L'estaca

triskel va obrir la porta i aparegueren dos obrers amb una estaca de ferro a la mà i les eines...

–Aquí –digué decidida, Ishtar.

triskel mirava interrogant el lloc que assenyalava el dit d’Ishtar, just a la bisectriu de l’angle del sofà-chaise longue... Van començar a picar, els obrers, i hi deixaren la preciosa estaca de ferro forjat, un xic inclinada, d’uns 45 cm amb una argolla a la part de dalt i una altra a mitja alçada.

Ishtar féu marxar els dos obrers després d’haver-los pagat la feina i subjectà amb força triskel pel collar fins a tenir-lo retut als seus peus, de genolls. De quatre potes se l’endugué fins a l’estaca i el lligà a l’anella del mig, amb el cap a ras de terra. Solament podia veure els turmells i els peus descalços d’Ishtar, còmodament asseguda al sofà, deixant-se adorar a un pam de terra...

Des d’allí, en el futur triskel presenciaria les aventures de la seva Mestressa, sofriria la seva ràbia i seria el seu instrument de plaer...

(Traduït de l'original, l'estaca, escrit per Palabras)

Torneu a La submissió de txispi