diumenge, 30 de setembre del 2007

Contractes de D/s

La signatura d’un contracte de submissió, o d’esclavitud, sol ser un del rituals més motivadors en una relació de D/s. En virtut del contracte, l’un entrega la seva persona a l’Altra i Aquesta en pren possessió com si es tractés d’una mascota o d’un objecte i passa a ser-ne considerada Propietària, Senyora i Mestressa, Usuària, i també Ensinistradora i Protectora. En el contracte se solen estipular els drets i deures de C/cadascuna de les parts, els protocols, tractaments i normes que se seguiran i els límits que no es traspassaran. El contracte, doncs, situa C/cadascú en el seu lloc.

Si bé aquests contractes no gaudeixen, per descomptat, de validesa legal, tenen un alt valor simbòlic i psicològic que pot contribuir a consolidar i aprofundir la relació de parella D/s, com hi poden contribuir el collar, una marca, una anella, una pregària o l’ús del fuet.

Sobre aquesta mena de contractes i la seva importància per les practicants i els practicants de la D/s, ens en parla adnil en el seu article

Contractes

Un pas endavant en qualsevol relació de D/s és la signatura d’un contracte entre una persona Dominant i una de submisa. Encara que aquests contractes no tenen valor legal, per a Dominant i submís el seu contingut és Llei.

Què és un contracte?

Un contracte és un acord entre Dominant i submís que resumeix els drets i responsabilitats de C/cadascú. Aquests contractes poden ser molt específics s’hi poden detallar aspectes com deures, limitacions, càstigs, etc., o poden ser més genèrics. Tot depèn de la parella.

Quant dura un contracte?

Els contractes es poden estipular per a qualsevol període de temps: per una hora, un dia, un mes, o per un temps indefinit. Depèn de què desitgi la parella. La majoria de contractes tenen una clàusula de cancel·lació, però si a tots dos membres ja els va bé, poden renovar el contracte o simplement ignorar la clàusula.

Per què és important?

Una de les coses que fan que la relació de D/s es deteriori o no es consolidi és la diferència en les esperances que els dos membres tenen sobre la relació. Coses com "Jo no sabia que ell volia que fes això" o "No em va dir mai que això no li agradava" es poden evitar. Firmar un contracte proporciona un marc per poder viure la relació i poder desenrotllar la confiança, que és tan essencial en qualsevol relació. Plasmar-ho tot en un paper pot evitar moltes desil·lusions i frustracions posteriors.

El procés de negociació del contracte pot ser molt beneficiós. Obre les portes de la comunicació, tots dos exploren i verbalitzen les seves esperances i límits i arriben a un acord sobre la redacció del document. Això és crític; no pot ser un document unilateral. No és quelcom que la persona Dominant redacta en solitari, amb l’esperança que el submís el firmarà sense comentaris.

Els contractes s’han de revisar periòdicament. Això té dos objectius: per una banda, reforça el llaç del contracte i té en compte els canvis, a mesura que va creixent la relació. Els límits d’ahir no poden aplicar-se per sempre.

Existeixen contractes "tipus". En opinió meva, només han de servir com a punt de partida. El contracte ha de ser personal, dels dos membres de la parella; ha de reflectir la seva forma d’entendre les coses, les seves esperances, desitjos, limitacions, i cap contracte "tipus" no s’adaptarà exactament a les necessitats específiques d’una determinada parella.

Aquest és un exemple de contracte a partir del qual podeu començar a desenrotllar el vostre propi contracte:


Perquè consti, que amb data ....... d ............................. de.........., a ..........

JO ....................

Proposo contracte de submissió a ...............

I ofereixo al meu submís en prova de la meva intenció ............................................, com a "marca" que li serà imposada per Mi així que signem el present contracte, i que tindrà per objecte ser reconegut com a objecte de la Meva possessió.

Així mateix li ofereixo el nom de .............., perquè d’ara endavant sigui conegut per ell.

jo .................

m’ofereixo lliurement i voluntària lliurant-me a la meva MESTRESSA per a un període de temps de .............................................. perquè exerceixi el seu poder i domini sobre mi, de la forma i manera que s’especifica en aquest contracte o se’n desprèn.

Així mateix, a partir d’aquest moment assumeixo el compromís d’adreçar-me a ......... com a MESTRESSA o com em sigui indicat per Ella.

--------------------------------------------------------------------------------


Per la signatura d’aquest contracte s’acorda que el submís cedeix tots els drets sobre la seva persona i que la METRESSA pren entera possessió del submís com a propietat, reclamant per a Ella el cos, el cor i la ment del submís i comprometent-se a ser la seva protectora, mestra i amant.

................... en endavant i indistintament la MESTRESSA, i ........... en endavant i indistintament el submís


MANIFESTEN:

1.- Que ambdues parts es comprometen a respectar tot allò que s’estableix en aquest contracte, i a discutir degudament entre tots dos qualsevol dubte d’interpretació de les clàusules que sorgeixi.

2.- Així mateix, qualsevol canvi en allò que s’estableix en aquest contracte haurà de realitzar-se de mutu acord, i donarà lloc a un annex al contracte on s’establiran els canvis produïts.

3.- Qualsevol desviació, interpretació personal o incompliment d’aquest contracte, portarà automàticament a la seva cancel·lació, sense que hi hagi lloc a compensacions de cap mena per cap de les parts.

4.- Tots dos manifesten, que el S/seu concepte de la Dominació/submissió és coincident, que els S/seus límits són similars i que entenen que el dolor no és el centre de la relació que volen establir.

5.- Establim, així mateix, el compromís mutu de guardar la màxima discreció sobre les N/nostres relacions, de no immiscir-nos en les N/nostres vides privades respectives més enllà d’allò que acordem, i de respectar escrupolosament els horaris i/o dates convinguts per a les Sessions, tant si són virtuals com reals.

........................................

......................................

Deures del submís:

.........................................

.........................................


Rituals:

............................................

...........................................


Drets del submís:

......................................

......................................

Normes per a la MESTRESSA:

.....................................

....................................

Relació amb tercers:

.....................................

....................................

Premis i càstigs:

Els premis demostren al submís que la MESTRESSA se sent complaguda amb ell, són prova tangible del Seu AMOR i atenció després d’una acció correcta. Els premis indiquen a l’esclau que la seva MESTRSSA pensa en ell i en el seu benestar, reforcen el seu bon comportament

...................................

..................................

Càstigs

Sempre hi ha d’haver un motiu per imposar un càstig.

El càstig no té perquè implicar dolor. Els lligaments que limiten la mobilitat, la humiliació, paraules ofensives, fins i tot una mirada, poden ser considerats càstigs.

Els privilegis poden deixar de ser-ho, no permetre al submís que segui en una cadira, obligar-lo a fer alguna cosa que li resulti incòmoda o desagradable pot ser també una forma de càstig.

Els càstigs han d’anar sempre acompanyats d’un premi, així que el submís es corregeix.

Mai no s’han d’infligir càstigs quan l’estat d’ànim de la MESTRESSA o del submís està fora de la normalitat.

El càstig ha d’anar sempre seguit de tendresa i afecte, ja que el càstig ja ha estat penat i ha de ser oblidat.

La MESTRESSA es compromet a no utilitzar com a càstig allò que tots dos han acordat com a límit i que figura com a annex a aquest contracte.

.....................................

.....................................

Paraula de seguretat

L’esclau ha de tenir una paraula de seguretat, alguna cosa que pugui dir per detenir la sessió i que entenguin tots dos que significa un prou rotund.

Aquesta paraula ha d’aturar la sessió immediatament, i permetre tant al submís com a la MESTRESSA discutir quin és el problema i corregir una situació dolorosa o perillosa fora de la sessió.

La paraula que tots dos reconeixen com a paraula de seguretat és la següent: ...................

Altres acords:

....................................

....................................


He llegit i comprès aquest Contracte de Submissió. Estic d’acord a lliurar-me completament a la meva MESTRESSA, accepto qualsevol reclamació sobre el meu cos, cor, esperit i ment. Comprenc que seré dominat, ensinistrat i castigat com a submís i prometo complir tots els desitjos de la meva MESTRESSA i servir-la posant-hi el millor de les meves habilitats. També comprenc que puc rescindir aquest Contracte de Submissió en qualsevol moment.


Signatura del submís

He llegit i comprès aquest Contracte de Submissió. Estic d’acord a acceptar aquest submís com a objecte de la Meva propietat i a tenir-ne cura tan bé com sàpiga. Vetllaré per la seva seguretat i benestar i el dominaré, ensinistraré i castigaré com a submís. Comprenc la responsabilitat implícita en aquest compromís i hi estic d’acord. Res no danyarà el Meu submís mentre Em pertanyi. També comprenc que puc rescindir aquest Contracte de Submissió en qualsevol moment.

Signatura de la MESTRESSA

(Traducció i adaptació a la relació Mestressa/submís del text escrit per adnil titulat Contratos i publicat al web Un rincón del Paraíso.)

Podeu també consultar el contracte pactat fa poc entre Domina Amanda i la seva esclava lilaNegra{Amanda}. És modèlic.

Més endavant publicarem altres models de contracte.

dilluns, 17 de setembre del 2007

Què és un submís per una Mestressa


Sóc una Dona jove de 24 anys, declarada com a Mestressa des d’en fa gairebé tres. He practicat el FemDom sense saber-ho des de molt abans. Del Meu caràcter, en puc dir que sóc molt dèspota i capriciosa; manipuladora per naturalesa i... no puc callar-M’ho, molt sàdica. D’una ment fosca i perversa com la Meva no se’n podia esperar res més. [...]

M’encanta estar envoltada de submisos, aquestes personetes especials que saben que al món no tenen res millor per fer que atendre’M i desviure’s per Mi, que no deixen que Jo mogui ni un sol dit per a res. M’encanta assaborir deliciosos sopars preparats amb gran dedicació per a Mi, assaborir-los molt lentament mentre ells no tenen permès posar-se a la boca altra cosa que les botes que M’he posat per sortir a ballar i llepar-les fins a deixar-les ben lluents. Si fan una bona feina potser els premiaré amb algun dels riquíssimes menjars per a esclaus que solc cuinar. [...]

Sé que molts pensen que ser submís és fàcil, que és solament acotar el cap i obeir les ordres de la Reina. Doncs no és tan senzill. És una vida de privacions i sacrificis; d’estar sempre pendent sense importar horaris, ni dormir i fins i tot passant gana; d’haver-Me de servir els Meus dies de mal humor o, encara pitjor, suportar la Meva indiferència quan no tinc ganes de veure’ls.

Es tracta d’estar a la Meva completa disposició perquè la Meva vida sigui més plaent. Hi ha moltes formes de fer-ho... Ocupar-se de tràmits tediosos que odio de fer, cuinar plats saborosos per a Mi, ser usat en tot allò que es refereix al Meu relax i a la meva bellesa corporal, etc. Però heu d’entendre, esclaus, que... per a Mi no sou altra cosa que servents, mascotes, bufons, trossos de carn, o simplement un moble del qual em conservo el dret d’utilitzar quan, com i on Jo disposi. Se suposa o espera que vosaltres us sentiu feliços ocupant aquest lloc d’inferioritat, humiliant-vos i sofrint, tenint el privilegi de servir aquesta Deessa, donant-ho tot a canvi de no res. La vostra única gratificació serà la certesa d’haver-Me brindat moments plaents: res més. I, per descomptat, M’heu de servir sempre amb un somriure. Jo no tinc cap mena de miraments i us asseguro que M’importarà ben poc que tingueu son, cansament o dolor físic. Bé, sempre hi ha algun límit. A cap Mestressa no li agrada que se li faci malbé o se li mori un bon servent. [...]

Un darrer detall: generalment gairebé cap dels Meus servents no te sexe amb Mi. He dit gairebé perquè tinc unes mascotes tan precioses que de tant en tant Em tempto i Me’ls emporto al llit. Per descomptat, Jo tinc molts orgasmes i ells cap! Però això no importa, allò que importa és el Meu plaer. Les Mestresses sabem que si estan en abstinència obeeixen més, i com que Jo Em mereixo servents de luxe a vegades passo setmanes sense permetre’ls que descarreguin!!! I un altre factor que els fa més bons submisos és el fet de tenir-ne uns quants, perquè competeixen entre ells per destacar i, és clar, Jo en surto beneficiada. A vegades es posen gelosos, i algun fins i tot arriba a demanar-Me fidelitat i que només el tingui a ell. En aquest cas hi ha dos camins possibles: o ell entén que sóc una Dona –per tant superior a ell– i que tinc dret a tenir tants servents com em plagui, o persisteix en la seva estúpida idea, que és ben poc submisa, i l’expulso immediatament del Meu Domini.

Extret de Presentación, escrit per Úrsula Dominatrix, Reina Oscura

dimecres, 12 de setembre del 2007

Cigala menuda = cabró

Tenir la cigala petita predestina efectivament els submascles a ser cornuts. La natura o la genètica ha dotat els homes com jo de genitals massa petits per satisfer una Dona. La meva primera esposa, avorrida de la meva titola massa xica (9 cm en erecció) em posava banyes sovint i va acabar plantant-me, no sense haver-me ben convençut abans de la meva inferioritat. És, doncs, conscient de tot això, que vaig conèixer la meva companya actual. Jo tenia 40 anys; ella, 22. Joveneta, verge i molt innocent, no en tenia ni idea, de la talla normal d’un penis. Jo hauria pogut no dir-li’n res, però la meva primera esposa m’havia condicionat. I com! Així és que vaig confessar a la Cecília que les pobres sensacions que experimentava quan fèiem l’amor eren per culpa de la migradesa del meu sexe. Molt enamorada de mi, s’ho va prendre com una broma i em va dir que no s’hi havia de donar importància. Deia, és veritat, que li sabia greu de no sentir-me dintre seu i que trobava les meves prestacions massa breus (sóc ejaculador precoç), però s’acontentava de gaudir de la meva llengua.

Un vespre, però, quan ja m’havia ficat al llit, em vingué amb una cinta mètrica a la mà i volgué prendre mides del meu sexe en repòs i en erecció. Vaig sentir una humiliació i una vergonya intenses que em van excitar prodigiosament. Però vaig veure la seva expressió de despit després d’haver pres les mides (4 x 2 en repòs, 9 x 3 en erecció). Resulta que aquell dia havia discutit llargament amb la seva amiga Elisabet i que aquesta li havia lloat les excel·lències de les cigales de talla gran. La meva companya, que ignorava les meves dimensions, havia, doncs, volgut verificar si la meva titola era tan petita com això. El mínim que en puc dir és que va quedar clavada. Em vaig excitar de tal manera que em vaig llançar al seu damunt i vaig ejacular tot penetrant-la. A partir d’aquest vespre, ella refusà cada cop més sovint de fer l'amor amb mi, els rars acoblaments s’acabaven sempre amb pocs segons. Després vingué una temporada en què ja no vaig tenir el plaer de prendre-la. Per això ella utilitza una tècnica infal·lible que fa servir sempre: primer l’he de llepar fins a l’orgasme, després em diu que podré entrar en ella si sóc capaç de retenir el semen durant un temps determinat mentre em masturba. Al començament havia d’aguantar 30 segons. Ella, sense tenir-me llàstima, arribava a fer-me escórrer abans del moment fatídic i es reia del meu penis esquifit. A petició meva, va acceptar d’escurçar el temps. Primer van ser 20 segons, després 10 i actualment 5 segons. S’ha convertit en una experta en masturbació i em condiciona tant que no es rar que ejaculi en el moment en què m’agafa la cigala per pelar-me-la. Ara ja fa més de 4 anys que no l’he penetrada.

Encara estem molt enamorats l’un de l’altre i ella no es planteja en cap moment d’abandonar-me, però desitja tenir altre plaer que el que obté amb la meva llengua i els meus dits. Ha tardat molt de temps a passar, però ha acabat per posar-me banyes. Jo mateix la vaig empènyer a tastar un mascle de debò i vaig acceptar que m’enganyés, però amb una condició: que me’n tingués al corrent. Fa cosa d’un any, em va dir que havia fet el pas. Aquell dia jo estava boig d’excitació i li vaig demanar que me n’expliqués cada detall. Li vaig llepar llargament la vulva que havia explorat el sexe d’un altre home mentre ella em descrivia les meves primeres banyes.

Ella torna a casa després de jeure amb el seu amant.

Abdel, un col·lega de la feina ha tingut l'insigne honor de fer descobrir a la meva companya la joia d'una bona penetració. Segons diu ella, el penis del seu amant no és extravagant, però els seus 18 cm de llargada per 5 cm de diàmetre són més que suficients per portar-la al 7è cel (és almenys el doble que el meu). Diu que és una cigala molt resistent i capaç de procurar-li molts orgasmes abans de buidar-se. Al començament, ell es posava, evidentment, un preservatiu, però, gràcies a la meva insistència i a la confiança que s’ha anat consolidant, ara la meva companya accepta que ell es buidi dintre seu. Una bona posada de banyes necessita un bon reg i, segons diu la Cecília, ell és particularment copiós. Encara no som a l’estadi en què jo, com qualsevol cabró submís, hagi de llepar la seva figa empastifada per ell: la Cecília sempre es renta abans de sortir de ca l’Abdel, però així que arriba a casa jo corro a llepar-la i m’excito prodigiosament amb la idea que el mascle ha enviat de llargues glopades d’esperma a les profunditats de la seva intimitat.

Ella i jo estem d’allò més bé. La Cecília m’estima molt, veu l’Abdel un o dos cops per setmana i les seves necessitats sexuals estan satisfetes. De moment no plantegen que jo pugui assistir a les seves cardades, jo me la pelo molt, la Cecília no s’enfada per això, però està fora de discussió que jo la pugui prendre i això omple el meu desig de submissió i d'humiliació. Com diu ella rient, "de fet és normal que jo no tingui dret a cardar. A dreta llei, els submascles com jo no hauríem de tenir mai el dret de posseir una dona, hauríem de romandre verges, ja que el nostre minúscul artefacte només serveix per pixar".

(Traducció d'un relat de jgiorca publicat a Comment dresser son mari, que dedico a micro, autor del bloc Un sumiso poco dotado, a qui “apassiona la idea de ser un marit-esclau cornut i cast”.)


dilluns, 3 de setembre del 2007

El mílquing, o la munyida del mascle

D’entre totes les pràctiques SM, tret de les clàssiques que tothom coneix, la més sorprenent que he realitzat fins avui amb el Meu esclau és el mílquing.

Es tracta d’una masturbació especial que en cap cas no ha de portar a l’orgasme. Per això cal disposar de temps, hores: entre una hora i mitja i dues com a mínim i sis com a màxim. I encara s’aconsella, per accentuar la frustració de l’esclau, de repetir-ho l’endemà i els dies següents. Alguns submisos dels EUA donen testimoni, amb l’aval de les seves Mestresses, d’haver estat privats de plaer durant tres mesos. Sembla que s’arriba a un estat proper a l’èxtasi confirmat pel meu esclau.

Només cal calma, penombra, gens de soroll exterior. Aconsello de lligar els peus i les mans del submís, tombat de panxa enlaire: així li és més frustrant?! Al començament, per evitar cap accident –que s’escorri prematurament– és preferible no acariciar-li el cos ofert, sobretot els pits (sé que Nosaltres, les Dones, tenim com ells les mans inquietes), es tracta de concentrar-se únicament en el penis.

És molt important embenar-li els ulls, ja que la vista és un dels motors de l’orgasme. Si més endavant el considereu prou fort com per suportar aquest deliciós turment, sempre li podreu retirar la bena.

Cada vegada vigilo els seus més mínims moviments. Es tracta d’arribar fins al fil de l’orgasme... però t’has d’aturar a temps. És com dansar a la corda fluixa.

Es tracta de practicar una masturbació normal, més aviat lenta, durant només uns pocs minuts. Després deixeu-lo, aneu a beure el que us vingui de gust, feu una cigarreta les qui fumeu o fullegeu un catàleg.

Torneu a masturbar-lo, una estona més llarga aquesta vegada. Si no trempa més, encara millor! Però assegureu-Vos-en, aquest fenomen psicològic es pot disparar quan li posem la mà sobre el cos (totes coneixem els “Nostres” homes). Deixeu-lo una altra vegada. Torneu-hi després d’una pausa... i així aneu fent. Entre manipulació i manipulació entretingueu-Vos, feu-lo esperar.
Arriba un moment en què la Meva mascota em suplica d’anar més lluny, de concedir-li l’orgasme. No feu res. Rieu. És el moment de retirar la mà.

Si heu aconseguit passar de quatre o cinc masturbacions, arribarà el moment en què el submís ejacularà sense orgasme, és a dir, sense plaer. Serà una ejaculació de debò, però sense manifestació exterior. Això sorprèn, Jo estava estupefacta la primera vegada. Sabem que després de l’ejaculació l’home és intocable, no se li aixeca el penis... Doncs en aquest cas només cal comprovar-ho, s’aguanta en erecció.

Per provar-li que s’havia escorregut, ja que ell en dubtava, li vaig treure la bena perquè veiés el semen i li’n vaig posar a la boca perquè el tastés. La seva primera reacció va ser dir que se sentia frustrat per no haver sentit el plaer de l’escorreguda, només el de la masturbació.

N’hi ha prou de deixar-lo reposar, amb els ulls altre cop embenats, i deixar-li fer un pipí si en té necessitat. Vosaltres descanseu, també, i torneu a començar al cap d’una hora.

El Meu esclau ha arribat a ejacular tres vegades en sis hores; les dues primeres, molt seguides; la tercera, al cap de molta estona.

Li he repetit l’experiència durant deu dies. Li he fet confiança, sé que no es tocarà quan estigui sol a casa seva. Em diu que no en té ganes, que no en té necessitat. Em sap molt de greu no experimentar aquesta pràctica durant mesos sencers, perquè al capdavall, Senyores, tot ens és permès durant el mílquing! Als EUA, hi ha Dominants que no s’estan de fer l’amor amb altres homes davant el seu submís privat de plaer i lligat.

Gran plaer a Totes i a tots!

(Text traduït i adaptat de l'original, Le milking, publicat a La cité BDSM)

Sobre el mateix tema: La masturbació d'un marit submís