Càstig, disciplina, ensinistrament, ús

Domina Amanda, en el seu post, titulat Léxico, ens dóna una lliçó d’aclariment de conceptes molt didàctica. Val la pena de llegir-la, auí en teniu la traducció.

Lèxic

L’altre dia es va suscitar un debat al xat sobre cada quan s’han de disciplinar els submisos i els esclaus. Quan vaig preguntar a què es referien amb el mot disciplinar, em van dir que es referien a allò que jo entenc que és una sessió. El cas és que vaig dir que jo entenia que disciplinar la meva esclava volia dir imposar disciplina. És a dir, corregir una acció amb la qual no estic d’acord o canviar un hàbit o un comportament. I que no entenia el mot disciplinar com l’entenen els religiosos quan s’autoflagel·len, per exemple. M’agrada distingir i mirar de ser clara en els conceptes.

Una cosa és el càstig, una altra la disciplina, una altra l’ensinistrament i una altra de molt diferent és jugar o fer sessions.

El càstig té per objectiu infligir una pena per una falta comesa. La disciplina, corregir i/o canviar conductes, hàbits i accions per uns altres de millors. L’ensinistrament, entrenar el subjecte perquè cada dia pugui incrementar en tots els aspectes la seva entrega a la Persona Dominant. No es pot demanar a una ningú res que vagi més enllà de les seves possibilitats, tant físiques com mentals. Finalment, la sessió, o el joc o com cadascú en vulgui dir, és precisament això, quan juguem: en els cas dels submisos, tant els Dominants com ells; en el cas dels esclaus, quan els seus Amos o Mestresses decideixen fer-ho.

Crec que no s’han de buscar pretextos i que hem d’emprar les paraules per expressar justament allò que volem dir. Si ens passa pel cap fuetejar, prendre, usar, lligar, etc. els esclaus o submisos, diguem-ho clar. No tinguem por de les paraules, no ens cal dissimular o amagar els nostres desitjos com a Dominants dient que es tracta d’una sessió d’ensinistrament o de disciplina. Aquests dos conceptes, com el càstig, tenen, tal com he dit, uns objectius ben definits.

Si em disposo a castigar la meva gossa, li he d’explicar el perquè del càstig, per què se l’ha guanyat.

Si la vaig a disciplinar, he de tenir clar què vull i fer-li saber què pretenc. Per a mi, un exemple de disciplina seria canviar els seus hàbits alimentaris per uns altres de més sans. O modificar-li l’horari d’anar al servei si veig que, tenint en compte les vegades que hi va o l’horari corporal que té adquirit, amb el canvi puc fer-ne una esclava més eficient i més bona persona.

Si l’ensinistro, també he de tenir clar quin objectiu pretenc. Incrementar la seva resistència al dolor, per exemple, o preparar-la perquè pugui ser utilitzada d’una forma determinada: per exemple, com a serventa o objecte x. Penso que si es comunica al subjecte en qüestió quina és la finalitat de l’ensinistrament s’avança més ràpidament en la consecució de l’objectiu fixat i s’eviten confusions en els dominats o en els propietats. Imagineu la confusió momentània d’un subjecte a qui es vol introduir en les pràctiques anals sense previ avís. És molt diferent de l’estat d’ànim del que ha rebut una explicació de part del seu dominant en el sentit que serà ensinistrat per a aquest tipus de pràctiques amb la finalitat que pugui ser usat d’aquesta forma i se li ha explicat no només l’objectiu què se n’espera, d’ell, sinó també el pla que s’ha dissenyat per aconseguir-lo. D’aquesta manera se’l fa partícip i normalment hi col·labora de molt bon grat.

La sessió o el joc? Doncs això. És el moment d’esbagir-se, en què es recull el fruit de l’ensinistrament, de rebre el plaer que ens donen com a Dominants que som, i pel que fa a ells de rebre el plaer de complaure’ns, que és el que els correspon.

Domina AMANDA

En el seu comentari a deixat al post, l’Amo Tarha resumeix exemplarment la lliçó de Domina Amanada:

Un càstig és un càstig i s’infligeix per corregir les faltes [de l’esclava]. Disciplinar és educar, guiar, dur l’esclava pel camí que tu elegeixes. Ensinistrar-la és fer-ne l’esclava que cerques. Usar-la és fer amb ella el que ens ve de gust, perquè és esclava.

Torneu a La submissió de txispi

La tortura de la verga i els ous, 1a part

Introducció

La tortura de la verga i els ous, més coneguda per les sigles angleses CBT (Cock and Balls Torture), comprèn una gran varietat de d’activitats. Aquesta tortura es pot aplicar per infligir un càstig sever o només per causar molèsties. [També pot servir d’exercici de relaxació de la Mestressa: vegeu sobre això el relat Amb el cos fet una brasa].

És important de tenir en compte que el penis i els testicles poden resultar danyats permanentment amb facilitat; per això s’ha de tenir molta precaució quan es practica aquesta activitat.

Dins la comunitat del BDSM hi ha qui pensa que la tortura dels genitals masculins està directament relacionada amb el control sexual; d’altres, en canvi, consideren que té a veure amb l’ego.

Vull suposar que cada mascle té la seva pròpia raó per desitjar aquest tipus de tortura [i cada Mestressa, per infligir-la, també]. En algunes cultures primitives, els testicles dels homes eren tinguts per molt sagrats i s’arribaven a fer juraments sostenint els collons d’un home amb la mà [i, entre els primitius actuals, les decisions impulsives i poc o no gens enraonades se solen prendre “per collons”]. I, en alguns països, estrènyer els testicles d’un home pot portar a qui ho fa a perdre la mà.

Hi ha molts mètodes de CBT i, segons el nivell de dolor o les tendències eròtiques, alguns mètodes poden ser molt cruels.

Tortura dels ous

I. Pressió

Els testicles són potser la zona més sensible dels genitals del mascle i també la més fràgil. Així, doncs, qualsevol activitat sobre els testicles s’hauria de realitzar amb molta cura i tenint en consideració el benestar dels implicats. Els errors poden conduir a ruptures, esquinços o altres resultats desfiguradors i que poden portar discapacitats.

Una manera de torturar els ous és simplement agafar-los amb la mà i estrènyer-los com qui estreny una pilota de goma.

Si s’estiren cap avall abans d’estrènyer-los, els testicles queden al fons de la bossa i poden ser magrejats amb més eficàcia. Comenceu amb una pressió suau i, a partir d’aquí, aneu estrenyent cada cop més fort fins que l’esclau arribi al límit del dolor que és capaç suportar.

Mentre estrenyeu els collons, els podeu manipular fent que es freguin lleugerament l’un contra l’altre. Aquest frec pressiona sobre els nervis que recorren la part de fora de cada testicle i provoquen un dolor agut que s’estén fins a l’interior de l’abdomen.

II. Bufetades

Bufetejar els collons és un altre mètode de tortura.

Mentre la bossa dels testicles penja deixada anar, suaument però sense cedir bufetegeu-los d’un costat a l’altre. Els testicles boten dins de la bossa quan són bufetejats i això causa un immens dolor; per aquest motiu és assenyat no bufetejar-los amb molta força.

També podeu lligar els ous amb un tros de corda, tubs o tires de cuiro. Per fer-ho, engrapeu els testicles amb una mà i estireu-los cap avall suaument. Amb l’altra mà, passeu repetidament la corda, o qualsevol altre material que serveixi per lligar, just per sobre els ous i nueu els caps.

Quan ho hàgiu fet, doneu copets lleugers amb els dits als ara tibants costats dels testicles. Alerta, els testicles es poden esquinçar fàcilment quan estan lligats; per això és important que no feu servir gaire força durant aquesta activitat. A més, els collons no es poden mantenir lligats durant llargues estones perquè el flux sanguini podria arribar a ser insuficient.

III. Pessics

La pell que envolta els testicles és més sensible quan estan lligats i pessigar-los amb les ungles o unes pinces pot també resultar una veritable tortura.

Raspar amb les ungles o altres instruments la pell tibant de la bossa és també dolorós. Feu servir, si no, la punta d’una ploma per escriure o dibuixar sobre uns testicles lligats.

Això produeix sensacions que varien des de sensuals a doloroses; depèn de la quantitat de pressió que feu. També podeu passar una ruleta (la podeu comprar en una merceria per pocs euros) per la pell dels testicles lligats. De nou, la quantitat de pressió aplicada determina la reacció que es vol aconseguir. Podeu fins i tot posar la ruleta al congelador unes quantes hores abans de fer-la servir.

Qualsevol instrument es pot utilitzar d’aquesta manera, però heu de descartar els objectes que puguin tallar o perforar la pell.

IV. Pinces

Hi ha diversos dispositius que poden servir per pinçar la pell dels testicles. Pinces de mugrons, agulles d’estendre roba i clips per als cabells són només unes poques coses de les que es poden pots usar.

Deixar les pinces posades durant una estona permet ajustar la pressió que es vol aplicar a la zona. Ara bé, quan es treuen, l’experiència pot arribar a ser terriblement dolorosa.

Si feu servir agulles d’estendre roba, mireu de comprar-ne unes de plàstic que tenen forats a les puntes. Poden ser aplicades a tota la bossa dels testicles i després les podeu enllaçar les unes amb les altres totes juntes amb una beta o un cordill. Quan les teniu totes enllaçades, podeu estirar els cordills i produir dolor en zones específiques de la superfície de la bossa.

Els clips dels cabells (que podeu adquirir en qualsevol botiga de tot a 100) potser ocasionen més dolor sense afegir-hi pesos. De totes maneres, es poden ajustar i us ofereixen un ventall de pressions per castigar el vostre submís.

De pinces de mugrons (comprades a través de catàlegs i sex-shops), n’hi ha una gran varietat. Les pinces de papallona són refinades perquè s’hi poden penjar pesos fàcilment. Hi ha també les pinces de cocodril, que es poden ajustar per produir des d’una molèstia lleu a una gran incomoditat.

Abans d’utilitzar les pinces i els clips, ni que siguin acabats de comprar, renteu-los bé amb aigua calenta i sabó i esterilitzeu-los. Això elimina les bactèries que poden haver arreplegat durant l’embalatge i el transport. I renteu sempre tots els instruments que heu fet servir després de cada sessió.

V. Pesos

Es poden afegir pesos a les pinces col·locades a la bossa dels testicles. Un bon lloc on trobar-ne són les botigues que venen ormeigs de pesca. El moment de triar els pesos de diferents formes i pes, el podeu convertir en una experiència estimulant per al vostre submís.

Podeu enfilar els pesos amb diferents cordills o trossos de fil de cuca i si els combineu obtindreu un sistema de pesos que podeu afegir a un conjunt de pinces o a una de sola o fer les combinacions que vulgueu.

A més, com que de pesos de pesca n’hi ha de diferents mides, formes i pes, això us permet desafiar el vostre submís a suportar més llast a cada nova sessió.

Un altre lloc on podeu varietat de coses pesants és a les ferreteries. Hi podeu comprar femelles de diverses mides i objectes pesants que també es poden enfilar fàcilment amb un cordill o fil de cuca. Això els fa fàcils d’usar durant l’estona de joc. Per guardar els pesos només heu de clavar un clau en una paret que no estigui a la vista i penjar-los-hi.

VI. Paracaigudes

El paracaigudes són fets normalment de cuir i es poden comprar a través de catàlegs d’objectes fetitxistes en sex shops que tingui articles de BDSM. El paracaigudes se subjecta entre els testicles i el penis i té tres cadenetes que van a parar juntes just sota els testicles.

Aquestes cadenes normalment van ajuntades amb una baula circular on es poden enganxar pesos. Encara que no són dolorosos necessàriament, la majoria d’homes a qui agrada la CBT troben que és eròtic sentir una estrebada constant als testicles.

A més, es pot fer caminar els submisos portant pesos entre les cuixes. El paracaigudes també es pot girar a l’inrevés quan els testicles ja són a dins, i això fa que els genitals quedin com un bolet.

Els paracaigudes, els podeu comprar de talla única; però, quan és possible, és millor tenir-ne de fets a mida i adaptats als vostres gustos. Hi podeu afegir anelles i accessoris, si us els fan especialment per a vosaltres.

Si us feu un paracaigudes a mida, considereu també la possibilitat de cosir-hi botons a la part de dins: fregaran els testicles i els causaran molèsties, especialment si s’hi afegeixen pesos o s’utilizen sota la roba.

VII. Lligaments

Els testicles es poden lligar de diverses maneres. Tenint-los estirats cap avall, podeu fer servir corda, cordill o tires de cuir per lligar la bossa fent-hi moltes voltes; després nueu els caps.

Aquesta manera de lligar-los ocasiona un cert estirament i separació i pot resultar agradable a la vista de la dominant. També es poden separar els testicles i lligar-los cadascun dins de la seva part de bossa. Comenceu pel que penja més avall i quan el tingueu ben lligat aneu per l’altre.

Quan tingueu els dos testicles lligats separadament, embeneu-los tots dos junts amb corda provocant que l’un faci pressió contra l’altre. Heu d’anar molt alerta a l’hora de lligar els testicles perquè el flux sanguini podria quedar interromput en aquesta zona al cap d’una estona i ocasionar una lesió greu.

VIII. Momificació

No es tracta de momificar tot el cos, només els collons. Els testicles poden ser embenats i revestits totalment amb corda, gasa, betes o fins i tot cinta adhesiva.

Tingueu precaució quan els manipuleu: si estan lligats estretament podrien prendre mal fàcilment. Si feu servir gasa, comenceu per la part de dalt de la bossa i continueu cap avall. Així sentirà més pressió a dins de la bossa dels testicles quan hàgiu acabat.

Quan utilitzeu cinta adhesiva no cal que l’enganxeu gaire tibant, ja que la tortura real comença quan la traieu. Els llençols i coixineres vells són un material excel·lent per fer aquest activitat i es poden rentar després de cada sessió i tornar a utilitzar.

IX. Cera calenta

Fer caure gotes de cera calenta sobre els collons és una altra forma de tortura. Heu de triar entre cera tova o cera dura, segons la temperatura que desitgeu. La cera tova es fon més de pressa i és més aviat tèbia; la cera dura crema a poc a poc i és més calenta.

Deixeu degotar la cera a poc a poc i a intervals al llarg de tota la pell de cada testicle, tant si estan lligats com deixats anar. Si heu afaitat o fet afaitar els testicles abans de torturar-los, els tindreu més sensibles i després no costarà gens arrencar la cera. És clar que, si no voleu tenir els vostre submís afaitat, el tindreu tota l’estona patint pel terrible moment que passarà quan li arrenqueu la cera, [i això us pot semblar més excitant].

Podeu intentar treure-li la cera amb un ganivet de mantega de tall esmussat per augmentar-li les sensacions o podeu rebregar-li els collons perquè la cera es parteixi i us permeti fer-la saltar a trossos. La cera conserva l’escalfor de manera que en podeu vessar sobre diverses capes alhora sense inquietar-vos per cremades serioses.

(Text traduït i adaptat de l'original Cock & Balls Torture publicat a NTC Web)

Torneu a La submissió de txispi