dimecres, 2 d’abril del 2008

Heterhomo

Les relacions homosexuals entre heterosexuals suposen un tràngol psicològic dur a superar per qualsevol submís, sobretot si no fa gaire temps que es mou per la D/s i encara porta molt interioritzat el rol social vainilla...

Que quedi clar que no volem que el nostre esclavet s’emboliqui amb un home per pur plaer, ni que ens demostri cap dot bisexual... Només volem que ens demostri fins on arriba la seva submissió, fins a quin nivell s’entrega i fins a quin punt la seva ment desterra prejudicis amb l’única finalitat de satisfer-nos i que comprovem que la seva entrega no té límits...

Si no s’és gaire amiga de l’strap-on, amb un consolador es pot començar a conscienciar i a humiliar davant de nosaltres el nostre miserable submís de torn fins que arribi el dia de la seva estrena i que allò que li caigui a la boca sigui la textura més pura i real d’un sexe masculí elegit per la seva Mestressa... Única comesa: xuclar. Xuclar i encarregar-se que l’altre submís (o no) s’escorri entre els seus llavis i, com és lògic, per a major humiliació: empassar-s’ho tot. És un joc dur, però que demostra fins a quin punt la ment sobrepassa a el cos... L’esclau no obté plaer mamant, ni la Dominant, ja que no rep... però l’escena, la situació, és tremendament pujada de to i deliberadament humiliant per a la consecució de sensacions de Domini i submissió!

(Traducït de l'original, heterhomo, escrit per Palabras)