Sisplau, lliga'm

Per què un esclau suplica a la Mestressa que el lligui? Per què anhela portar collar i cadenes? Per què aquest desig? Jo diria que és perquè en els esclaus és tan visceral el sentiment de “ser d’Ella” i el desig de no deixar-ho de ser mai que necessitem sentir físicament que portem el seu jou i estar convençuts que no tenim cap altra opció ni destí que no sigui complir la seva voluntat.

"... m’arrencava la roba i em fuetejava"

Aquest sentiment arrelat en el fons de les entranyes ens porta inevitablement a desitjar que Ella ens prengui, ens retingui entre les seves coses, restringeixi els nostres moviments i ens lligui com es fa amb les bèsties de manera que hàgim de sentir l’olor de cuir de les corretges, l’aspror de la corda rosegant la pell, la fredor de les cadenes... Anhelem que el sentiment de “ser d’Ella” que ens crema dins del ventre es converteixi una realitat exterior de la qual no tinguem nosaltres el control sinó Ella, una realitat de la qual no ens puguem alliberar ja mai més.

Aquest és un sentiment que pocs esclaus han viscut plenament. Un d’ells és triskel, que passa hores lligat a l’estaca sofrint la ràbia de la seva Mestressa i essent el seu instrument de plaer. triskel ha descrit sentidament i crua la situació de l’esclau que suplica a la Mestressa que el lligui. Llegiu-lo; fa estremir.

"... m’emmordassava amb les seves bragues xopes de pixum"

Un dels meus somnis de somniar despert era que jo feia autoestop, es parava una dona, em feia pujar al cotxe i se m’enduia a casa seva. Un cop a dins, em donava un parell de bufetades que em deixaven atònit i em lligava les mans a l’esquena sense que encara jo hagués pogut reaccionar. Llavors m’arrencava la roba i em fuetejava. Després se m’enduia a la cambra de bany, em feia tombar a la banyera, se’m pixava al damunt i m’emmordassava amb les seves bragues xopes de pixum. Em deixava allà, estès a pèl i xop dins la banyera de porcellana freda. M’hi deixava tancat tota la nit perquè m’impregnés de la seva olor i el gust dels seus pixats se’m fixés a la gola, i perquè la fredor de la nit, lluny de la seva presència, em calés fins als ossos.

"... i em feia anar com volia"

L’endemà a mig matí veia a buscar-me. Em col·locava una collar amb corretja al coll i em feia anar com volia. Qualsevol resistència o vacil·lació meva era reprimida l’instant... i així em convertia ràpidament en un esclau submís, obedient i prompte a prestar-li qualsevol servei que em requerís; un esclau que l’adorava, servia i temia; un esclau que s’havia oblidat de qui havia estat i que no tenia altre horitzó que no fos Ella.

Torneu a La submissió de txispi