dimecres, 2 d’abril de 2008

Profund

Com li agradava a Ishtar aparèixer més tard de l’hora convencional i acompanyada... Aquell vespre ho tornà a fer per desgràcia de triskel, que ja feia hores que estava rere la porta, a l’estoreta d’arribades... Encara no havia pogut sopar ni descansar... Esperava pacient i impacient alhora. Una altra vegada "aquest", el que se n’havia anat amb Ella el dia que el va castigar a la banyera a fer d’urinari... triskel, vermell, li besà els peus, els cedí el pas i anà a buscar dues copes de xampany i algunes fruites que deixà deliciosament disposades en una safata al saló, a la tauleta propera a l’estaca. Se n’anà al racó mentre Ishtar i el seu acompanyant reien i es menjaven la boca i tot allò que trobaven...


–Fora, al jaç!

triskel es retirà a la seva estora. Sentia com s’entremesclaven les veus i els gemecs mentre tancava els ulls intentant no pensar i adormir-se... No va poder. Hores més tard...

–triskel!

S’incorporà i anà al dormitori. Jeien tot dos... Ishtar entreobrí les cames... el seu sexe regalava de llet i amb una sola mirada li ordenà que...

triskel, desolat, prest, se n’empassava tanta com podia, resseguí cada llavi, li eliminà aquella immundícia masculina de cada porus de pell mentre Ishtar joguinejava amb els seus cabells i alhora li encastava nas i boca contra el seu sexe...

Somnolent, l’amant sabia què passava i acariciava suaument un mos de pell de la seva conquesta fins a quedar-se adormit.

Ishtar, satisfeta de la feina de triskel, l’apartà d’entre les seves cames... s’aixecà del llit per dutxar-se i li donà noves ordres...

Mentre l’agua de la dutxa corria a l’habitació contígua... triskel havia lliscat fins al costat del tipus que ja l’havia humiliat aquell vespre i, complint ordres, besà el baix ventre d’aquell home. Notà una lleu erecció que s’anà pronunciant en contacte amb la seva llengua i els llavis, que quedaren damunt d’ell resseguint pell i imperfeccions... Un cop erecte i despert, l’home féu el gest de treure-se’l de sobre, però Ishtar ja era a l’habitació, despullada, esplèndida...

–No, deixa’l. Ja veuràs que bé que ho fa... Relaxa’t i gaudeix.

Vençut per aquelles paraules, l’home tancà els ulls i es deixà anar entre els llavis del quisso predilecte d’Ishtar. Així fou com novament triskel demostrava que no hi havia res per damunt dels desitjos de la seva Mestressa, res que el fes sentir més petit i entregat que ser vexat i dominat per Ella... Res més no pagava la pena... I el semen l’inundà sense treva... els ulls vidriosos, el cor encongit i la submissió íntegra a les seves venes. S’ho empassà tot.

Ishtar li passà els dits per les galtes eixugant-li les llàgrimes incipients, li besà el front i el féu fora de l’habitació. Només per aquest gest, li valia la pena, a triskel; només per això, per aquest amor, per aquest breu agraïment sense paraules... donava la seva vida sencera per Ella.

(Traduït de l'original, profundo, escrit per Palabras)