dijous, 17 d’abril de 2008

triskel escriu

Lliga’m als teus desitjos, a cada porus del teu cos, a cada neurona de la teva ment... Lliga’m amb la força de les teves mans, amb els batecs del teu cor. Lliga’m fins que em faci mal haver viscut la vida sense tu... Lliga’m amb besos al teu cos. Lliga’m com un estrany reté la seva presa i lliura’m a la mort si el demà ha d’esser sense tu... Lliga’m com el reu a la forca i deixa’m caure en el buit. Res no em reté aquí si no és per estar vora teu... Lliga’m a l’aire que respires. Buida els meus pulmons d’un amor sense límits i asfixia els meus sospirs i els meus anhels... Lliga’m i emporta-te’m arrossegant-me, si ho desitges. Ja no em queda voluntat. Te l’he lliurada i no penso comprar-ne més... Sóc teu, lliga’m com es fa amb les feres i no em deixis escapar mai... Lliga’m a la teva ombra d’oliveres, no vull veure el sol si no és amb tu... Lliga’m a cada passa que facis, ficaré els peus a les teves petjades... Lliga’m sense mirar les ferides que esquinces, només vull esser tan teu com la sang que et corre per les venes... Lliga’m i deixa’m morir al costat de la vida que tu vulguis, jo ja no sóc res ni ningú més que qui tu desitgis... Lliga’m amb a corretja estreta i no et preocupis per mi, sempre jauré vora teu i et donaré tot allò que pugui... Lliga’m als teus deserts, a les teves solituds, a les teves penes... Enterra-les en mi...

Lliga’m, Senyora de tot el meu ser. Lliga’m per fora de la mateixa manera que em sent lligat per dins...