dilluns, 10 de desembre del 2007

La cambra de bany

Sovint els sanitaris i la cambra de bany en general són exclosos dels jocs del BDSM perquè són considerats llocs i objectes poc fins i elegants. Indubtablement, qui practica un BSM refinat i orientat cap al fetitxisme pot pensar d’aquesta manera. La veritat, però, és que l’ús del bany com a “sala de jocs” sovint es fa imprescindible.

Avantages
La cambra de bany és el lloc més fàcil de netejar. Les pràctiques que comporten la possibilitat de deixar taques són evidentment poc viables al saló, amb estores precioses i sofàs de pell on, fins i tot el més convençut dels esclaus refusaria rebre una lavativa.

Al bany, en canvi, tenim a mà tot allò que cal per netejar i per realitzar totes les necessitats corporals, que poden ser forçades com un càstig.
El mateix fet d’anar al vàter pot ser viscut com un càstig humiliant ja que habitualment és usat en la intimitat, i la sola presència de la Mestressa que acompanya i controla és font d’humiliació.

Desavantages
Les cambres de bany són sovint poc àmplies i poc pràctiques per als jocs i els inconvenients que hi pot trobar el submís sovint són semblats als que hi pot trobar la Mestressa. En poques paraules, els jocs típics que es poden practicar al bany sovint són per a "estómacs forts". Però si la cambra de bany és prou ampla i ben cuidada i t’hi saps adaptar, hi podem realitzar pràctiques ens satisfacin del tot.

Una precaució
Per practicar-hi el BDSM, la cambra de bany ha d’estar òbviament en condicions higièniques absolutament perfectes.

Els jocs i les situacions que presento estan dividits en tres categories; clàssics, durs i particulars.

Jocs clàssics. obligar el sub a realitzar les seves pròpies necessitats fisiològiques públicament és ja de per si una forta humiliació psicològica que no tots poden suportar. Si a més se¡l força a realitzar-les, tot és encara més fort. La manera més clàssica de forçar-lo és ficant-li una lavativa, que fa que el submís a no es pugui aguantar davant de ningú. L’enema es pot aplicar a la banyera per preveure qualsevol pèrdua imprevista i desastrosa. L’esclau també pot assistir la Mestressa en la satisfacció de les Seves necessitats. Netejar-la, fins i tot oralment, és un clàssic.

Jocs durs. Entre aquests jocs evidentment els més clàssics són la pluja daurada i l’evacuació de la lavativa, que es fan amb el sub a dins de la banyera. Són situacions en què el costat psicològic és predominant, però que comporten també per a la Mestressa una notable disciplina (ja que l’aspecte olfactiu és notable), i no tothom s’hi veu en cor.

Jocs particulars. Són jocs que s’escapen del context precedent en què utilitzem l’ambient del bany i els sanitaris en particular de manera fora del comú. La dutxa i la banyera es presten al servei de massatge i la neteja per part del submís per relaxar la Mestressa al final d’una sessió particularment dura. Les cadires i els tamborets permeten immobilitzar el sub assegut (amb les cuixes obertes) per fer-li la depilació o sotmetre’l a una inspecció genital sense por d’embrutar massa la casa. El bidet és ideal per jocs d’aigua tipus “la poma al gibrell” on el sub (oportunament lligat al mateix bidet) ha d’agafar l’objecte amb la boca mentre, per esperonar-lo, és fuetejat a les natges o sodomitzat fins que no aconsegueix l’objectiu. També les inspeccions personals amb el sub eventualment assegurat al radiador poden realitzar-se fàcilment al bany, on és possible obligar-lo a tornar-se a rentar i a presentar-se de nou per ser inspeccionat. També s’utilitza el sub com a personal de neteja que haurà de tenir el bany ben net i polit, sota pena de càstig inevitable.

[En aquest lloc, l’esclau a més pot tenir moltes utilitats mentre la Mestressa satisfà les seves necessitats fisiològiques o té cura de la seva higiene o del seu aspecte: pot ser usat d’esponja de bany, de tovalloleta íntima, d’estoreta, de tamboret... i fins i tot de tassa de vàter i de bidet, en el cas de les Dames més exigents.

A més, la Mestressa pot fer-se càrrec de la neteja del seu sub, com si d’una mascota o d’un objecte es tractés. I pot fer-ho, si convé, de manera que per a ell representi un càstig: fregant-lo amb raspalls i fregalls aspres, orientant raigs d’aigua a pressió contra punts sensibles del seu cos, ensabonant-li la boca i alterant a caprici la temperatura de l’aigua, etc.

La cambra de bany també por ser lloc de reclusió i, als esclaus als quals no se’ls permet utilitzar la vaixella per menjar i beure, se’ls pot fer beure de quatre potes del raig d’aigua del bidet.]

Conclusions
Tenint sempre en compte la higiene i la netedat, el bany i els seus accessoris són segurament un lloc interessant per a moltes actuacions que no han d’estar necessàriament lligades a les necessitats fisiològiques del sub o de la Mestressa, però que trobem en aquest lloc i en els seus equipaments un ambient més pràctic que en qualsevol altra estança de la casa.

(Text traduït, adaptat i ampliat (la part inclosa entre claudàtors) de l’original italià Il bagno escrit per Master Ita i publicat a l'Accademia de la Gabbia)

Relats relacionats: Sexe al WC I, Sexes al WC II, Sexe al WC III.