Sisplau, lliga'm

Per què un esclau suplica a la Mestressa que el lligui? Per què anhela portar collar i cadenes? Per què aquest desig? Jo diria que és perquè en els esclaus és tan visceral el sentiment de “ser d’Ella” i el desig de no deixar-ho de ser mai que necessitem sentir físicament que portem el seu jou i estar convençuts que no tenim cap altra opció ni destí que no sigui complir la seva voluntat.

"... m’arrencava la roba i em fuetejava"

Aquest sentiment arrelat en el fons de les entranyes ens porta inevitablement a desitjar que Ella ens prengui, ens retingui entre les seves coses, restringeixi els nostres moviments i ens lligui com es fa amb les bèsties de manera que hàgim de sentir l’olor de cuir de les corretges, l’aspror de la corda rosegant la pell, la fredor de les cadenes... Anhelem que el sentiment de “ser d’Ella” que ens crema dins del ventre es converteixi una realitat exterior de la qual no tinguem nosaltres el control sinó Ella, una realitat de la qual no ens puguem alliberar ja mai més.

Aquest és un sentiment que pocs esclaus han viscut plenament. Un d’ells és triskel, que passa hores lligat a l’estaca sofrint la ràbia de la seva Mestressa i essent el seu instrument de plaer. triskel ha descrit sentidament i crua la situació de l’esclau que suplica a la Mestressa que el lligui. Llegiu-lo; fa estremir.

"... m’emmordassava amb les seves bragues xopes de pixum"

Un dels meus somnis de somniar despert era que jo feia autoestop, es parava una dona, em feia pujar al cotxe i se m’enduia a casa seva. Un cop a dins, em donava un parell de bufetades que em deixaven atònit i em lligava les mans a l’esquena sense que encara jo hagués pogut reaccionar. Llavors m’arrencava la roba i em fuetejava. Després se m’enduia a la cambra de bany, em feia tombar a la banyera, se’m pixava al damunt i m’emmordassava amb les seves bragues xopes de pixum. Em deixava allà, estès a pèl i xop dins la banyera de porcellana freda. M’hi deixava tancat tota la nit perquè m’impregnés de la seva olor i el gust dels seus pixats se’m fixés a la gola, i perquè la fredor de la nit, lluny de la seva presència, em calés fins als ossos.

"... i em feia anar com volia"

L’endemà a mig matí veia a buscar-me. Em col·locava una collar amb corretja al coll i em feia anar com volia. Qualsevol resistència o vacil·lació meva era reprimida l’instant... i així em convertia ràpidament en un esclau submís, obedient i prompte a prestar-li qualsevol servei que em requerís; un esclau que l’adorava, servia i temia; un esclau que s’havia oblidat de qui havia estat i que no tenia altre horitzó que no fos Ella.

Torneu a La submissió de txispi

triskel escriu

Lliga’m als teus desitjos, a cada porus del teu cos, a cada neurona de la teva ment... Lliga’m amb la força de les teves mans, amb els batecs del teu cor. Lliga’m fins que em faci mal haver viscut la vida sense tu... Lliga’m amb besos al teu cos. Lliga’m com un estrany reté la seva presa i lliura’m a la mort si el demà ha d’esser sense tu... Lliga’m com el reu a la forca i deixa’m caure en el buit. Res no em reté aquí si no és per estar vora teu... Lliga’m a l’aire que respires. Buida els meus pulmons d’un amor sense límits i asfixia els meus sospirs i els meus anhels... Lliga’m i emporta-te’m arrossegant-me, si ho desitges. Ja no em queda voluntat. Te l’he lliurada i no penso comprar-ne més... Sóc teu, lliga’m com es fa amb les feres i no em deixis escapar mai... Lliga’m a la teva ombra d’oliveres, no vull veure el sol si no és amb tu... Lliga’m a cada passa que facis, ficaré els peus a les teves petjades... Lliga’m sense mirar les ferides que esquinces, només vull esser tan teu com la sang que et corre per les venes... Lliga’m i deixa’m morir al costat de la vida que tu vulguis, jo ja no sóc res ni ningú més que qui tu desitgis... Lliga’m amb a corretja estreta i no et preocupis per mi, sempre jauré vora teu i et donaré tot allò que pugui... Lliga’m als teus deserts, a les teves solituds, a les teves penes... Enterra-les en mi...

Lliga’m, Senyora de tot el meu ser. Lliga’m per fora de la mateixa manera que em sent lligat per dins...

(Traduït de l'original, triskel escribe, publicat per Palabras)

Torneu a La submissió de txispi

Profund

Com li agradava a Ishtar aparèixer més tard de l’hora convencional i acompanyada... Aquell vespre ho tornà a fer per desgràcia de triskel, que ja feia hores que estava rere la porta, a l’estoreta d’arribades... Encara no havia pogut sopar ni descansar... Esperava pacient i impacient alhora. Una altra vegada "aquest", el que se n’havia anat amb Ella el dia que el va castigar a la banyera a fer d’urinari... triskel, vermell, li besà els peus, els cedí el pas i anà a buscar dues copes de xampany i algunes fruites que deixà deliciosament disposades en una safata al saló, a la tauleta propera a l’estaca. Se n’anà al racó mentre Ishtar i el seu acompanyant reien i es menjaven la boca i tot allò que trobaven...

–Fora, al jaç!

triskel es retirà a la seva estora. Sentia com s’entremesclaven les veus i els gemecs mentre tancava els ulls intentant no pensar i adormir-se... No va poder. Hores més tard...

–triskel!

S’incorporà i anà al dormitori. Jeien tot dos... Ishtar entreobrí les cames... el seu sexe regalava de llet i amb una sola mirada li ordenà que...

triskel, desolat, prest, se n’empassava tanta com podia, resseguí cada llavi, li eliminà aquella immundícia masculina de cada porus de pell mentre Ishtar joguinejava amb els seus cabells i alhora li encastava nas i boca contra el seu sexe...

Somnolent, l’amant sabia què passava i acariciava suaument un mos de pell de la seva conquesta fins a quedar-se adormit.

Ishtar, satisfeta de la feina de triskel, l’apartà d’entre les seves cames... s’aixecà del llit per dutxar-se i li donà noves ordres...

Mentre l’agua de la dutxa corria a l’habitació contígua... triskel havia lliscat fins al costat del tipus que ja l’havia humiliat aquell vespre i, complint ordres, besà el baix ventre d’aquell home. Notà una lleu erecció que s’anà pronunciant en contacte amb la seva llengua i els llavis, que quedaren damunt d’ell resseguint pell i imperfeccions... Un cop erecte i despert, l’home féu el gest de treure-se’l de sobre, però Ishtar ja era a l’habitació, despullada, esplèndida...

–No, deixa’l. Ja veuràs que bé que ho fa... Relaxa’t i gaudeix.

Vençut per aquelles paraules, l’home tancà els ulls i es deixà anar entre els llavis del quisso predilecte d’Ishtar. Així fou com novament triskel demostrava que no hi havia res per damunt dels desitjos de la seva Mestressa, res que el fes sentir més petit i entregat que ser vexat i dominat per Ella... Res més no pagava la pena... I el semen l’inundà sense treva... els ulls vidriosos, el cor encongit i la submissió íntegra a les seves venes. S’ho empassà tot.

Ishtar li passà els dits per les galtes eixugant-li les llàgrimes incipients, li besà el front i el féu fora de l’habitació. Només per aquest gest, li valia la pena, a triskel; només per això, per aquest amor, per aquest breu agraïment sense paraules... donava la seva vida sencera per Ella.

(Traduït de l'original, profundo, escrit per Palabras)

Torneu a La submissió de txispi

L'estaca

triskel va obrir la porta i aparegueren dos obrers amb una estaca de ferro a la mà i les eines...

–Aquí –digué decidida, Ishtar.

triskel mirava interrogant el lloc que assenyalava el dit d’Ishtar, just a la bisectriu de l’angle del sofà-chaise longue... Van començar a picar, els obrers, i hi deixaren la preciosa estaca de ferro forjat, un xic inclinada, d’uns 45 cm amb una argolla a la part de dalt i una altra a mitja alçada.

Ishtar féu marxar els dos obrers després d’haver-los pagat la feina i subjectà amb força triskel pel collar fins a tenir-lo retut als seus peus, de genolls. De quatre potes se l’endugué fins a l’estaca i el lligà a l’anella del mig, amb el cap a ras de terra. Solament podia veure els turmells i els peus descalços d’Ishtar, còmodament asseguda al sofà, deixant-se adorar a un pam de terra...

Des d’allí, en el futur triskel presenciaria les aventures de la seva Mestressa, sofriria la seva ràbia i seria el seu instrument de plaer...

(Traduït de l'original, l'estaca, escrit per Palabras)

Torneu a La submissió de txispi

Heterhomo

Les relacions homosexuals entre heterosexuals suposen un tràngol psicològic dur a superar per qualsevol submís, sobretot si no fa gaire temps que es mou per la D/s i encara porta molt interioritzat el rol social vainilla...

Que quedi clar que no volem que el nostre esclavet s’emboliqui amb un home per pur plaer, ni que ens demostri cap dot bisexual... Només volem que ens demostri fins on arriba la seva submissió, fins a quin nivell s’entrega i fins a quin punt la seva ment desterra prejudicis amb l’única finalitat de satisfer-nos i que comprovem que la seva entrega no té límits...

Si no s’és gaire amiga de l’strap-on, amb un consolador es pot començar a conscienciar i a humiliar davant de nosaltres el nostre miserable submís de torn fins que arribi el dia de la seva estrena i que allò que li caigui a la boca sigui la textura més pura i real d’un sexe masculí elegit per la seva Mestressa... Única comesa: xuclar. Xuclar i encarregar-se que l’altre submís (o no) s’escorri entre els seus llavis i, com és lògic, per a major humiliació: empassar-s’ho tot. És un joc dur, però que demostra fins a quin punt la ment sobrepassa a el cos... L’esclau no obté plaer mamant, ni la Dominant, ja que no rep... però l’escena, la situació, és tremendament pujada de to i deliberadament humiliant per a la consecució de sensacions de Domini i submissió!

(Traducït de l'original, heterhomo, escrit per Palabras)

Torneu a La submissió de txispi

Semen

Què millor que anar vencent prejudicis... Tastar el fruit del plaer que tan a la lleugera es vessa...

Tastar-lo fa més intens el fet, tastar-lo és assumir la culpa. El plaer sense culpa és qüestió única de dominants...

Al ca que orina a la casa, se l’obliga a enfonsar els morros en els pixats i se’l treu fora i se l’amorra a terra perquè entengui que aquest és el lloc...

El submís ha d’entendre que no ha d’abusar de l’onanisme i que hi ha conseqüències. L’abstinència és un repte que s’ha d’assolir. Solament la part dominant decideix sobre el submís, decideix el com, quan i on s’ha d’escórrer...

Enfonsar la llengua en el seu propi semen sol ser una experiència repugnant per a la majoria d’homes i sentir-ne la textura i el sabor mentre els observen resulta tremendament humiliant i excitant alhora...

A soles en el palmell de la seva mà, llepar-lo de les botes que l’han dominat, netejar el terra i parets tacades... són pràctiques necessàries per a la submissió...

(Traduït de l'original, semen, escrit per Palabras)

Torneu a La submissió de txispi