Voldria fer algunes reflexions sobre un tema que considero central en la Dominació/submissió: l’ús del fuet; i també sobre què sento jo i experimento quan el faig servir.
Llegint moltes notes relacionades amb l’ús del fuet en una relació de Dominació/submissió, he observat que se li dóna un lloc secundari, gairebé com un “mal necessari”, una feina que la Dona ha de realitzar amb el propòsit de mantenir el submís domesticat. Potser per això he vist sovint que solament s’expliciten dues formes d’emprar el fuet amb el submís: com a càstig i com a disciplina. I, per descomptat, s’alerta de la possibilitat que els requeriments i desitjos del submís no siguin, en realitat, els que van “obligant” la Dominant a crear escenes que són desitjades, en definitiva, per ell i no per ella, de manera que s’anteposen (paradoxalment) els desitjos del submís als de la Mestressa. Vistes així les coses, sembla que es parli d’un compendi de “feines” embarassoses completament allunyades de l’essència d’una relació d’aquest tipus, centrada en la satisfacció de la Dona.
Amb tot, crec (almenys en el meu cas sempre ha estat així) que n'existeixen moltíssimes variants no prou tractades. Variants allunyades de l’estereotip càstig/disciplina i que tenen objectius i resultats diferents, i fins i tot efectes sobre la Dominant i no solament sobre l’esclau. També crec que el tipus o model del fuet té la seva importància.
Seguint una mica l’estil de raonament que he vist en diversos articles relacionats amb la Dominació Femenina, tractaré d’abordar aquestes variants de forma ordenada. En principi existeixen moltes formes d’emprar el fuet. Jo diria que podem classificar-les en dos grans grups: fora d’un context sexual/eròtic i dins d’un context d’aquesta naturalesa.
1. Fora del context sexual
1a. Com a instrument i símbol de DominacióL’essència de la relació de D/s és absolutament psíquica. Tot i això, qualsevol objectivació d’una relació desigual té els seus atributs simbòlics (la corona de la Reina, les xurriaques de l’Amazona), que recorden permanentment l’estatus de qui posseeix el poder i l’exerceix; com també el collar de l’esclau i les regnes del cavall recorden la situació del subjecte dominat.
Segons la meva opinió, el fuet compleix bé aquesta funció, recordant sovint al submís que està davant de la Mestressa; per això jo l’utilitzo permanentment davant d’ell, ja sigui tenint-lo a la mà o a l’abast immediat. Forma part del protocol d’iniciació de qualsevol trobada, és el primer contacte que el meu submís té amb mi: no comença res sense rebre prèviament el fuet de la meva mà. La presència del fuet és, crec jo, altament positiva per crear una mena de reflex condicionat immediat que el prepara per a allò que vindrà després i reforça constantment en la seva ment la disposició a servir-me.
En el meu cas, l’utilitzo donant-li alguna ordre simple però capriciosa, amb un cert contingut de Dominació i humiliació explícits, com que em besi els peus o el terra (o una combinació de totes dues coses, començant pels peus i retirant-se cap endarrere: funciona molt bé ordenar-li que em llepi els tacons de les sandàlies i que després ressegueixi la vora de la sola amb la llengua procurant de no tocar-me els peus; inevitablement la llengua acaba llepant el terra). També puc ordenar-li que besi el mateix fuet amb què l’assoto.
Tampoc no cal colpir-lo: amb la simple amenaça n’hi pot haver prou, encara que s’hagi de concretar de tant en tant, fins i tot sense relació directa amb l’obediència. Aquesta escena ha de ser molt curta però molt explícita, i sempre ha d’incloure l’exigència d’algun esforç addicional, com que s’inclini encara més, que llepi els tacons fins a deixar-los ben lluents, o alguna cosa així. I sobretot vull veure la seva disposició a adorar-me, servir-me i obeir-me a l’instant. En aquest sentit, funciona com un mitjà de diagnòstic, per percebre com està el submís avui i, per tant, què necessitarà per reprendre l’ensinistrament continuat.
En definitiva, té un fort significat simbòlic. Vol dir: no importa què ha passat des de l’última vegada que has estat davant meu, ni què t’has imaginat o pensat, ni amb quines coses has fantasiejat; encara ets el meu esclau... La primera cosa que has de recordar és que ets el meu esclau. És més, pot ser que això sigui tot. Potser aquesta vegada no hi haurà sexe ni res. Potser solament llegiré un llibre mentre ell està prostrat als meus peus, o em prepararà una beguda o un entrepà mentre miro la televisió. Però sempre tindré el fuet a mà.
En algunes ocasions he augmentat aquest simbolisme: mentre el tinc encadenat pels testicles en un punt fix que no li permet grans moviments, jo em passejo despullada, només amb botes altes o sandàlies de tacó, amb estudiada actitud distreta i distant, amb el fuet a la mà dreta, quasi com si estigués llest per assotar-lo, però no ho faig. Ni tan sols li paro la més mínima atenció.
L’atribut simbòlic de la Dominació té la seva contrapartida en un altre, de submissió, que el meu submís utilitza sempre que està amb mi, i que recorda i reforça simbòlicament la seva condició. De fet en tenim uns quants: un anell gruixut que li col·loco a la base del penis i que diu “Propietat de...”, una cadena amb què li encerclo a la base dels testicles i tanco amb un petit cadenat, un simple collar de gos, etc. La cadena als testicles és, a parer meu, perfecta: m’encanta veure-la lluir, puc enganxar-n’hi una altra de més llarga per estirar-la amb força i fer-lo sentir la dominat; a més, té per a tots els homes un significat simbòlic addicional molt intens: m’estàs entregant allò que més valores, la teva masculinitat, perquè jo en faci el que em doni la gana. Com veureu més endavant, això també funcionarà així quan hagi d’usar de debò el fuet: el millor lloc on assotar-lo és, sens dubte, els testicles (se n’ha de tenir un cert domini i experiència, ho reconec).
El model de fuet que s’utilitza no deixa de tenir importància. En aquest cas, no m’agraden les xurriaques. Són fredes, impersonals, el cop cau en un sol punt massa petit... És millor un instrument més envoltant. El meu preferit és un fuet negre amb un mànec de goma que imita un penis gros, dotat d’unes quantes tires llargues de làtex bastant gruixudes. Totalment estès té uns 60 cm. És fàcil de manejar, et permet cobrir una àmplia superfície si ho desitges, o bé concentrar-te en un sol punt. Com que és totalment flexible (a diferència dels fuets més rígids) et permet d'arribar a llocs difícils o poc exposats... Excel·lent per als testicles! Addicionalment, la forma de penis del mànec multiplica les opcions (puc fer-l’hi xuclar, puc masturbar-m’hi, o totes dues coses) i potencia el simbolisme: ostento el símbol fàl•lic.
Una sola excepció podria comentar: en els casos en què camino despullada per la casa sense deixar que ell se m’acosti, solc tenir enrotllat a la mà un llarg fuet de cuir trenat. Fa que augmenti la seva sensació de temor, adoració i desig. Ja en parlarem més endavant.
1b. Com a instrument de disciplinaEntenc, com totes sabem, que un submís desitja ser ensinistrat i entrenat per millorar la seva aptitud de servei, i que no haurien de caldre ajudes externes per fer-ho. Lamentablement, això és la teoria; en la pràctica, aquesta disposició s’aconsegueix després de molt de temps de relació, laboriosament cisellada. Normalment, les Dominants sabem que la disciplina és una necessitat del submís que hem d’atendre; al cap i a la fi, ens en veurem beneficiades a llarg termini. Coincideixo que ha de ser rutinària i sistemàtica, i per això mateix també resulta tediosa. A moltes de nosaltres ens avorreix, com tantes altres tasques que diàriament ens imposa la vida laboral o social, i lamentablement no podem delegar-la –como sí que podem fer amb el càstig (ho comentaré després)–, ja que resulta de la màxima importància que durant les sessions d’ensinistrament s’expliciti clarament què vol aconseguir la Mestressa del seu esclau, i per tant ella hi és insubstituïble. Així que, amigues, dediquem uns quants minuts cada setmana a ensinistrar-lo, com faríem amb un poni; amb afecte, però amb rigor i fermesa: la seva necessitat d’avui és la nostra satisfacció de demà.
Aquí les xurriaques funcionen: es tracta de puntualitzar ordres explícites i precises per a situacions futures, inculcar en la seva ment el desig de fer coses ben definides cada vegada millor. No han d’ocasionar-li plaer sexual, ni remetre la seva memòria a situacions d’aquest tipus. Tampoc a tu.
1c. Com a instrument de càstigSi ensinistrar-lo m’avorreix, castigar-lo em desagrada. Odio haver-ho de fer premeditadament i, per sort, la seva intel·ligència i dedicació m’ho eviten sovint. Prefereixo enutjar-me i fer-ho espontàniament; quasi, diria jo, deixar-me portar per la fúria quan la falta em sembla intolerable. En aquest cas, uso allò que tinc més a mà; generalment un cinturó. Crec que és el millor element, te’l treus i llestos; a més, si et sembla, alguna corretjada pot ser pel cantó de la sivella, i segur que se’n recorda. Cal tenir cura amb la cara; recomano els cops per sota la cintura. Atenció als testicles: una o dues corretjades poden anar bé; però mai amb la sivella, pot danyar-los seriosament.
Amb tot, hi insisteixo, aquest és el tipus de coses que m’agradaria delegar; i crec que es pot fer. Jo tinc una amiga lesbiana que s’ha ofert a administrar-li el càstig quan sigui necessari: estic pensant seriosament a acceptar-ho, potser estant-hi jo present, o no; en alguns casos, depèn de la falta comesa.
1d. Com a exercici de relaxacióQuantes vegades no heu tornat de la feina, després d’un dia esgotador, irritades i malhumorades, amb els pèls de punta pel trànsit o qualsevol altra cosa, a punt de rebentar davant el menor problema? No parlem ja de quan, a més, tens la menstruació... Moltes de nosaltres fem ioga o meditació, practiquem danses o exercicis de respiració, prenem un bon bany amb sals perfumades mentre escoltem la nostra música preferida, etc. Abans de fer res de tot això, proveu de fuetejar el vostre submís.
Totes les activitats que he mencionat, en certa manera tenen una cosa en comú: a través de moviments, sons, paraules repetitives, automàtiques, anem portant la ment a un estat de gran relaxació, alliberem les tensions, afluixem els muscles, tranquil·litzem els nostres cors.
Jo he pogut comprovar que l’ús del fuet sobre el submís, de forma repetitiva, automàtica, gairebé gimnàstica, va creant aquesta mateixa sensació però molt més ràpidament. I amb una diferència substancial: la sensació ve acompanyada de la percepció de la seva adoració i sotmetiment, fet que representa un impagable afegit psicològic al moviment físic relaxant.
És molt important explicitar-ho clarament a l’esclau: ell ha de saber que serà fuetejat perquè la seva Mestressa recuperi el bon humor i el benestar físic i espiritual. Jo li permetré que contribueixi al meu benestar; la seva satisfacció consistirà a veure que ho aconsegueixo. Després, podrà preparar-me un bany, posar-me música, encendre’m les candeles i tot això, i segurament el premiaré. Acostumo a avisar-lo mentre torno cap a casa: que es vagi preparant, i preparant les coses que necessito. Té temps de pensar en la seva missió, l’ajudo a preparar-se psicològicament; i a més no perdo el temps buscant el fuet. Algun cop ho he decidit de cop i no funciona tan bé. Hi ha com un temps mort mentre es despulla, busco el fuet, el faig posar davant meu i començo. Això m’irrita encara més i transforma l’acte en ridícul. Haver d’esperar amb el fuet a la mà mentre es treu la roba és quasi patètic...
Algunes interjeccions mentre el flagel·les són molt estimulants (com “té!”, “fote’t!”, o senzillament “au!”) i t’ajuden molt a respirar i mantenir el ritme. Parlant de ritme, és molt important. L’exercici ha de ser tan repetitiu, automàtic i rítmic com sigui possible. Has de concentrar-te solament en això: deixar anar el fuet cap endavant i avall (la posició de l’esclau més convenient per a tu és que estigui agenollat davant teu). No has de proposar-te arribar a llocs determinats del seu cos ni donar ordres. No permetis que el submís faci res, ni que parli. No el lliguis, no li posis cadenes. No et vesteixis de manera especial. Fes-ho amb la roba amb què véns del carrer. No ho confonguis amb la disciplina, ni amb el càstig, ni (com veurem més endavant) amb res eròtic o sexual. Simplement, el fueteges rítmicament (jo uso un fuet de 9 cues, molt lleuger i tou) i amb tota la teva força (per això és important que sigui molt lleuger), fins que notis que comences a cansar-te, que el braç et pesa, que et queda la ment en blanc. Només fueteja’l. No pensis en res més. Repeteix i repeteix el cop. Concentra’t a fuetejar-lo sempre en el mateix lloc i amb el mateix ritme. No paris, continua sense por. Ell ho acceptarà perquè sap que després tu estaràs millor. Mentre ho fas et mirarà als ulls amb adoració i submissió. I no li quedaran marques de la teva gimnàstica de relaxació.
Prova de fer això amb un coixí o fent espetegar el fuet en l’aire i veuràs que no és igual. Hi falta aquest últim component: l’entrega del seu cos perquè tu aconsegueixis aquesta pau. També té la seva contrapartida per a ell: estaràs més ben disposada a concedir-li algun desig. Premia’l si et plau (potser algun cop pot netejar-te la menstruació amb la llengua).
Un comentari final. Aquesta activitat em va ser suggerida fa temps per un submís que vaig tenir, un dia que vaig tornar a casa molt enutjada i irritable. Ell em va proposar que disposés del seu cos per calmar-me fuetejant-lo. Inicialment vaig sospitar que en realitat ell ho desitjava, però em vaig arriscar a fer-li cas, i no me’n penedeixo. Després, he perfeccionat una mica més la tècnica i ara és per a mi una alternativa interessant.
2. Dins d'un context sexual
2a. Com a joguina o accessori en l'acte sexualAixí com usem consoladors, manilles, benes, cordes, etc., tot en la mesura i gust de cadascuna, jo crec que el fuet és insubstituïble durant dos moments de la relació sexual amb el submís: quan t’estimula oralment la vagina, el clítoris o l’anus (i molt especialment si li fas el Tron de la Reina), i quan et penetra (si ho permets al teu esclau). Si ell és a dalt, és indispensable. Vegem el primer cas:
Totes sabem amb quanta facilitat es distreuen els submisos quan els poses a treballar en el teu sexe. Al principi els agrada, s’escalfen fàcilment, se’ls posa ben dura, i a vegades fins i tot se’ls ha d’aturar porquè poden ejacular ràpidamente i... aquí s’acaba tot. Però també sabem que al cap d’una estona, i després d’un parell d’orgasmes teus, es cansen i perden el ritme, es tornen rutinaris, es desenfoquen de l’objectiu (el teu plaer), i es tornen robòtics. Això s’ha d’evitar, segurament excitant-los de tant en tant, amb la mà, la boca, les paraules, i... aquí ve: acompanyant-ho amb el fuet. Fes-li saber que el vols calent, però sense ejacular; submís, però no passiu; subordinat, però no inactiu. Mostra-li que amb la teva sexualitat pots portar-lo fins al límit i, després, fueteja’l als testicles (un altre cop, aquest és el lloc!) per tranquil·lizar-lo.
Ordena-li de tant en tant que millori l’actuació, que sigui més creatiu. Canvia-li el ritme, si et plau. Digues-li "prou!" abans que et faci escórrer, deixa’l amb les ganes de fruir del teu orgasme per un moment i, en lloc d’això, dóna-li unes bones fuetades, mentre amb la mà lliure l’empenys cap avall perquè et llepi els peus. És excitant saber que no solament ets mestressa del seu orgasme, sinó que també ho ets del teu. No estàs a mercè de la seva llengua.
Si li penses fer el Tron de la Reina, que s’ajegui de tal manera que els testicles i el membre li quedin davant teu, i fueteja’l. Que es concentri en el teu clítoris, o que fiqui la llengua més i més endins a la teva vagina. “Ajuda’l” a esforçar-se amb el fuet. Jo he aconseguit que m’arribi amb la llengua... fins al coll de l’úter! Que es masturbi mentre el fueteges, però que no ejaculi ni per error. Prohibeix-li-ho explícitament, digues-li que que si ho fes sortiria d'estampida del teu llit per una llarga temporada.
El segon cas: jo sé que moltes Dominants no permeten al submís la penetració, i encara menys si ell es posa a dalt. En general, entenc el raonament subjacent en aquesta pràctica. Amb tot, noies, en el meu cas, no estic disposada a perdre’m aquest plaer per lligar-me a cap ideologia. I no ho dic pejorativament, perquè respecto molt les que preconitzen aquest comportament, i fins i tot em sembla més que raonable. Però és que el meu té un membre fenomenal, que fins i tot m’ha provocat l’orgasme més d’una vegada, i no veig perquè privar-me del plaer de rebre’l. I jo sempre a dalt, marcant el ritme i els temps com jo desitgi. Però algun cop ha ocorregut que, per cansament o distracció, m’ha pujat al damunt. Llavors, no me l’he tret de sobre, sinó que li he fet obrir bé les cames i l’he fuetejat (i ben fort, fins a deixar-li marques)... endevineu on?
Això no ho fem sovint, ni de bon tros. Existeix una mena d’ordre tàcita: no ho has de fer; si ho fas, ho toleraré, però et fuetejaré mentre estiguis al damunt fins a deixar-te els collons macats. A veure quant de temps hi aguantes. Generalment baixa així que m’escorro. I llavors li mano que em llepi bé. Addicionalment, les marques que li deixo serveixen de “titol de propietat”, de “cinturó de castedat” gravat a la pell per uns quants dies, visible per qualsevol altra que eventualment pogués veure’l despullat.
En tots dos casos faig servir un fuet casolà (el primer que vam usar junts) fet amb una corretja de cuir curta i gruixuda, de les que s’utilitzen pels gossos perillosos, desproveïda del ganxo que solen dur. L’he destrenada en un extrem fins a formar, a la punta, un vano de 6 tires de cuir separades. El meu submís em manté l’instrument sempre flexible i tou (encara que és molt dur de rebre) amb crema de les mans.
2b. Com a instrument de plaer personalHe deixat això per al final, però no precisament perquè ho consideri l’aspecte menys important. Que quedi clar que, a més de totes les coses que he comentat, m’encanta fuetejar-lo. M’excita sexualment veure’l agenollat davant meu, amb el membre tes a més no poder (millor encara si es masturba una mica de tant en tant), amb els testicles encadenats, o amb l’anella que diu “Propietat de...” ajustada al penis fins a posar-se-li morat, rebent les fiblades del meu fuet mentre jo m’excito més i més fins a arribar a l’orgasme.
Experimento una excitant sensació de superioritat, em sento poderosa i plena veient estavellar el fuet contra la seva esquena, les natges, els testicles, el membre erecte. Adoro sentir (i ho sento físicament) com el fuet llaura el seu cos, com esclafeix, com es tensa a la meva mà quan el colpeix...
No voldria que em consideressin una sàdica. No m’agrada causar-li dolor; però em produeix un intens plaer percebre físicament la Dominació que exerceixo sobre ell.. i a ell el fa trempar veure’m sexualment excitada i no poder fer res més que rebre els meus assots. Com que aquesta escena es produeix en un clar context sexual, em vesteixo d’alguna manera especial (demano perdó a totes les que odien això), amb làtex o llenceria. O de vegades con un vestit de festa, molt escotat per l’esquena i amb un tall al costat, i una copa de xampany a la mà esquerra. També m’agrada moltíssim (ho faig molt sovint) anar completament despullada, plena d’anells, polseres i collars, amb altíssimes sandàlies de tacó que em donen un aspecte molt sexy i excitant per a ell, que, per altra banda, no em pot tocar. Practico danses, i tinc un cos que considero preciós, i també me’n serveixo per a la Dominació.
I això és fonamental: uso un fuet llarg de cuiro negre trenat de quasi 2 metres i mig, dels de debò, dels que s’empren al camp per arriar el bestiar, que em permet mantenir-me ben allunyada del submís. Estableix una certa distància necessària entre nosaltres. Li queda clar que no pot ni tocar-me, ni participar de cap manera del meu plaer. Després ja es veurà; però de moment s’ha d’estar allà, rebent les fuetades fins que jo vulgui, normalment fins que m’escorro.
Com que no existeix cap contacte entre tots dos i estem units solament per la corretja de cuir que, per un curt instant, toca els nostres dos cossos, per mantenir-lo trempant (pel meu plaer, no pel seu, esclar), a més de permetre-li la masturbació momentània, i interrompuda cada cop que li ho ordeno, recorro a la meva vestimenta, però també a les paraules: li dic què farem després, què li permetré de fer i què li negaré, li prometo plaers que li concediré en moments futurs però indeterminats... I, per descomptat, quasi mai no els concreto.
És molt important que el submís també participi en l’escena, i no sols passivament. Si bé normalment el tinc encadenat pels testicles, es pot moure, canviar de posició a requeriment meu o en funció de la seva imaginació. També pot demanar, suplicar, pregar, agrair. Amb l’única intenció de mostrar com són d’importants els petits detalls, descriuré una escena típica: començo dreta davant d’ell, que es queda agenollat, amb la cadena als testicles, mirant-me als ulls (això és important, vull veure la seva mirada d’adoració i submissió). Tinc el llarg fuet enrotllat, empunyat amb força a la mà dreta; l’esquerra acaricia lentament la corretja. He après a fer-lo anar cap endavant amb un sol moviment i deixar-lo caure a terra arran del seu membre. Aquest moviment de vegades ja és suficient per provocar-li una erecció. És una qüestió d’ensinistrament per reflex condicionat; s’hi ha acostumat, per haver-li fet associar el fuet a la masturbació en sessions anteriors. A vegades intenta llepar-lo; li ho impedeixo, retirant-lo ràpidament cap enrere. La coreografia dels moviments és essencial. Ha de suggerir la distància, el Poder, la Dominació, però també la seducció del teu cos. Aquesta és la nostra arma més poderosa. El submís respondrà increïblemente a aquesta combinació: desitja ser fuetejat per provocar el teu plaer, però també és un plaer per a ell veure’t. I està bé; així hi col·laborarà més, farà coses per si mateix, t’agrairà els teus orgasmes.
I no crec que ens hàgim de preocupar pel seu plaer, que és un efecte secundari. Al contrari, reforça el seu desig de servir-te, adorar-te i complaure’t.
Li he ensenyat a demanar les primeres fuetades. Després de la primera, torno a enrotllar el fuet estudiadament i espero que em demani la segona. Si no ho fa, li ordeno que ho faci. De vegades faig que m’ho demani uns quants cops. El deixo desitjant-ho... o li dono unes quantes fuetades seguides fins que em suplica que li concedeixi un descans. En els intervals, continuo usant el fuet simbòlicament, l’enrotllo i desenrotllo a la vora del meu cos, l’acaricio amb la mà esquerra, me’l poso davant de la vulva, l’amago darrere l’esquena, el deixo per un moment al meu abast mentre prenc una beguda...
L’he ensinistrat per demanar-ne més, i ho fa; sovint, m’hi nego. Però després continuo segons les ganes que en tinc, sense plans, improvisant. A vegades, fins a l’orgasme. Una vegada el vaig tenir mentre ell s’escorria a terra davant meu, i va ser estupend. I quan em demana que ja no el fuetegi més, no li responc i continuo; o bé li pregunto si no en vol només una altra, de fuetada, ben forta, als genitals i, després de la seva òbvia resposta afirmativa, li’n vento dues... o tres. I quan creu que ja he acabat... n’hi etzibo una altra. O el fuetejo preguntant-li contínuament: “En vols més?”. I continuo sense esperar la seva resposta ni guiar-me per ella.
Com veieu, és molt important que no sigui ell qui defineixi l’argument, encara que participi en l’obra. Se li pot concedir alguna petita llibertat, dins del marc imposat per tu; per exemple, que sigui ell qui t’ofereixi la part del cos on el fuetejaràs, canviant de posició davant teu. Alguna vegada li he permès ejacular, però això no ha de constituir mai la regla. I en aquest cas ha de proporcionar-me algun plaer addicional: quan li ho deixo fer, li permeto acabar sobre els meus peus, i després s’ho ha d’empassar tot, i continuar llepant-me els peus fins que jo li ho ordeni.
Sense que jo li ho hagi ordenat mai, sempre m’agraeix que li brindi el meu orgasme. I després, quan l’allibero, m’acompanya al dormitori, m’abraça, m’acaricia i em besa les mans mentre descanso. Quan no aconsegueixo l’orgasme, em consola i em promet que la propera vegada intentarà aguantar més fuetades o que siguin més fortes perquè jo arribi a tenir-lo.
***
Espero no haver causat la impressió que l’ús del fuet és l’única cosa que m’importa de la relació que tinc amb el meu submís. Lluny estic de pensar així. Em complau en gran manera com em cuida, s’anticipa als meus desitjos i entén la meva manera de pensar i de sentir. Admiro la seva intel·ligència i sensibilitat, que aporta a la relació. Valoro quant m’estima i desitja servir-me, i com m’ho demostra constantment.
Tampoc no s’ha de ser esquemàtica. De vegades les diferents formes que he relatat es mesclen en la meva experiència, s’intercalen o se sobreposen. M’ha passat, per exemple, que una escena eròtica inicialment pensada per al meu plaer sexual ha acabat en una sessió de disciplina o entrenament. Rarament, també en un càstig.
Espero no haver estat massa extensa ni excessivament centrada en aspectes molt particulars, però és que jo sóc així: molt curosa fins amb els detalls més petits que construeixen una relació. I m’ha anat molt bé d’aquesta manera, amb aquesta relació i amb altres d’anteriors.
Silvia L. P.
(Extracte del text dedicat a les lectores de
dominaciónfemenina.net, publicat també a
Información BDSM, d'on ha estat traduït)
