dissabte, 28 de juliol de 2007

Normes bàsiques per a un submís


Aquestes que trobareu a continuació resumides són les normes bàsiques de comportament que una Mestressa hauria d’inculcar al seu submís al llarg del procés d’ensinistrament i aprenentatge amb la finalitat de determinar clarament els rols que són propis d’una bona i completa relació BDSM. Partim de la base que aquesta relació és entre persones adultes, lliurement acceptada per ambdues parts i respectuosa amb els límits prèviament acordats, que poden portar a l’exclusió d’algun dels punts següents. Per tant, es recomana usar aquestes regles com a document de treball per a la planificació de relacions.

Regles d'or per a un submís

- A partir del moment en què una Mestressa t’accepta com a submís passes a ser de la Seva entera propietat en cos i ment i la teva única aspiració serà adorar-La i complaure-La cada dia més i millor.

- Serviràs, obeiràs i satisfaràs sempre la teva Mestressa. La teva submissió serà completa.

- Tindràs solament una Mestressa.

- Tu no tens voluntat ni desitges res. Els teus únics desitjos són les ordres de la Mestressa.

- La Mestressa podrà usar-te en qualsevol moment per obtenir plaer sexual o mental. La teva obligació és donar-Li’n el màxim.

- No faràs res que no sigui ordenat o autoritzat per la Mestressa. Romandràs sempre expectant perquè les ordres et seran donades de moltes formes: de viva veu o amb una simple mirada, fent petar els dits o assenyalant...

- Escolta amb la màxima atenció les paraules de la Mestressa i compleix les Seves ordres al peu de la lletra.

- A qualsevol indicació de la Mestressa contestaràs sempre "Sí, Mestressa" o allò que Ella t’hagi ordenat, acotant el cap. Per a tu, el “NO” és impronunciable.

- No tens dret a creuar la teva mirada amb la de la Mestressa, si no és que Ella t’ho permet. Roman amb el cap cot en senyal d’obediència i submissió.

- Tindràs confiança en la Mestressa i has de creure que Ella pensa sempre en el teu benestar emocional i físic.

- La Mestressa establirà els objectius que has d’assolir i tu seràs el responsable d’aconseguir-los.

- Acceptaràs qualsevol recompensa, disciplina o càstig que la Mestressa et regali o t’imposi, perquè això farà de tu un submís millor.

- T’és permès de suggerir noves formes d’ensinistrament, adreçant-te a la Mestressa de forma respectuosa.

- Recorda que ets el tresor més gran de la teva Mestressa.

- Enraonaràs amb detall els teus límits amb la Mestressa.

- Mai no demostraràs desacatament envers la teva Mestressa.

- Les teves accions reflectiran la categoria de la teva Mestressa, estiguis o no en presència Seva. T’esforçaràs a mantenir un comportament submís apropiat en qualsevol circumstància.

- Estaràs sempre atent a les necessitats de la Mestressa. Estaràs sempre disposat a respondre’n amb el millor de les teves capacitats.

- Escoltaràs amb interès tot allò que la Mestressa et dirà durant l’ensinistrament.

- Comunicaràs sempre les teves emocions a la Mestressa.

- Sempre que la Mestressa parli, fins i tot quan tu estiguis parlant, guardaràs silenci i mai no La interrompràs.

- Per rebre plaer, has de guanyar-te’l.

- Donaràs gràcies a la Mestressa per tot allò que et doni.

- Guardaràs sempre submissió a la teva Mestressa, a qualsevol hora, en qualsevol lloc, sota qualssevol circumstàncies, tant si Ella hi és present com si no.

- La teva major satisfacció serà satisfer la Mestressa. No hi pot haver dolor més gran que el sentiment de saber que la Mestressa no està satisfeta de tu.

- Acceptaràs els càstigs com a mitjà per corregir el teu comportament.

- Confessaràs a la Mestressa els teus actes de desobediència, de manera que Ella pugui decidir si tals violacions requereixen disciplina o càstig.

- Mai no et tocaràs o fregaràs el sexe amb les mans, joguines o qualsevol objecte i de qualsevol manera que puguis experimentar plaer sexual o sensual sense el permís de la Mestressa.

- Portaràs el sexe completament depilat, si la teva Mestressa no ordena el contrari.

- Usaràs el collar que la Mestressa t’ha donat, amb orgull, perquè és un signe de pertinença i dedicació a Ella.

- Mentre estiguis en escena sense ser usat romandràs al racó que la Mestressa et tingui reservat, guardant la que ha de ser la teva posició natural: de genolls, amb el cap cot i en silenci. Podràs reposar les natges sobre els talons, però mantindràs l’esquena dreta i els braços enganxats al cos. Tindràs els palmells de les mans sobre les cuixes i procuraràs que els dits quedin ben estirats i separats.

- La teva posició natural davant de la Mestressa és de genolls.

- La teva altra posició natural serà de quatre potes, com un gos.

- No et preguntis les raons de les ordres o càstigs de la Mestressa. Simplement accepta’ls i compleix-los aplicant-t’hi de valent. El teu dolor és el plaer de la Mestressa i aquesta és l’única raó de la teva servitud.

- Quan la Mestressa et fuetegi Li agrairàs d’una en una cada fuetada dient "Gràcies, Mestressa" o allò que Ella t’ordeni.

- Et comportaràs en públic amb la màxima discreció, però, si la Mestressa desitja exhibir-te, hauràs de vestir-te amb la indumentària apropiada que Ella t’ordeni.

- Et sentiràs orgullós de portar el collar d’esclau o qualsevol altre atribut de submís que la Mestressa t’imposi (cadenes, marques, etc.), ja que signifiquen que Li pertanys.

- En presència de la Mestressa no tindràs intimitat. Suplicaràs autorització per fer les teves necessitats.

- Dormiràs despullat i lligat. Si la Mestressa et permet fer-ho de forma més confortable, considera-ho un privilegi.

- Quan la Mestressa t’ordeni que recullis alguna cosa o la hi portis, agafaràs l'objecte amb la boca amb tota naturalitat i et desplaçaràs de quatre potes.

- Mantingues la boca, la llengua i els llavis humits i disposats a llepar i xuclar en qualsevol situació, excepte quan la Mestressa t’emmordassi.

- Per regla general romandràs en silenci, però quan adrecis la paraula a la Mestressa ho faràs amb el màxim respecte i donant-Li el tractament que Ella t’hagi ensenyat (Mestressa, Ama, Senyora...). Mantindràs sempre el cap cot i Li parlaràs sense aixecar el to de veu.

- Els teus òrgans sexuals no et pertanyen. Com tot el teu cos són propietat de la teva Mestressa, Que en disposarà a capritx.

- Les teves escorregudes seran sempre autoritzades i administrades per la Mestressa. No en tindràs cap sense el Seu permís. Fins i tot quan Ella t’estigui usant hauràs de suplicar per escorre't. Si incompleixes aquesta regla, t’exposes a un càstig molt sever.

- Accepta les marques que les fuetades de la Mestressa et deixaran a la pell. Són ornaments per al Seu plaer. La Mestressa decidirà si has ser tatuat o anellat, on i quan.

- Ets un submís i no tens capacitat d’iniciativa, però has de defugir les actituds purament passives i resignades, no gens apropiades. Mostra’t sempre desitjós, participatiu i imaginatiu. De tant en tant ofereix a la Mestressa alguna part del teu cos perquè en frueixi, regala-Li objectes que pugui usar amb tu i demostra-Li aquelles habilitats teves que darrerament no ha explotat. Fes-ho per complaure-La, i assumeix que si no ho aconsegueixes seràs castigat.

- L’ensinistrament i l’aprenentatge d’un submís no acaben mai. La imaginació és el millor instrument per a un perfeccionament constant.

- Confessa a la Mestressa tot allò que realitzis en contra de la Seva voluntat, fins i tot els pensaments negatius. Sigues absolutament transparent perquè la mentida o l’engany significarien la fi de la teva submissió. Foragita tots els dubtes que t’assaltin exposant-los obertament a la Mestressa. Ella decidirà els càstigs o la disciplina que et mereixis i prendrà les decisions oportunes per a la teva reeducació.

- Sol·licita periòdicament autorització per exposar a la Mestressa un balanç de la teva submissió: els canvis que notes, els avenços de què et sents orgullós, les coses en què tems no complaure-La al 100 % i aquells altres reptes davant dels quals encara et sents insegur o temorós. Demana-Li ajut per vèncer-los i renova-Li les teves promeses d’absoluta submissió.

- El poder i l’autoritat de la Mestressa t’infonen respecte. La Seva saviesa i el Seu pervers refinament et fascinen. Estàs orgullós de ser propietat Seva i la teva màxima satisfacció és comprovar que Es troba a gust.

- Quan la Mestressa consideri que estàs preparat i la vostra relació hagi progressat prou, rebràs la Seva marca permanent, en el lloc que Ella decideixi, i del tipus que Ella elegeixi.

Conclusió: si desitges satisfer plenament les teves fantasies, has de concentrar totes les teves energies, absolutament totes, a adorar i complaure la teva Mestressa.

(Aquest text ha estat traduït de la versió publicada a la web Informacion BDSM)

dimarts, 24 de juliol de 2007

La masturbació d’un marit submís


Aquest és el mètode que jo faig servir molt de tant en tant per masturbar el meu marit després d'haver-li fet dur posat durant una temporada el cinturó de castedat.

Material necessari

-Un parell d'agulles d’estendre roba
-Una cullera
-Una goma per als cabells
-Un regle
-Guants de plàstic
-Cordes o manilles
-Una bena
-Una bossa congelació plena de glaçons
-Gel lubrificant (opcional)

Procediment

Als homes els agrada molt masturbar-se i els agrada de fer-ho així: moviments ràpids i regulars, amb gens de temps mort, simulant la penetració tancant la mà, movent de gland cap a la base, estrenyent fort el sexe quan han acabat perquè el semen evacuï millor. Doncs... si heu comprès bé què li agrada, és molt fàcil masturbar un submís, n’hi ha prou de fer tot el contrari.

Jo mano al meu marit que es despulli, el faig estirar d’esquena al llit i l’hi subjecto. Tot seguit li tapo els ulls amb una bena i li col·loco les agulles d’estendre roba als mugrons. Després li poso la goma dels cabells al voltant de la base del penis perquè així els testicles queden més a la vora del gland (es tornen més sensibles, i això permet durant el vaivé de la masturbació de donar-los copets per la part superior). Utilitzo els guants de plàstic per reduir la sensació agradable del submís, i també una mica de gel lubrificant.

Després d’això començo la lenta masturbació amb un ritme molt irregular i amb pauses constants. Durant les pauses, és possible refredar la calentor del submís amb la bossa de glaçons i donant-li copets de regle als testicles agafats amb la goma. El gest de va i ve, el realitzo sobretot de la base del penis cap al gland (i no a l'inrevés), i igualment qualsevol moviment de rotació. I no dubto gens a fer algun moviment brusc per esclafar-li els testicles entre la part inferior de la meva mà i el seu baix ventre. També podeu quasi fregar-li el sexe. L'important és fer que a ell li plagui el mínim possible. És important també aturar-se quan el submís comença à sentir massa plaer. Cal que trempi i es destrempi almenys deu vegades. Durant les pauses, podeu sortir a fer un tomb o seure a mirar la TV deixant-lo amb la bossa de glaçons damunt les parts íntimes.

Quan ell ja realment no pot més, és cosa vostra decidir si el feu ejacular o si ho deixeu per a un altre dia. Si voleu que arribi fins al final, heu de limitar tant com sigui possible el contacte de la vostra mà amb el seu cos. Maneu-li que quan arribi al punt de no retorn us ho digui de seguida i a partir d’aquell moment ja no li heu de tocar el sexe per res, per tal que ejaculi en el buit, amb un mínim de plaer. Deixeu que el semen s'escorri tranquil·lament sobre els seu ventre, recolliu-lo tot seguit amb la cullera, feu-li tirar el cap enrere i fiqueu-li la cullera a la boca.
Jo després li pujo al damunt i l’obligo a fer-me un bon cunnilingus perquè la meva olor es barregi amb el seu semen. I aquí acabo.

jgiorca

(Tret del text La masturbation d'un mari soumis, publicat a Comment dresser son mari, d'on ha estat traduït)

Sobre el mateix tema: El mílquing, o la munyida del mascle

divendres, 20 de juliol de 2007

Consideracions sobre l’ús del fuet en una relació de D/s


Voldria fer algunes reflexions sobre un tema que considero central en la Dominació/submissió: l’ús del fuet; i també sobre què sento jo i experimento quan el faig servir.

Llegint moltes notes relacionades amb l’ús del fuet en una relació de Dominació/submissió, he observat que se li dóna un lloc secundari, gairebé com un “mal necessari”, una feina que la Dona ha de realitzar amb el propòsit de mantenir el submís domesticat. Potser per això he vist sovint que solament s’expliciten dues formes d’emprar el fuet amb el submís: com a càstig i com a disciplina. I, per descomptat, s’alerta de la possibilitat que els requeriments i desitjos del submís no siguin, en realitat, els que van “obligant” la Dominant a crear escenes que són desitjades, en definitiva, per ell i no per ella, de manera que s’anteposen (paradoxalment) els desitjos del submís als de la Mestressa. Vistes així les coses, sembla que es parli d’un compendi de “feines” embarassoses completament allunyades de l’essència d’una relació d’aquest tipus, centrada en la satisfacció de la Dona.

Amb tot, crec (almenys en el meu cas sempre ha estat així) que n'existeixen moltíssimes variants no prou tractades. Variants allunyades de l’estereotip càstig/disciplina i que tenen objectius i resultats diferents, i fins i tot efectes sobre la Dominant i no solament sobre l’esclau. També crec que el tipus o model del fuet té la seva importància.

Seguint una mica l’estil de raonament que he vist en diversos articles relacionats amb la Dominació Femenina, tractaré d’abordar aquestes variants de forma ordenada. En principi existeixen moltes formes d’emprar el fuet. Jo diria que podem classificar-les en dos grans grups: fora d’un context sexual/eròtic i dins d’un context d’aquesta naturalesa.

1. Fora del context sexual
1a. Com a instrument i símbol de Dominació


L’essència de la relació de D/s és absolutament psíquica. Tot i això, qualsevol objectivació d’una relació desigual té els seus atributs simbòlics (la corona de la Reina, les xurriaques de l’Amazona), que recorden permanentment l’estatus de qui posseeix el poder i l’exerceix; com també el collar de l’esclau i les regnes del cavall recorden la situació del subjecte dominat.

Segons la meva opinió, el fuet compleix bé aquesta funció, recordant sovint al submís que està davant de la Mestressa; per això jo l’utilitzo permanentment davant d’ell, ja sigui tenint-lo a la mà o a l’abast immediat. Forma part del protocol d’iniciació de qualsevol trobada, és el primer contacte que el meu submís té amb mi: no comença res sense rebre prèviament el fuet de la meva mà. La presència del fuet és, crec jo, altament positiva per crear una mena de reflex condicionat immediat que el prepara per a allò que vindrà després i reforça constantment en la seva ment la disposició a servir-me.

En el meu cas, l’utilitzo donant-li alguna ordre simple però capriciosa, amb un cert contingut de Dominació i humiliació explícits, com que em besi els peus o el terra (o una combinació de totes dues coses, començant pels peus i retirant-se cap endarrere: funciona molt bé ordenar-li que em llepi els tacons de les sandàlies i que després ressegueixi la vora de la sola amb la llengua procurant de no tocar-me els peus; inevitablement la llengua acaba llepant el terra). També puc ordenar-li que besi el mateix fuet amb què l’assoto.

Tampoc no cal colpir-lo: amb la simple amenaça n’hi pot haver prou, encara que s’hagi de concretar de tant en tant, fins i tot sense relació directa amb l’obediència. Aquesta escena ha de ser molt curta però molt explícita, i sempre ha d’incloure l’exigència d’algun esforç addicional, com que s’inclini encara més, que llepi els tacons fins a deixar-los ben lluents, o alguna cosa així. I sobretot vull veure la seva disposició a adorar-me, servir-me i obeir-me a l’instant. En aquest sentit, funciona com un mitjà de diagnòstic, per percebre com està el submís avui i, per tant, què necessitarà per reprendre l’ensinistrament continuat.

En definitiva, té un fort significat simbòlic. Vol dir: no importa què ha passat des de l’última vegada que has estat davant meu, ni què t’has imaginat o pensat, ni amb quines coses has fantasiejat; encara ets el meu esclau... La primera cosa que has de recordar és que ets el meu esclau. És més, pot ser que això sigui tot. Potser aquesta vegada no hi haurà sexe ni res. Potser solament llegiré un llibre mentre ell està prostrat als meus peus, o em prepararà una beguda o un entrepà mentre miro la televisió. Però sempre tindré el fuet a mà.

En algunes ocasions he augmentat aquest simbolisme: mentre el tinc encadenat pels testicles en un punt fix que no li permet grans moviments, jo em passejo despullada, només amb botes altes o sandàlies de tacó, amb estudiada actitud distreta i distant, amb el fuet a la mà dreta, quasi com si estigués llest per assotar-lo, però no ho faig. Ni tan sols li paro la més mínima atenció.

L’atribut simbòlic de la Dominació té la seva contrapartida en un altre, de submissió, que el meu submís utilitza sempre que està amb mi, i que recorda i reforça simbòlicament la seva condició. De fet en tenim uns quants: un anell gruixut que li col·loco a la base del penis i que diu “Propietat de...”, una cadena amb què li encerclo a la base dels testicles i tanco amb un petit cadenat, un simple collar de gos, etc. La cadena als testicles és, a parer meu, perfecta: m’encanta veure-la lluir, puc enganxar-n’hi una altra de més llarga per estirar-la amb força i fer-lo sentir la dominat; a més, té per a tots els homes un significat simbòlic addicional molt intens: m’estàs entregant allò que més valores, la teva masculinitat, perquè jo en faci el que em doni la gana. Com veureu més endavant, això també funcionarà així quan hagi d’usar de debò el fuet: el millor lloc on assotar-lo és, sens dubte, els testicles (se n’ha de tenir un cert domini i experiència, ho reconec).

El model de fuet que s’utilitza no deixa de tenir importància. En aquest cas, no m’agraden les xurriaques. Són fredes, impersonals, el cop cau en un sol punt massa petit... És millor un instrument més envoltant. El meu preferit és un fuet negre amb un mànec de goma que imita un penis gros, dotat d’unes quantes tires llargues de làtex bastant gruixudes. Totalment estès té uns 60 cm. És fàcil de manejar, et permet cobrir una àmplia superfície si ho desitges, o bé concentrar-te en un sol punt. Com que és totalment flexible (a diferència dels fuets més rígids) et permet d'arribar a llocs difícils o poc exposats... Excel·lent per als testicles! Addicionalment, la forma de penis del mànec multiplica les opcions (puc fer-l’hi xuclar, puc masturbar-m’hi, o totes dues coses) i potencia el simbolisme: ostento el símbol fàl•lic.

Una sola excepció podria comentar: en els casos en què camino despullada per la casa sense deixar que ell se m’acosti, solc tenir enrotllat a la mà un llarg fuet de cuir trenat. Fa que augmenti la seva sensació de temor, adoració i desig. Ja en parlarem més endavant.

1b. Com a instrument de disciplina

Entenc, com totes sabem, que un submís desitja ser ensinistrat i entrenat per millorar la seva aptitud de servei, i que no haurien de caldre ajudes externes per fer-ho. Lamentablement, això és la teoria; en la pràctica, aquesta disposició s’aconsegueix després de molt de temps de relació, laboriosament cisellada. Normalment, les Dominants sabem que la disciplina és una necessitat del submís que hem d’atendre; al cap i a la fi, ens en veurem beneficiades a llarg termini. Coincideixo que ha de ser rutinària i sistemàtica, i per això mateix també resulta tediosa. A moltes de nosaltres ens avorreix, com tantes altres tasques que diàriament ens imposa la vida laboral o social, i lamentablement no podem delegar-la –como sí que podem fer amb el càstig (ho comentaré després)–, ja que resulta de la màxima importància que durant les sessions d’ensinistrament s’expliciti clarament què vol aconseguir la Mestressa del seu esclau, i per tant ella hi és insubstituïble. Així que, amigues, dediquem uns quants minuts cada setmana a ensinistrar-lo, com faríem amb un poni; amb afecte, però amb rigor i fermesa: la seva necessitat d’avui és la nostra satisfacció de demà.

Aquí les xurriaques funcionen: es tracta de puntualitzar ordres explícites i precises per a situacions futures, inculcar en la seva ment el desig de fer coses ben definides cada vegada millor. No han d’ocasionar-li plaer sexual, ni remetre la seva memòria a situacions d’aquest tipus. Tampoc a tu.

1c. Com a instrument de càstig

Si ensinistrar-lo m’avorreix, castigar-lo em desagrada. Odio haver-ho de fer premeditadament i, per sort, la seva intel·ligència i dedicació m’ho eviten sovint. Prefereixo enutjar-me i fer-ho espontàniament; quasi, diria jo, deixar-me portar per la fúria quan la falta em sembla intolerable. En aquest cas, uso allò que tinc més a mà; generalment un cinturó. Crec que és el millor element, te’l treus i llestos; a més, si et sembla, alguna corretjada pot ser pel cantó de la sivella, i segur que se’n recorda. Cal tenir cura amb la cara; recomano els cops per sota la cintura. Atenció als testicles: una o dues corretjades poden anar bé; però mai amb la sivella, pot danyar-los seriosament.

Amb tot, hi insisteixo, aquest és el tipus de coses que m’agradaria delegar; i crec que es pot fer. Jo tinc una amiga lesbiana que s’ha ofert a administrar-li el càstig quan sigui necessari: estic pensant seriosament a acceptar-ho, potser estant-hi jo present, o no; en alguns casos, depèn de la falta comesa.

1d. Com a exercici de relaxació

Quantes vegades no heu tornat de la feina, després d’un dia esgotador, irritades i malhumorades, amb els pèls de punta pel trànsit o qualsevol altra cosa, a punt de rebentar davant el menor problema? No parlem ja de quan, a més, tens la menstruació... Moltes de nosaltres fem ioga o meditació, practiquem danses o exercicis de respiració, prenem un bon bany amb sals perfumades mentre escoltem la nostra música preferida, etc. Abans de fer res de tot això, proveu de fuetejar el vostre submís.

Totes les activitats que he mencionat, en certa manera tenen una cosa en comú: a través de moviments, sons, paraules repetitives, automàtiques, anem portant la ment a un estat de gran relaxació, alliberem les tensions, afluixem els muscles, tranquil·litzem els nostres cors.

Jo he pogut comprovar que l’ús del fuet sobre el submís, de forma repetitiva, automàtica, gairebé gimnàstica, va creant aquesta mateixa sensació però molt més ràpidament. I amb una diferència substancial: la sensació ve acompanyada de la percepció de la seva adoració i sotmetiment, fet que representa un impagable afegit psicològic al moviment físic relaxant.

És molt important explicitar-ho clarament a l’esclau: ell ha de saber que serà fuetejat perquè la seva Mestressa recuperi el bon humor i el benestar físic i espiritual. Jo li permetré que contribueixi al meu benestar; la seva satisfacció consistirà a veure que ho aconsegueixo. Després, podrà preparar-me un bany, posar-me música, encendre’m les candeles i tot això, i segurament el premiaré. Acostumo a avisar-lo mentre torno cap a casa: que es vagi preparant, i preparant les coses que necessito. Té temps de pensar en la seva missió, l’ajudo a preparar-se psicològicament; i a més no perdo el temps buscant el fuet. Algun cop ho he decidit de cop i no funciona tan bé. Hi ha com un temps mort mentre es despulla, busco el fuet, el faig posar davant meu i començo. Això m’irrita encara més i transforma l’acte en ridícul. Haver d’esperar amb el fuet a la mà mentre es treu la roba és quasi patètic...

Algunes interjeccions mentre el flagel·les són molt estimulants (com “té!”, “fote’t!”, o senzillament “au!”) i t’ajuden molt a respirar i mantenir el ritme. Parlant de ritme, és molt important. L’exercici ha de ser tan repetitiu, automàtic i rítmic com sigui possible. Has de concentrar-te solament en això: deixar anar el fuet cap endavant i avall (la posició de l’esclau més convenient per a tu és que estigui agenollat davant teu). No has de proposar-te arribar a llocs determinats del seu cos ni donar ordres. No permetis que el submís faci res, ni que parli. No el lliguis, no li posis cadenes. No et vesteixis de manera especial. Fes-ho amb la roba amb què véns del carrer. No ho confonguis amb la disciplina, ni amb el càstig, ni (com veurem més endavant) amb res eròtic o sexual. Simplement, el fueteges rítmicament (jo uso un fuet de 9 cues, molt lleuger i tou) i amb tota la teva força (per això és important que sigui molt lleuger), fins que notis que comences a cansar-te, que el braç et pesa, que et queda la ment en blanc. Només fueteja’l. No pensis en res més. Repeteix i repeteix el cop. Concentra’t a fuetejar-lo sempre en el mateix lloc i amb el mateix ritme. No paris, continua sense por. Ell ho acceptarà perquè sap que després tu estaràs millor. Mentre ho fas et mirarà als ulls amb adoració i submissió. I no li quedaran marques de la teva gimnàstica de relaxació.

Prova de fer això amb un coixí o fent espetegar el fuet en l’aire i veuràs que no és igual. Hi falta aquest últim component: l’entrega del seu cos perquè tu aconsegueixis aquesta pau. També té la seva contrapartida per a ell: estaràs més ben disposada a concedir-li algun desig. Premia’l si et plau (potser algun cop pot netejar-te la menstruació amb la llengua).

Un comentari final. Aquesta activitat em va ser suggerida fa temps per un submís que vaig tenir, un dia que vaig tornar a casa molt enutjada i irritable. Ell em va proposar que disposés del seu cos per calmar-me fuetejant-lo. Inicialment vaig sospitar que en realitat ell ho desitjava, però em vaig arriscar a fer-li cas, i no me’n penedeixo. Després, he perfeccionat una mica més la tècnica i ara és per a mi una alternativa interessant.

2. Dins d'un context sexual
2a. Com a joguina o accessori en l'acte sexual


Així com usem consoladors, manilles, benes, cordes, etc., tot en la mesura i gust de cadascuna, jo crec que el fuet és insubstituïble durant dos moments de la relació sexual amb el submís: quan t’estimula oralment la vagina, el clítoris o l’anus (i molt especialment si li fas el Tron de la Reina), i quan et penetra (si ho permets al teu esclau). Si ell és a dalt, és indispensable. Vegem el primer cas:

Totes sabem amb quanta facilitat es distreuen els submisos quan els poses a treballar en el teu sexe. Al principi els agrada, s’escalfen fàcilment, se’ls posa ben dura, i a vegades fins i tot se’ls ha d’aturar porquè poden ejacular ràpidamente i... aquí s’acaba tot. Però també sabem que al cap d’una estona, i després d’un parell d’orgasmes teus, es cansen i perden el ritme, es tornen rutinaris, es desenfoquen de l’objectiu (el teu plaer), i es tornen robòtics. Això s’ha d’evitar, segurament excitant-los de tant en tant, amb la mà, la boca, les paraules, i... aquí ve: acompanyant-ho amb el fuet. Fes-li saber que el vols calent, però sense ejacular; submís, però no passiu; subordinat, però no inactiu. Mostra-li que amb la teva sexualitat pots portar-lo fins al límit i, després, fueteja’l als testicles (un altre cop, aquest és el lloc!) per tranquil·lizar-lo.

Ordena-li de tant en tant que millori l’actuació, que sigui més creatiu. Canvia-li el ritme, si et plau. Digues-li "prou!" abans que et faci escórrer, deixa’l amb les ganes de fruir del teu orgasme per un moment i, en lloc d’això, dóna-li unes bones fuetades, mentre amb la mà lliure l’empenys cap avall perquè et llepi els peus. És excitant saber que no solament ets mestressa del seu orgasme, sinó que també ho ets del teu. No estàs a mercè de la seva llengua.

Si li penses fer el Tron de la Reina, que s’ajegui de tal manera que els testicles i el membre li quedin davant teu, i fueteja’l. Que es concentri en el teu clítoris, o que fiqui la llengua més i més endins a la teva vagina. “Ajuda’l” a esforçar-se amb el fuet. Jo he aconseguit que m’arribi amb la llengua... fins al coll de l’úter! Que es masturbi mentre el fueteges, però que no ejaculi ni per error. Prohibeix-li-ho explícitament, digues-li que que si ho fes sortiria d'estampida del teu llit per una llarga temporada.

El segon cas: jo sé que moltes Dominants no permeten al submís la penetració, i encara menys si ell es posa a dalt. En general, entenc el raonament subjacent en aquesta pràctica. Amb tot, noies, en el meu cas, no estic disposada a perdre’m aquest plaer per lligar-me a cap ideologia. I no ho dic pejorativament, perquè respecto molt les que preconitzen aquest comportament, i fins i tot em sembla més que raonable. Però és que el meu té un membre fenomenal, que fins i tot m’ha provocat l’orgasme més d’una vegada, i no veig perquè privar-me del plaer de rebre’l. I jo sempre a dalt, marcant el ritme i els temps com jo desitgi. Però algun cop ha ocorregut que, per cansament o distracció, m’ha pujat al damunt. Llavors, no me l’he tret de sobre, sinó que li he fet obrir bé les cames i l’he fuetejat (i ben fort, fins a deixar-li marques)... endevineu on?

Això no ho fem sovint, ni de bon tros. Existeix una mena d’ordre tàcita: no ho has de fer; si ho fas, ho toleraré, però et fuetejaré mentre estiguis al damunt fins a deixar-te els collons macats. A veure quant de temps hi aguantes. Generalment baixa així que m’escorro. I llavors li mano que em llepi bé. Addicionalment, les marques que li deixo serveixen de “titol de propietat”, de “cinturó de castedat” gravat a la pell per uns quants dies, visible per qualsevol altra que eventualment pogués veure’l despullat.

En tots dos casos faig servir un fuet casolà (el primer que vam usar junts) fet amb una corretja de cuir curta i gruixuda, de les que s’utilitzen pels gossos perillosos, desproveïda del ganxo que solen dur. L’he destrenada en un extrem fins a formar, a la punta, un vano de 6 tires de cuir separades. El meu submís em manté l’instrument sempre flexible i tou (encara que és molt dur de rebre) amb crema de les mans.

2b. Com a instrument de plaer personal

He deixat això per al final, però no precisament perquè ho consideri l’aspecte menys important. Que quedi clar que, a més de totes les coses que he comentat, m’encanta fuetejar-lo. M’excita sexualment veure’l agenollat davant meu, amb el membre tes a més no poder (millor encara si es masturba una mica de tant en tant), amb els testicles encadenats, o amb l’anella que diu “Propietat de...” ajustada al penis fins a posar-se-li morat, rebent les fiblades del meu fuet mentre jo m’excito més i més fins a arribar a l’orgasme.

Experimento una excitant sensació de superioritat, em sento poderosa i plena veient estavellar el fuet contra la seva esquena, les natges, els testicles, el membre erecte. Adoro sentir (i ho sento físicament) com el fuet llaura el seu cos, com esclafeix, com es tensa a la meva mà quan el colpeix...

No voldria que em consideressin una sàdica. No m’agrada causar-li dolor; però em produeix un intens plaer percebre físicament la Dominació que exerceixo sobre ell.. i a ell el fa trempar veure’m sexualment excitada i no poder fer res més que rebre els meus assots. Com que aquesta escena es produeix en un clar context sexual, em vesteixo d’alguna manera especial (demano perdó a totes les que odien això), amb làtex o llenceria. O de vegades con un vestit de festa, molt escotat per l’esquena i amb un tall al costat, i una copa de xampany a la mà esquerra. També m’agrada moltíssim (ho faig molt sovint) anar completament despullada, plena d’anells, polseres i collars, amb altíssimes sandàlies de tacó que em donen un aspecte molt sexy i excitant per a ell, que, per altra banda, no em pot tocar. Practico danses, i tinc un cos que considero preciós, i també me’n serveixo per a la Dominació.

I això és fonamental: uso un fuet llarg de cuiro negre trenat de quasi 2 metres i mig, dels de debò, dels que s’empren al camp per arriar el bestiar, que em permet mantenir-me ben allunyada del submís. Estableix una certa distància necessària entre nosaltres. Li queda clar que no pot ni tocar-me, ni participar de cap manera del meu plaer. Després ja es veurà; però de moment s’ha d’estar allà, rebent les fuetades fins que jo vulgui, normalment fins que m’escorro.

Com que no existeix cap contacte entre tots dos i estem units solament per la corretja de cuir que, per un curt instant, toca els nostres dos cossos, per mantenir-lo trempant (pel meu plaer, no pel seu, esclar), a més de permetre-li la masturbació momentània, i interrompuda cada cop que li ho ordeno, recorro a la meva vestimenta, però també a les paraules: li dic què farem després, què li permetré de fer i què li negaré, li prometo plaers que li concediré en moments futurs però indeterminats... I, per descomptat, quasi mai no els concreto.

És molt important que el submís també participi en l’escena, i no sols passivament. Si bé normalment el tinc encadenat pels testicles, es pot moure, canviar de posició a requeriment meu o en funció de la seva imaginació. També pot demanar, suplicar, pregar, agrair. Amb l’única intenció de mostrar com són d’importants els petits detalls, descriuré una escena típica: començo dreta davant d’ell, que es queda agenollat, amb la cadena als testicles, mirant-me als ulls (això és important, vull veure la seva mirada d’adoració i submissió). Tinc el llarg fuet enrotllat, empunyat amb força a la mà dreta; l’esquerra acaricia lentament la corretja. He après a fer-lo anar cap endavant amb un sol moviment i deixar-lo caure a terra arran del seu membre. Aquest moviment de vegades ja és suficient per provocar-li una erecció. És una qüestió d’ensinistrament per reflex condicionat; s’hi ha acostumat, per haver-li fet associar el fuet a la masturbació en sessions anteriors. A vegades intenta llepar-lo; li ho impedeixo, retirant-lo ràpidament cap enrere. La coreografia dels moviments és essencial. Ha de suggerir la distància, el Poder, la Dominació, però també la seducció del teu cos. Aquesta és la nostra arma més poderosa. El submís respondrà increïblemente a aquesta combinació: desitja ser fuetejat per provocar el teu plaer, però també és un plaer per a ell veure’t. I està bé; així hi col·laborarà més, farà coses per si mateix, t’agrairà els teus orgasmes.

I no crec que ens hàgim de preocupar pel seu plaer, que és un efecte secundari. Al contrari, reforça el seu desig de servir-te, adorar-te i complaure’t.

Li he ensenyat a demanar les primeres fuetades. Després de la primera, torno a enrotllar el fuet estudiadament i espero que em demani la segona. Si no ho fa, li ordeno que ho faci. De vegades faig que m’ho demani uns quants cops. El deixo desitjant-ho... o li dono unes quantes fuetades seguides fins que em suplica que li concedeixi un descans. En els intervals, continuo usant el fuet simbòlicament, l’enrotllo i desenrotllo a la vora del meu cos, l’acaricio amb la mà esquerra, me’l poso davant de la vulva, l’amago darrere l’esquena, el deixo per un moment al meu abast mentre prenc una beguda...

L’he ensinistrat per demanar-ne més, i ho fa; sovint, m’hi nego. Però després continuo segons les ganes que en tinc, sense plans, improvisant. A vegades, fins a l’orgasme. Una vegada el vaig tenir mentre ell s’escorria a terra davant meu, i va ser estupend. I quan em demana que ja no el fuetegi més, no li responc i continuo; o bé li pregunto si no en vol només una altra, de fuetada, ben forta, als genitals i, després de la seva òbvia resposta afirmativa, li’n vento dues... o tres. I quan creu que ja he acabat... n’hi etzibo una altra. O el fuetejo preguntant-li contínuament: “En vols més?”. I continuo sense esperar la seva resposta ni guiar-me per ella.

Com veieu, és molt important que no sigui ell qui defineixi l’argument, encara que participi en l’obra. Se li pot concedir alguna petita llibertat, dins del marc imposat per tu; per exemple, que sigui ell qui t’ofereixi la part del cos on el fuetejaràs, canviant de posició davant teu. Alguna vegada li he permès ejacular, però això no ha de constituir mai la regla. I en aquest cas ha de proporcionar-me algun plaer addicional: quan li ho deixo fer, li permeto acabar sobre els meus peus, i després s’ho ha d’empassar tot, i continuar llepant-me els peus fins que jo li ho ordeni.

Sense que jo li ho hagi ordenat mai, sempre m’agraeix que li brindi el meu orgasme. I després, quan l’allibero, m’acompanya al dormitori, m’abraça, m’acaricia i em besa les mans mentre descanso. Quan no aconsegueixo l’orgasme, em consola i em promet que la propera vegada intentarà aguantar més fuetades o que siguin més fortes perquè jo arribi a tenir-lo.

***

Espero no haver causat la impressió que l’ús del fuet és l’única cosa que m’importa de la relació que tinc amb el meu submís. Lluny estic de pensar així. Em complau en gran manera com em cuida, s’anticipa als meus desitjos i entén la meva manera de pensar i de sentir. Admiro la seva intel·ligència i sensibilitat, que aporta a la relació. Valoro quant m’estima i desitja servir-me, i com m’ho demostra constantment.

Tampoc no s’ha de ser esquemàtica. De vegades les diferents formes que he relatat es mesclen en la meva experiència, s’intercalen o se sobreposen. M’ha passat, per exemple, que una escena eròtica inicialment pensada per al meu plaer sexual ha acabat en una sessió de disciplina o entrenament. Rarament, també en un càstig.

Espero no haver estat massa extensa ni excessivament centrada en aspectes molt particulars, però és que jo sóc així: molt curosa fins amb els detalls més petits que construeixen una relació. I m’ha anat molt bé d’aquesta manera, amb aquesta relació i amb altres d’anteriors.

Silvia L. P.

(Extracte del text dedicat a les lectores de dominaciónfemenina.net, publicat també a Información BDSM, d'on ha estat traduït)

divendres, 13 de juliol de 2007

La castedat en la Dominació Femenina


Objectius


En la Dominació Femenina, la castedat o abstinència del mascle no constitueix cap objectiu en si mateix sinó que és un mitjà per aconseguir-ne un altre: mantenir l’excitació de l’home perquè estigui més centrat en la Dona i més ansiós de servir-la. La finalitat darrera de la castedat dins de la D/s és, doncs, aconseguir un estat d’excitació permanent. Per aconseguir-lo, cal tenir en compte que hi ha dues diferències fonamentals que la fan diferent de qualsevol altra forma de castedat.

La primera és el seu component psicològic de denegació; és a dir: que no es produeix per voluntat del submís sinó per voluntat de la Mestressa. La segona, que l’excitació ve acompanyada, per part nostra, de la provocació i el manteniment d’aquest estat a través del joc eròtic quotidià que realitzem mentre el submís roman en aquesta situació. Per tant, és la combinació d’aquests dos components la que diferencia i justifica la castedat en la D/s.

Coneixem de sobres que l’home pateix una caiguda de dedicació i devoció després d’haver ejaculat. Si el submís ejacula sovint es convertirà en un servent descuidat i poc atent; o, dit d’una altra manera, obtenir d’ell el servei de la qualitat que ens mereixem ens costarà el doble. Però si el mantenim excitat pel mètode de la castedat, estarà sempre molt més desitjós de servir-nos i adorar-nos, perquè la seva dependència de nosaltres s’incrementa notablement, ja que el grau d’adoració del submís a la seva Mestressa es veu considerablement i diàriament intensificat a causa del binomi abstinència/excitació.

La castedat, doncs, constitueix una eina bàsica a l’hora d’aconseguir tant el servei més perfecte possible per part del submís, com la mútua satisfacció de les dues parts que formen la relació de Dominació Femenina.

Una eina al servei de la Dona


L’encert en l’elecció d’aquesta pràctica ve avalada per una característica majoritària en la majoria de nosaltres, les Dones: la facilitat de l’orgasme clitoridi en front de la menor freqüència del vaginal. El fet que la majoría de nosaltres aconseguim amb més facilitat, o exclusivament, l’orgasme mitjançant l’excitació del clítoris porta irremeiablement cap a la pràctica de la castedat del submís, ja que en el pla sexual millora sensiblement el nostre nivell de satisfacció així com el de la seva atenció personal.

El submís té mans, llavis i llengua par complaure’ns al nostre gust i amb la freqüència que desitgem, per això el penis perd importància i protagonisme, i passa a un segon pla; molt sovint a un pla gairebé simbòlic per a la sexualitat femenina. I, atès que la Dominació Femenina implica que la sexualitat de la parella té com a objectiu fonamental el nostre plaer, la castedat del mascle n’és la conseqüència lògica, perquè on majoritàriament les Dones trobem el plaer és en el massatge clitoridi. Prova d’això, ho és el fet que som moltes les Dones que ensinistrem els nostres submisos perquè perfeccionin la seva capacitat de complaure’ns oralment.

El sexe oral és una de les nostres principals fonts de plaer i, com que a mesura que se n’adquireix pràctica les sensacions són cada cop més satisfactòries, es podria dir que el sexe oral “enganxa”. Un submís ben ensinistrat en les arts del sexe oral és capaç de saciar completament els nostres desitjos amatoris, de deixar-nos totalment relaxades. Actuaries contra tu mateixa pel simple fet de complaure’l a ell? Per cruel que sembli per a ells, la resposta és No. Rotundament no. La conseqüència lògica que després d’una esgotadora sessió de sexe oral decidim que el nostre submís quedi en l’abstinència és totalment justificable.

Beneficis evidents


La pràctica i el temps s’encarreguen de posar les coses al seu lloc. Els beneficis, tant per a nosaltres com per a ells no es fan esperar. Des d’un plan psicològic, la nostra posició de Dominació s’incrementa notablement cada vegada que fem ús del nostre Poder de decidir sobre el seu orgasme. A més, la denegació de l’orgasme del sotmès generalment correspon a moments de màxima excitació de totes dues parts. Aquest fet també ens porta a una conclusió molt clara: ens prepara per arribar a sentir plaer del nostre Domini.

Un cop superada la fase inicial i aconseguit l’estadi de Dominació suficient, i quan ja no tenim cap prejudici o dubte intern sobre la conveniència o no de la nostra decisió, la denegació de l’orgasme ja no ens causa cap problema de caràcter sentimental o psicològic. També observem que quan decidim denegar l’orgasme experimentem un augment de la nostra excitació, ja que la decisió presa ens identifica encara més en el nostre paper de Dominants. Tant és així que molt sovint la denegació de l’orgasme a la nostra parella ve acompaniada del nostre propi orgasme. I així alimentem l’espiral Domini-Plaer.

Generar aquesta espiral és fonamental per a nosaltres, ja que, com que aquesta situació es repeteix cada cop més durant les nostres relacions sexuals, arribem a sentir veritable plaer no pel fet de denegar l’orgasme, sinó pel fet de sentir i assaborir amb total normalitat la nostra posició de Poder. Arribar a sentir plaer de la nostra posició de Poder és una meta irrenunciable per a qualsevol Dominant: sense el sentiment de Poder no es pot desenvolupar la Dominació. I mentre no sentim en el nostre interior aquesta posició no serem capaces de transmetre aquest sentiment, cosa que és fonamental per a la relació.

Què passa amb el coit tradicional?

La pràctica del coit tradicional (el mascle com a part activa) és abandonada per pràcticament totes les Dones Dominants. La raó fonamental, com dèiem, rau en el fet que la penetració no constitueix l’únic component important del nostre plaer sexual. Per això la penetració passa a un segon terme entre les nostres preferències, amb la qual cosa actuem directament sobre la usual fixació dels homes respecte al seu penis i la seva ejaculació. A poc a poc la nostra actitud donarà els seus fruits i aconseguirem col·locar en un lloc secundari un aspecte al qual els homes concedeixen tanta importància.

Doblegar el subconscient del mascle cap a l’abandonament del paper de domini que el seu penis representa no és fàcil, especialment en aquells en què la submissió no formava part de la seva forma de ser sexual. Durant el començament en la D/s calen demostracions de Poder continuades, encara que graduals, fins que el submís sigui capaç d’assaborir la seva condició.
Ara bé, també som moltes les que tenim orgasmes vaginals i que no volem renunciar a la penetració. En aquest cas, resulta obvi que, si la sexualitat està destinada al plaer de la Dona, s’han de trobar maneres de mantenir l’excitació del mascle sense renunciar al plaer que ens provoca la penetració. Aquest tipus de penetració dominant es diferencia de la clàssica en el fet que el submís penetra la Mestressa quan ella vol i de la manera que ella desitja. El control per part nostra de la penetració incrementa el nostre plaer, ja que no haurem de sofrir més la inexperiència del nostre company ni les posicions inadequades ni els canvis de ritme fora d'hora ni tantes i tantes coses que fan que generalment la penetració finalitzi amb l’orgasme de l’home però no amb el nostre.

Per tant, la castedat no és fruit del caprici de la Mestressa. Tampoc no és un càstig com alguns no iniciats hi volen veure. La castedat és tan necessària per poder avançar en una relación D/s com ho és el combustible per a un vehicle.

Descobreix-li el sabor agredolç de la submissió


Quan ja disposes del control absolut de la penetració, has entrat en un nou estadi on el submís sempre està al servei del teu plaer i el seu membre no és res més que un instrument al teu servei; i així ho ha d’entendre ell. Cap moviment seu no ha de ser aliè a la teva voluntat. Generalment aconseguiràs el plaer mitjançant la combinació de la masturbació i el control dels moviments del penis del submís d’acord amb el teu estat d’excitació.

En aquest aspecte, val la pena de esmentar que moltes de nosaltres a qui no ens agrada prescindir de la penetració coincidim en el fet que gaudim amb el contacte de la nostra vagina amb el penis, però no solem gaudir amb el bombeig descontrolat del mascle. És per això que les penetracions se solen limitar a fruir del penis masculí com si fos un vibrador.

Arribats en aquest punt tenim molt clara la diferència entre penetració i ejaculació: aquests dos actes no van units, l’única cosa que tenen en comú és que tots dos depenen de la nostra decisió. Així podem gaudir enterament de la penetració durant tot el temps que ens plagui. Si mentrestant el submís nota en algun moment que arriba al punt de no retorn, haurà de sol·licitar-nos permís per parar a fi de no ejacular sense el nostre consentiment.

Aquesta forma de Dominació Femenina amb penetració és una de les més qüestionades pels submisos no iniciats, ja que és, per la seva puresa i duresa, una de les proves en què es requereix un control mental i físic més gran; però, si s’arriba a dominar la situació, també és un dels actes de Dominació en què més s’enforteix la nostra posició i la submissió de l’home.

Amb el temps, el submís aprendrà que l’acte sexual ja no el controla ell, que està sota el nostre Domini i control, que la seva única missió és proporcionar-nos el màxim plaer i que, de tot això, ell n’ha d’aprendre a treure’n el seu propi plaer.

Per la meva experiència personal, puc dir que aquesta és una de les pràctiques que més afectuosament recomano, perquè a més de tots els beneficis que he enumerat per a nosaltres, és una de les formes en què el submís gaudeix més de la seva condició. Tinguem en compte que en aquests moments el seu penis rep de forma directa els nostres estímuls vaginals i el seu instint animal tendeix a bombejar per a la seva satisfacció, situació que haurà d’aprendre a reprimir. Novament tenim el binomi "repressió/plaer = més submissió".

El xoc mental entre la repressió dels seus instints mentre sent el plaer de la penetració, provocarà en ell irremeiablement un fort conflicte intern amb el consegüent avenç cap a la seva vertadera submissió. Allò que en un principi era repressió, ho convertirà en plaer de servir-te, i quedarà enterament sota la teva voluntat. Inicialment no puc dir que el submís ho passarà bé, més aviat al contrari, però al cap d’uns quants mesos aprendrà a gaudir enormement d’aquell estadi d’excitació/repressió que caracteritza els submisos i que dispara la seva submissió fins a aconseguir la seva vertadera identitat.

Aconseguir que el submís gaudeixi del nostre plaer i fer-li sentir les convulsions de la nostra vagina durant el nostre orgasme és una de nostres armes més potents de Dominació. Per aquest camí va una altra de les tècniques pures de Dominació, consistent a ordenar al submís que ens penetri just abans que aconseguim l’orgasme per aprofitar el plaer de la penetració per incrementar encara més la nostra excitació i provocar-nos un major orgasme. La sensació que ens aporta aquesta tècnica és altament satisfactòria per la càrrega de Dominació que porta implícita, ja que el submís solament es limita a complir ordres i a sentir en la seva pròpia carn com gaudim amb la seva penetració.

Centrar-nos en el nostre propi plaer, ens afirma com a Dominants

Per cruel que sembli aquesta tècnica, satisfà totes dues parts, perquè mitjançant la penetració nosaltres aconseguim augmentar amb força l’orgasme, és a dir, utilitzem el penis per a la nostra satisfacció. Per a ell, sentir-se útil a la Mestressa és una obsessió. Si a més sent que és usat per al nostre plaer, això l’ajuda a sentir-se realitzat.

Per tant, i tornant al començament, la imposició de la castedat no té res a veure amb els desitjos d’una Mestressa capriciosa i irresponsable, sinó més aviat tot al contrari, la castedat no és res més que la conseqüència lògica i el punt d’arribada -amb parada obligatòria- en qualsevol procés de Dominació.

Finalment, podria dir-te que quan hagis arribat en aquest punt t’hi recreïs durant una bona temporada. Has d’agafar-te el temps necessari perquè aquesta actitud arreli en tu i en el teu submís. I tranquil·la, que amb el temps es convertirà en la base i punt de partida cap a una nova evolució dins de la D/s, ja que les voluntats i identitats de tots dos s’alimenten de dia en dia amb aquesta pràctica.

Mistress Terry

(Text dedicat especialment a les Dones que s'inicien el la Dominació Femenina, traduït i adaptat de l'original: La castidad en la dominación femenina, publicat el 10 d’octubre de 2006)