començar a treballar-li el cul. Primer l’hi grapejà amb força i quan l’hi hagué ben estovat li pegà una pallissa amb les mans que li deixà repetides vegades l’empremta dels cinc dits a totes dues les natges. Després agafà la doble corretja ampla com el palmell d'una mà que tenia sempre damunt la tauleta de davant de sofà, la féu espetegar a l’aire un parell de cops... i tot seguit la descarregà contra aquell cul ja masegat que tenia atrapat davant seu.

Brandava aquella llengua de cuir amb força, metòdicament, sense pausa, sense comptar els cops, repartint-los una vegada i una altra per tota la superfície de les natges, des de la línia on comença l’esquena fins als sécs que les separen de les cuixes. La corretja era prou ampla com per no deixar marques, però el seu esclafit cremava la pell i les natges anaven adquirint el to d’un vermell de tomàquet de sucar pa. En fidel es reprimia de cridar –a la Viqui l’excitava el so del cuir espetegant contra la carn i en volia sentir el so nítid– , mentre el seu darrere es debatia per escapar del càstig amb contraccions i moviments incontrolats, que, subjectat com estava pels testicles, no feien res més que incrustar-li encara més el cos al caire de la taula que li segava el pubis.

Trià un bastó de canya de bambú prim com un dit i...

Quan va haver aconseguit l’efecte desitjat, i només llavors, la Viqui va deixar caure la corretja a terra, s'acostà al seu home i li passà suaument els dits per la gropa apallissada. Bullia i tremolava. Llavors va fer la volta a la taula, li posà una mà a la barbeta, li alçà el rostre i el mirà als ulls. Eren humits. Els hi eixugà amb els polzes i, sostenint-li el cap amb una mà a cada galta, li digué:

–Molt bé, fidel, estic contenta de tu. T’ha quedat un cul preciós, vermellet, calentó... Només hi falta un petit detall per poder-lo ensenyar: les marques –afegí, i li deixà altre cop el cap damunt la taula i se n’anà cap al bufet.

N’obrí el calaix de sota, n’agafà un cilindre de cautxú negre que feia 15 cm de llargada per 2 de diàmetre, es tragué les calces que s’havia posat al matí, hi embolicà el cilindre i el posà a la boca d’en fidel.

–Mossega’l fort –li digué– et farà falta.

A un costat de la llar de foc, la Viqui hi tenia una àmfora plena de bastons de canya de bambú de mides i gruixos diferents; feien joc amb la decoració, però no hi eren només per fer bonic. La dona en trià un de prim com un dit que feia un metre de de llargada, se situà altre cop rere el seu marit, el féu xiular amenaçadorament a l’aire –en fidel copsà l’advertiment i clavà fort les dents al cilindre– i... plaf! No hi hagué pietat ni pels gemecs ofegats al cautxú, ni per les llàgrimes que es vessaven a raig damunt la taula, ni per les natges que s’encongien i es crispaven impotents d’esquivar l’escomesa implacable de la canya. Van ser dotze cops precisos, dotze fiblades cruels, dotze marques, quatre a cada natja i quatre més de perpendiculars a la ratlla del cul que mossegaven cadascun tots dos glutis.

Van ser dotze cops precisos, dotze fiblades cruels.

–Perfecte –exclamà la Viqui quan hagué acabat, tot contemplant la seva obra–. Ara ja estàs presentable.

Encara que ho pogués semblar, la Viqui no era una dona cruel. S’estimava el seu home. El deslligà, li acaricià i besà les galtes humitejades pel plor i, quan l’hagué consolat, li tornà a posar ella mateixa el davantal. El llacet del darrere feia goig damunt del cul amb les marques acabades de gravar. Justament les hi estava tocant quan sonà el timbre de la porta.

En fidel es posà nerviós. No esperava visites, i menys en l’estat en què es trobava. Mirà esglaiat la seva dona i Mestressa.

–Ui! Ja és aquí –digué la ella–. Vés a obrir la porta. De seguida vinc; vaig a arreglar-me una mica.

–Però –balbucejà en fidel, que no se’n sabia avenir.

–Tu calla i obeeix! –el comminà ella sense donar-li cap explicació, i desaparegué cap a la cambra de bany.

Deu segons després, torbat i tremolant-li les mans, en fidel obria la porta:

–Oh! Què fas així, Fidel –exclamà sorpresa la Patrícia tapant-se la boca amb una mà.

Era la muller d’en Donat, seu millor amic. A en fidel, torbat i avergonyit, les cames li feien figa; desitjava fondre’s.

divendres, 2 de maig de 2008

Llengües

Procura manejar-la bé, fica-la amb suavitat i en profunditat, accelera, entra sense por i assumeix el teu paper, no n’hi ha cap altra, aquesta és la teva condemna, estimar-la, besar-la, adorar-la per damunt teu... si no pots respirar... ja ho faràs després... rendeix-te, deixa’t portar per cada plec inundat de la seva pell... deixa’t captivar pel seu sabor de sexe, de pou que regala de plaer...

Visita els seus recòndits secrets, a cegues i paladeja cada xarrup de la seva pell... capitula davant la divina essència que t’ofereixen, embriaga’t amb els licors estranys, deixa que destil·li damunt teu els alcohols més deliciosos jamai no tastats... beneeix la teva hora perquè ets aquí, al peu del canó, afusellat pel desig d’una deessa... besa, llepa, beu, menja i ensuma tot quant se’t dóna i dóna’n gràcies una i mil vegades... potser aquesta serà la teva darrera oportunitat...

(Traduït de l'original, tongues, publicat per Palabras)

divendres, 18 d’abril de 2008

Sisplau, lliga'm

Per què un esclau suplica a la Mestressa que el lligui? Per què anhela portar collar i cadenes? Per què aquest desig? Jo diria que és perquè en els esclaus és tan visceral el sentiment de “ser d’Ella” i el desig de no deixar-ho de ser mai que necessitem sentir físicament que portem el seu jou i estar convençuts que no tenim cap altra opció ni destí que no sigui complir la seva voluntat.

"... m’arrencava la roba i em fuetejava"

Aquest sentiment arrelat en el fons de les entranyes ens porta inevitablement a desitjar que Ella ens prengui, ens retingui entre les seves coses, restringeixi els nostres moviments i ens lligui com es fa amb les bèsties de manera que hàgim de sentir l’olor de cuir de les corretges, l’aspror de la corda rosegant la pell, la fredor de les cadenes... Anhelem que el sentiment de “ser d’Ella” que ens crema dins del ventre es converteixi una realitat exterior de la qual no tinguem nosaltres el control sinó Ella, una realitat de la qual no ens puguem alliberar ja mai més.

Aquest és un sentiment que pocs esclaus han viscut plenament. Un d’ells és triskel, que passa hores lligat a l’estaca sofrint la ràbia de la seva Mestressa i essent el seu instrument de plaer. triskel ha descrit sentidament i crua la situació de l’esclau que suplica a la Mestressa que el lligui. Llegiu-lo; fa estremir.

"... m’emmordassava amb les seves bragues xopes de pixum"

Un dels meus somnis de somniar despert era que jo feia autoestop, es parava una dona, em feia pujar al cotxe i se m’enduia a casa seva. Un cop a dins, em donava un parell de bufetades que em deixaven atònit i em lligava les mans a l’esquena sense que encara jo hagués pogut reaccionar. Llavors m’arrencava la roba i em fuetejava. Després se m’enduia a la cambra de bany, em feia tombar a la banyera, se’m pixava al damunt i m’emmordassava amb les seves bragues xopes de pixum. Em deixava allà, estès a pèl i xop dins la banyera de porcellana freda. M’hi deixava tancat tota la nit perquè m’impregnés de la seva olor i el gust dels seus pixats se’m fixés a la gola, i perquè la fredor de la nit, lluny de la seva presència, em calés fins als ossos.

"... i em feia anar com volia"

L’endemà a mig matí veia a buscar-me. Em col·locava una collar amb corretja al coll i em feia anar com volia. Qualsevol resistència o vacil·lació meva era reprimida l’instant... i així em convertia ràpidament en un esclau submís, obedient i prompte a prestar-li qualsevol servei que em requerís; un esclau que l’adorava, servia i temia; un esclau que s’havia oblidat de qui havia estat i que no tenia altre horitzó que no fos Ella.

dijous, 17 d’abril de 2008

triskel escriu

Lliga’m als teus desitjos, a cada porus del teu cos, a cada neurona de la teva ment... Lliga’m amb la força de les teves mans, amb els batecs del teu cor. Lliga’m fins que em faci mal haver viscut la vida sense tu... Lliga’m amb besos al teu cos. Lliga’m com un estrany reté la seva presa i lliura’m a la mort si el demà ha d’esser sense tu... Lliga’m com el reu a la forca i deixa’m caure en el buit. Res no em reté aquí si no és per estar vora teu... Lliga’m a l’aire que respires. Buida els meus pulmons d’un amor sense límits i asfixia els meus sospirs i els meus anhels... Lliga’m i emporta-te’m arrossegant-me, si ho desitges. Ja no em queda voluntat. Te l’he lliurada i no penso comprar-ne més... Sóc teu, lliga’m com es fa amb les feres i no em deixis escapar mai... Lliga’m a la teva ombra d’oliveres, no vull veure el sol si no és amb tu... Lliga’m a cada passa que facis, ficaré els peus a les teves petjades... Lliga’m sense mirar les ferides que esquinces, només vull esser tan teu com la sang que et corre per les venes... Lliga’m i deixa’m morir al costat de la vida que tu vulguis, jo ja no sóc res ni ningú més que qui tu desitgis... Lliga’m amb a corretja estreta i no et preocupis per mi, sempre jauré vora teu i et donaré tot allò que pugui... Lliga’m als teus deserts, a les teves solituds, a les teves penes... Enterra-les en mi...

Lliga’m, Senyora de tot el meu ser. Lliga’m per fora de la mateixa manera que em sent lligat per dins...

dimecres, 2 d’abril de 2008

Profund

Com li agradava a Ishtar aparèixer més tard de l’hora convencional i acompanyada... Aquell vespre ho tornà a fer per desgràcia de triskel, que ja feia hores que estava rere la porta, a l’estoreta d’arribades... Encara no havia pogut sopar ni descansar... Esperava pacient i impacient alhora. Una altra vegada "aquest", el que se n’havia anat amb Ella el dia que el va castigar a la banyera a fer d’urinari... triskel, vermell, li besà els peus, els cedí el pas i anà a buscar dues copes de xampany i algunes fruites que deixà deliciosament disposades en una safata al saló, a la tauleta propera a l’estaca. Se n’anà al racó mentre Ishtar i el seu acompanyant reien i es menjaven la boca i tot allò que trobaven...


–Fora, al jaç!

triskel es retirà a la seva estora. Sentia com s’entremesclaven les veus i els gemecs mentre tancava els ulls intentant no pensar i adormir-se... No va poder. Hores més tard...

–triskel!

S’incorporà i anà al dormitori. Jeien tot dos... Ishtar entreobrí les cames... el seu sexe regalava de llet i amb una sola mirada li ordenà que...

triskel, desolat, prest, se n’empassava tanta com podia, resseguí cada llavi, li eliminà aquella immundícia masculina de cada porus de pell mentre Ishtar joguinejava amb els seus cabells i alhora li encastava nas i boca contra el seu sexe...

Somnolent, l’amant sabia què passava i acariciava suaument un mos de pell de la seva conquesta fins a quedar-se adormit.

Ishtar, satisfeta de la feina de triskel, l’apartà d’entre les seves cames... s’aixecà del llit per dutxar-se i li donà noves ordres...

Mentre l’agua de la dutxa corria a l’habitació contígua... triskel havia lliscat fins al costat del tipus que ja l’havia humiliat aquell vespre i, complint ordres, besà el baix ventre d’aquell home. Notà una lleu erecció que s’anà pronunciant en contacte amb la seva llengua i els llavis, que quedaren damunt d’ell resseguint pell i imperfeccions... Un cop erecte i despert, l’home féu el gest de treure-se’l de sobre, però Ishtar ja era a l’habitació, despullada, esplèndida...

–No, deixa’l. Ja veuràs que bé que ho fa... Relaxa’t i gaudeix.

Vençut per aquelles paraules, l’home tancà els ulls i es deixà anar entre els llavis del quisso predilecte d’Ishtar. Així fou com novament triskel demostrava que no hi havia res per damunt dels desitjos de la seva Mestressa, res que el fes sentir més petit i entregat que ser vexat i dominat per Ella... Res més no pagava la pena... I el semen l’inundà sense treva... els ulls vidriosos, el cor encongit i la submissió íntegra a les seves venes. S’ho empassà tot.

Ishtar li passà els dits per les galtes eixugant-li les llàgrimes incipients, li besà el front i el féu fora de l’habitació. Només per aquest gest, li valia la pena, a triskel; només per això, per aquest amor, per aquest breu agraïment sense paraules... donava la seva vida sencera per Ella.

(Traduït de l'original, profundo, escrit per Palabras)

L'estaca

triskel va obrir la porta i aparegueren dos obrers amb una estaca de ferro a la mà i les eines...

–Aquí –digué decidida, Ishtar.

triskel mirava interrogant el lloc que assenyalava el dit d’Ishtar, just a la bisectriu de l’angle del sofà-chaise longue... Van començar a picar, els obrers, i hi deixaren la preciosa estaca de ferro forjat, un xic inclinada, d’uns 45 cm amb una argolla a la part de dalt i una altra a mitja alçada.

Ishtar féu marxar els dos obrers després d’haver-los pagat la feina i subjectà amb força triskel pel collar fins a tenir-lo retut als seus peus, de genolls. De quatre potes se l’endugué fins a l’estaca i el lligà a l’anella del mig, amb el cap a ras de terra. Solament podia veure els turmells i els peus descalços d’Ishtar, còmodament asseguda al sofà, deixant-se adorar a un pam de terra...

Des d’allí, en el futur triskel presenciaria les aventures de la seva Mestressa, sofriria la seva ràbia i seria el seu instrument de plaer...

(Traduït de l'original, l'estaca, escrit per Palabras)

Heterhomo

Les relacions homosexuals entre heterosexuals suposen un tràngol psicològic dur a superar per qualsevol submís, sobretot si no fa gaire temps que es mou per la D/s i encara porta molt interioritzat el rol social vainilla...

Que quedi clar que no volem que el nostre esclavet s’emboliqui amb un home per pur plaer, ni que ens demostri cap dot bisexual... Només volem que ens demostri fins on arriba la seva submissió, fins a quin nivell s’entrega i fins a quin punt la seva ment desterra prejudicis amb l’única finalitat de satisfer-nos i que comprovem que la seva entrega no té límits...

Si no s’és gaire amiga de l’strap-on, amb un consolador es pot començar a conscienciar i a humiliar davant de nosaltres el nostre miserable submís de torn fins que arribi el dia de la seva estrena i que allò que li caigui a la boca sigui la textura més pura i real d’un sexe masculí elegit per la seva Mestressa... Única comesa: xuclar. Xuclar i encarregar-se que l’altre submís (o no) s’escorri entre els seus llavis i, com és lògic, per a major humiliació: empassar-s’ho tot. És un joc dur, però que demostra fins a quin punt la ment sobrepassa a el cos... L’esclau no obté plaer mamant, ni la Dominant, ja que no rep... però l’escena, la situació, és tremendament pujada de to i deliberadament humiliant per a la consecució de sensacions de Domini i submissió!

(Traducït de l'original, heterhomo, escrit per Palabras)

Semen

Què millor que anar vencent prejudicis... Tastar el fruit del plaer que tan a la lleugera es vessa...

Tastar-lo fa més intens el fet, tastar-lo és assumir la culpa. El plaer sense culpa és qüestió única de dominants...

Al ca que orina a la casa, se l’obliga a enfonsar els morros en els pixats i se’l treu fora i se l’amorra a terra perquè entengui que aquest és el lloc...

El submís ha d’entendre que no ha d’abusar de l’onanisme i que hi ha conseqüències. L’abstinència és un repte que s’ha d’assolir. Solament la part dominant decideix sobre el submís, decideix el com, quan i on s’ha d’escórrer...

Enfonsar la llengua en el seu propi semen sol ser una experiència repugnant per a la majoria d’homes i sentir-ne la textura i el sabor mentre els observen resulta tremendament humiliant i excitant alhora...

A soles en el palmell de la seva mà, llepar-lo de les botes que l’han dominat, netejar el terra i parets tacades... són pràctiques necessàries per a la submissió...

(Traduït de l'original, semen, escrit per Palabras)

dilluns, 14 de gener de 2008

Càstig, disciplina, ensinistrament, ús

Domina Amanda, en el seu post, titulat Léxico, ens dóna una lliçó d’aclariment de conceptes molt didàctica. Val la pena de llegir-la, auí en teniu la traducció.

Lèxic

L’altre dia es va suscitar un debat al xat sobre cada quan s’han de disciplinar els submisos i els esclaus. Quan vaig preguntar a què es referien amb el mot disciplinar, em van dir que es referien a allò que jo entenc que és una sessió. El cas és que vaig dir que jo entenia que disciplinar la meva esclava volia dir imposar disciplina. És a dir, corregir una acció amb la qual no estic d’acord o canviar un hàbit o un comportament. I que no entenia el mot disciplinar com l’entenen els religiosos quan s’autoflagel·len, per exemple. M’agrada distingir i mirar de ser clara en els conceptes.

Una cosa és el càstig, una altra la disciplina, una altra l’ensinistrament i una altra de molt diferent és jugar o fer sessions.

El càstig té per objectiu infligir una pena per una falta comesa. La disciplina, corregir i/o canviar conductes, hàbits i accions per uns altres de millors. L’ensinistrament, entrenar el subjecte perquè cada dia pugui incrementar en tots els aspectes la seva entrega a la Persona Dominant. No es pot demanar a una ningú res que vagi més enllà de les seves possibilitats, tant físiques com mentals. Finalment, la sessió, o el joc o com cadascú en vulgui dir, és precisament això, quan juguem: en els cas dels submisos, tant els Dominants com ells; en el cas dels esclaus, quan els seus Amos o Mestresses decideixen fer-ho.

Crec que no s’han de buscar pretextos i que hem d’emprar les paraules per expressar justament allò que volem dir. Si ens passa pel cap fuetejar, prendre, usar, lligar, etc. els esclaus o submisos, diguem-ho clar. No tinguem por de les paraules, no ens cal dissimular o amagar els nostres desitjos com a Dominants dient que es tracta d’una sessió d’ensinistrament o de disciplina. Aquests dos conceptes, com el càstig, tenen, tal com he dit, uns objectius ben definits.

Si em disposo a castigar la meva gossa, li he d’explicar el perquè del càstig, per què se l’ha guanyat.

Si la vaig a disciplinar, he de tenir clar què vull i fer-li saber què pretenc. Per a mi, un exemple de disciplina seria canviar els seus hàbits alimentaris per uns altres de més sans. O modificar-li l’horari d’anar al servei si veig que, tenint en compte les vegades que hi va o l’horari corporal que té adquirit, amb el canvi puc fer-ne una esclava més eficient i més bona persona.

Si l’ensinistro, també he de tenir clar quin objectiu pretenc. Incrementar la seva resistència al dolor, per exemple, o preparar-la perquè pugui ser utilitzada d’una forma determinada: per exemple, com a serventa o objecte x. Penso que si es comunica al subjecte en qüestió quina és la finalitat de l’ensinistrament s’avança més ràpidament en la consecució de l’objectiu fixat i s’eviten confusions en els dominats o en els propietats. Imagineu la confusió momentània d’un subjecte a qui es vol introduir en les pràctiques anals sense previ avís. És molt diferent de l’estat d’ànim del que ha rebut una explicació de part del seu dominant en el sentit que serà ensinistrat per a aquest tipus de pràctiques amb la finalitat que pugui ser usat d’aquesta forma i se li ha explicat no només l’objectiu què se n’espera, d’ell, sinó també el pla que s’ha dissenyat per aconseguir-lo. D’aquesta manera se’l fa partícip i normalment hi col·labora de molt bon grat.

La sessió o el joc? Doncs això. És el moment d’esbagir-se, en què es recull el fruit de l’ensinistrament, de rebre el plaer que ens donen com a Dominants que som, i pel que fa a ells de rebre el plaer de complaure’ns, que és el que els correspon.

Domina AMANDA

En el seu comentari a deixat al post, l’Amo Tarha resumeix exemplarment la lliçó de Domina Amanada:

Un càstig és un càstig i s’infligeix per corregir les faltes [de l’esclava]. Disciplinar és educar, guiar, dur l’esclava pel camí que tu elegeixes. Ensinistrar-la és fer-ne l’esclava que cerques. Usar-la és fer amb ella el que ens ve de gust, perquè és esclava.

dijous, 10 de gener de 2008

La tortura de la verga i els ous, 1a part

Introducció

La tortura de la verga i els ous, més coneguda per les sigles angleses CBT (Cock and Balls Torture), comprèn una gran varietat de d’activitats. Aquesta tortura es pot aplicar per infligir un càstig sever o només per causar molèsties. [També pot servir d’exercici de relaxació de la Mestressa: vegeu sobre això el relat Amb el cos fet una brasa].

És important de tenir en compte que el penis i els testicles poden resultar danyats permanentment amb facilitat; per això s’ha de tenir molta precaució quan es practica aquesta activitat.

Dins la comunitat del BDSM hi ha qui pensa que la tortura dels genitals masculins està directament relacionada amb el control sexual; d’altres, en canvi, consideren que té a veure amb l’ego.

Vull suposar que cada mascle té la seva pròpia raó per desitjar aquest tipus de tortura [i cada Mestressa, per infligir-la, també]. En algunes cultures primitives, els testicles dels homes eren tinguts per molt sagrats i s’arribaven a fer juraments sostenint els collons d’un home amb la mà [i, entre els primitius actuals, les decisions impulsives i poc o no gens enraonades se solen prendre “per collons”]. I, en alguns països, estrènyer els testicles d’un home pot portar a qui ho fa a perdre la mà.

Hi ha molts mètodes de CBT i, segons el nivell de dolor o les tendències eròtiques, alguns mètodes poden ser molt cruels.

Tortura dels ous

I. Pressió

Els testicles són potser la zona més sensible dels genitals del mascle i també la més fràgil. Així, doncs, qualsevol activitat sobre els testicles s’hauria de realitzar amb molta cura i tenint en consideració el benestar dels implicats. Els errors poden conduir a ruptures, esquinços o altres resultats desfiguradors i que poden portar discapacitats.

Una manera de torturar els ous és simplement agafar-los amb la mà i estrènyer-los com qui estreny una pilota de goma.

Si s’estiren cap avall abans d’estrènyer-los, els testicles queden al fons de la bossa i poden ser magrejats amb més eficàcia. Comenceu amb una pressió suau i, a partir d’aquí, aneu estrenyent cada cop més fort fins que l’esclau arribi al límit del dolor que és capaç
suportar.

Mentre estrenyeu els collons, els podeu manipular fent que es freguin lleugerament l’un contra l’altre. Aquest frec pressiona sobre els nervis que recorren la part de fora de cada testicle i provoquen un dolor agut que s’estén fins a l’interior de l’abdomen.

II. Bufetades

Bufetejar els collons és un altre mètode de tortura.

Mentre la bossa dels testicles penja deixada anar, suaument però sense cedir bufetegeu-los d’un costat a l’altre. Els testicles boten dins de la bossa quan són bufetejats i això causa un immens dolor; per aquest motiu és assenyat no bufetejar-los amb molta força.

També podeu lligar els ous amb un tros de corda, tubs o tires de cuiro. Per fer-ho, engrapeu els testicles amb una mà i estireu-los cap avall suaument. Amb l’altra mà, passeu repetidament la corda, o qualsevol altre material que serveixi per lligar, just per sobre els ous i nueu els caps.

Quan ho hàgiu fet, doneu copets lleugers amb els dits als ara tibants costats dels testicles. Alerta, els testicles es poden esquinçar fàcilment quan estan lligats; per això és important que no feu servir gaire força durant aquesta activitat. A més, els collons no es poden mantenir lligats durant llargues estones perquè el flux sanguini podria arribar a ser insuficient.

III. Pessics

La pell que envolta els testicles és més sensible quan estan lligats i pessigar-los amb les ungles o unes pinces pot també resultar una veritable tortura.

Raspar amb les ungles o altres instruments la pell tibant de la bossa és també dolorós. Feu servir, si no, la punta d’una ploma per escriure o dibuixar sobre uns testicles lligats.

Això produeix sensacions que varien des de sensuals a doloroses; depèn de la quantitat de pressió que feu. També podeu passar una ruleta (la podeu comprar en una merceria per pocs euros) per la pell dels testicles lligats. De nou, la quantitat de pressió aplicada determina la reacció que es vol aconseguir. Podeu fins i tot posar la ruleta al congelador unes quantes hores abans de fer-la servir.

Qualsevol instrument es pot utilitzar d’aquesta manera, però heu de descartar els objectes que puguin tallar o perforar la pell.

IV. Pinces

Hi ha diversos dispositius que poden servir per pinçar la pell dels testicles. Pinces de mugrons, agulles d’estendre roba i clips per als cabells són només unes poques coses de les que es poden pots usar.

Deixar les pinces posades durant una estona permet ajustar la pressió que es vol aplicar a la zona. Ara bé, quan es treuen, l’experiència pot arribar a ser terriblement dolorosa.

Si feu servir agulles d’estendre roba, mireu de comprar-ne unes de plàstic que tenen forats a les puntes. Poden ser aplicades a tota la bossa dels testicles i després les podeu enllaçar les unes amb les altres totes juntes amb una beta o un cordill. Quan les teniu totes enllaçades, podeu estirar els cordills i produir dolor en zones específiques de la superfície de la bossa.

Els clips dels cabells (que podeu adquirir en qualsevol botiga de tot a 100) potser ocasionen més dolor sense afegir-hi pesos. De totes maneres, es poden ajustar i us ofereixen un ventall de pressions per castigar el vostre submís.

De pinces de mugrons (comprades a través de catàlegs i sex-shops), n’hi ha una gran varietat. Les pinces de papallona són refinades perquè s’hi poden penjar pesos fàcilment. Hi ha també les pinces de cocodril, que es poden ajustar per produir des d’una molèstia lleu a una gran incomoditat.

Abans d’utilitzar les pinces i els clips, ni que siguin acabats de comprar, renteu-los bé amb aigua calenta i sabó i esterilitzeu-los. Això elimina les bactèries que poden haver arreplegat durant l’embalatge i el transport. I renteu sempre tots els instruments que heu fet servir després de cada sessió.

V. Pesos

Es poden afegir pesos a les pinces col·locades a la bossa dels testicles. Un bon lloc on trobar-ne són les botigues que venen ormeigs de pesca. El moment de triar els pesos de diferents formes i pes, el podeu convertir en una experiència estimulant per al vostre submís.

Podeu enfilar els pesos amb diferents cordills o trossos de fil de cuca i si els combineu obtindreu un sistema de pesos que podeu afegir a un conjunt de pinces o a una de sola o fer les combinacions que vulgueu.

A més, com que de pesos de pesca n’hi ha de diferents mides, formes i pes, això
us permet desafiar el vostre submís a suportar més llast a cada nova sessió.

Un altre lloc on podeu varietat de coses pesants és a les ferreteries. Hi podeu comprar femelles de diverses mides i objectes pesants que també es poden enfilar fàcilment amb un cordill o fil de cuca. Això els fa fàcils d’usar durant l’estona de joc. Per guardar els pesos només heu de clavar un clau en una paret que no estigui a la vista i penjar-los-hi.

VI. Paracaigudes

El paracaigudes són fets normalment de cuir i es poden comprar a través de catàlegs d’objectes fetitxistes en sex shops que tingui articles de BDSM. El paracaigudes se subjecta entre els testicles i el penis i té tres cadenetes que van a parar juntes just sota els testicles.

Aquestes cadenes normalment van ajuntades amb una baula circular on es poden enganxar pesos. Encara que no són dolorosos necessàriament, la majoria d’homes a qui agrada la CBT troben que és eròtic sentir una estrebada constant als testicles.

A més, es pot fer caminar els submisos portant pesos entre les cuixes. El paracaigudes també es pot girar a l’inrevés quan els testicles ja són a dins, i
això fa que els genitals quedin com un bolet.

Els paracaigudes, els podeu comprar de talla única; però, quan és possible, és millor tenir-ne de fets a mida i adaptats als vostres gustos. Hi podeu afegir
anelles i accessoris, si us els fan especialment per a vosaltres.

Si us feu un paracaigudes a mida, considereu també la possibilitat de cosir-hi botons a la part de dins: fregaran els testicles i els causaran molèsties, especialment si s’hi afegeixen pesos o s’utilizen sota la roba.

VII. Lligaments

Els testicles es poden lligar de diverses maneres. Tenint-los estirats cap avall, podeu fer servir corda, cordill o tires de cuir per lligar la bossa fent-hi moltes voltes; després nueu els caps.

Aquesta manera de lligar-los ocasiona un cert estirament i separació i pot resultar agradable a la vista de la dominant. També es poden separar els testicles i lligar-los cadascun dins de la seva part de bossa. Comenceu pel que penja més avall i quan el tingueu ben lligat aneu per l’altre.

Quan tingueu els dos testicles lligats separadament, embeneu-los tots dos junts amb corda provocant que l’un faci pressió contra l’altre. Heu d’anar molt alerta a l’hora de lligar els testicles perquè el flux sanguini podria quedar interromput en aquesta zona al cap d’una estona i ocasionar una lesió greu.

VIII. Momificació

No es tracta de momificar tot el cos, només els collons. Els testicles poden ser embenats i revestits totalment amb corda, gasa, betes o fins i tot cinta adhesiva.

Tingueu precaució quan els manipuleu: si estan lligats estretament podrien prendre mal fàcilment. Si feu servir gasa, comenceu per la part de dalt de la bossa i continueu cap avall. Així sentirà més pressió a dins de la bossa dels testicles quan hàgiu acabat.

Quan utilitzeu cinta adhesiva no cal que l’enganxeu gaire tibant, ja que la tortura real comença quan la traieu. Els llençols i coixineres vells són un material excel·lent per fer aquest activitat i es poden rentar després de cada sessió i tornar a utilitzar.

IX. Cera calenta

Fer caure gotes de cera calenta sobre els collons és una altra forma de tortura. Heu de triar entre cera tova o cera dura, segons la temperatura que desitgeu. La cera tova es fon més de pressa i és més aviat tèbia; la cera dura crema a poc a poc i és més calenta.

Deixeu degotar la cera a poc a poc i a intervals al llarg de tota la pell de cada testicle, tant si estan lligats com deixats anar. Si heu afaitat o fet afaitar els testicles abans de torturar-los, els tindreu més sensibles i després no costarà gens arrencar la cera. És clar que, si no voleu tenir els vostre submís afaitat, el tindreu tota l’estona patint pel terrible moment que passarà quan li arrenqueu la cera, [i això us pot semblar més excitant].

Podeu intentar treure-li la cera amb un ganivet de mantega de tall esmussat per augmentar-li les sensacions o podeu rebregar-li els collons perquè la cera es parteixi i us permeti fer-la saltar a trossos. La cera conserva l’escalfor de manera que en podeu vessar sobre diverses capes alhora sense inquietar-vos per cremades serioses.

(Text traduït i adaptat de l'original Cock & Balls Torture publicat a NTC Web)