divendres, 26 d’octubre de 2007

Buida la teva ment i deixa-la reposar a les Meves mans

Buida la teva ment i deixa-la reposar a les meves mans.
Jo vetllaré per tu, per les teves passes, i et portaré de nou a casa.
Seré la teva llar, el final de tots els camins,
seré la clau i el cadenat de tots els teus desitjos.
Sense Mi no trobaràs repòs, ni destí.


Estudia la geografia del Meu cos, embolcalla’M de besos,
examina cada insòlit gest i aprèn a estimar-Me...
despullada i vestida,
feliç i enfadada,
cruel i benèvola.
Seré Jo qui bressoli els teus desitjos a la Meva falda.
et donaré pau per viure’M,
et donaré guerra per assaciar-Me.
Dóna’M els teus pensaments, els teus records, els teu desitjos,
per fer-los més intensos: vull que siguis, però que siguis per i per a Mi.

Tot el meu cos ha de ser l’oasi al qual desitges arribar
el món de la teva mirada, el sabor de la teva vida.

En Mi hauries de trobar tot quant anaves buscant.
No et donaré res més que paraules, potser alguna mirada,
tal vegada un gemec complagut.
Seré estàtua de marbre per a tu i aquest serà el teu tresor;
potser una estàtua imperfecta i fins i tot poc agraciada...
però ella serà la teva més gran ventura, la teva més gran inversió.
Posa’M en un pedestal i dominaré la teva casa, posa’M a l’estança principal
i regentaré la teva vida perquè descansis, perquè sàpigues que algú regeix
mentre tu obeeixes i descanses de la vida.

(Traducció de l’original, publicat a i per palabras)

dijous, 25 d’octubre de 2007

Làtex

Li ordenà que es tragués la camisa i que pujàs al llit. Ella mateixa li descordà el cinturó i això l’excità enormement. Els pantalons van quedar travats als turmells i li digué que es col·locàs de quatre potes...

Aquella jove Mestressa perdia per segons la candidesa que aparentava. Aquella jove feia presagiar que el seu joc no seria el d’una principiant. Els seus gestos segurs, la veu ferma, es mans... Unes mans adultes que, abans d’enfundar-se els guants de làtex taparen els ulls d’aquell home tremendament excitat per la incertesa i per la humiliant i alhora inquietant postura...


Va sentir com els guants s’adaptaven a les mans de la seva jove Mestressa, va sentir com la goma s’hi ajustava, va sentir els tacons atansar-se per darrere i va sentir com alguna cosa s’enfonsava amb fermesa en aquell forat inhòspit.

Ferm i constant, un dels dits de la Mestressa s’obria camí gràcies al lubricant. El cos es va moure cap endavant tractant d’escapolir-se d’aquella sensació penetrant. Llavors Ella l’obsequià amb un fort mastegot que l’immobilitzà immediatament. Continuà la intromissió dactilar en l’anus del susdit. Va gemegar... fins que sentí com es retirava del forat el làtex, però al cap d’un segon sentí que ja eren dos dits, els que forçaven l’entrada mentre Ella li repetia que això era el que Ella feia a les seves putetes i, encara, li preguntava si volia ser la seva puteta i ell contestava, amb una súplica, que sí, que ho desitjava, que podia fer tot allò que volgués... amb ell, que per a Ella i per Ella tot era possible... i gemegava mentre el seu esfínter cedia i amb un lent moviment cap endavant i cap endarrere –furgava en la profunditat del seu ésser– aquell ésser desgraciat es bellugava com una marioneta sota el control de la seva Senyora, Que el penetrava per darrere, humiliant-lo com una gossa sotmesa...

A poc a poc enretirà els dits, llevà la bena del seu submís, li acostà els Seus dits humitejats als llavis i l’obligà a xuclar-los. ell no podia mirar-la, només xuclar-li els dits... Finalment es tragué els guants, li féu glopejar un col·lutori, li lligà les mans a l’esquena, l’agenollà als peus del llit i Ella s’hi tombà de bocaterrosa i començà a masturbar-Se, a gemegar i a panteixar... mentre ell només la desitjava, només podia mantenir una erecció que no podia arribar enlloc, lligat de mans i de genolls mentre la seva Mestressa s’escorria.

Quan hagué acabat, s’apropà al seu rostre i li refregà per la cara tot el que hi havia en Ella. Aquell suc s’adherí a la pell del vil submís, que, mentre tractava d’ensumar aquelles essències de dona excitada... amb una bufetada, amb dues..., el bufetejà fins a deixar-li les galtes morades. I llavors li va ordenar d’adorar-La i ell així ho va fer: Li recorregué el cos a besades i passades de llengua, amb les mans encara lligades i adolorits els braços.

S’adormí, la jove fetillera; i amb una puntada de peu tirà el Seu gos a terra perquè dormís damunt l’estoreta.

Fins a l'alba dormiren T/tos dos, fins a l'hora d'anar a treballar, l'hora d'anar al bany, hora d'esperar la Senyora a la porta de bany, assegudet, obedient. En aixecar-se'n, Ella no usaria paper higiènic sinó la llengua del Seu gos fidel i submís, que s'hi miraria d'allò més per deixar ben neta la regata i, és clar, el forat negre de la Mestressa.

(Traducció de l’original, publicat a i per palabras)