dimecres, 12 de setembre del 2007

Cigala menuda = cabró

Tenir la cigala petita predestina efectivament els submascles a ser cornuts. La natura o la genètica ha dotat els homes com jo de genitals massa petits per satisfer una Dona. La meva primera esposa, avorrida de la meva titola massa xica (9 cm en erecció) em posava banyes sovint i va acabar plantant-me, no sense haver-me ben convençut abans de la meva inferioritat. És, doncs, conscient de tot això, que vaig conèixer la meva companya actual. Jo tenia 40 anys; ella, 22. Joveneta, verge i molt innocent, no en tenia ni idea, de la talla normal d’un penis. Jo hauria pogut no dir-li’n res, però la meva primera esposa m’havia condicionat. I com! Així és que vaig confessar a la Cecília que les pobres sensacions que experimentava quan fèiem l’amor eren per culpa de la migradesa del meu sexe. Molt enamorada de mi, s’ho va prendre com una broma i em va dir que no s’hi havia de donar importància. Deia, és veritat, que li sabia greu de no sentir-me dintre seu i que trobava les meves prestacions massa breus (sóc ejaculador precoç), però s’acontentava de gaudir de la meva llengua.

Un vespre, però, quan ja m’havia ficat al llit, em vingué amb una cinta mètrica a la mà i volgué prendre mides del meu sexe en repòs i en erecció. Vaig sentir una humiliació i una vergonya intenses que em van excitar prodigiosament. Però vaig veure la seva expressió de despit després d’haver pres les mides (4 x 2 en repòs, 9 x 3 en erecció). Resulta que aquell dia havia discutit llargament amb la seva amiga Elisabet i que aquesta li havia lloat les excel·lències de les cigales de talla gran. La meva companya, que ignorava les meves dimensions, havia, doncs, volgut verificar si la meva titola era tan petita com això. El mínim que en puc dir és que va quedar clavada. Em vaig excitar de tal manera que em vaig llançar al seu damunt i vaig ejacular tot penetrant-la. A partir d’aquest vespre, ella refusà cada cop més sovint de fer l'amor amb mi, els rars acoblaments s’acabaven sempre amb pocs segons. Després vingué una temporada en què ja no vaig tenir el plaer de prendre-la. Per això ella utilitza una tècnica infal·lible que fa servir sempre: primer l’he de llepar fins a l’orgasme, després em diu que podré entrar en ella si sóc capaç de retenir el semen durant un temps determinat mentre em masturba. Al començament havia d’aguantar 30 segons. Ella, sense tenir-me llàstima, arribava a fer-me escórrer abans del moment fatídic i es reia del meu penis esquifit. A petició meva, va acceptar d’escurçar el temps. Primer van ser 20 segons, després 10 i actualment 5 segons. S’ha convertit en una experta en masturbació i em condiciona tant que no es rar que ejaculi en el moment en què m’agafa la cigala per pelar-me-la. Ara ja fa més de 4 anys que no l’he penetrada.

Encara estem molt enamorats l’un de l’altre i ella no es planteja en cap moment d’abandonar-me, però desitja tenir altre plaer que el que obté amb la meva llengua i els meus dits. Ha tardat molt de temps a passar, però ha acabat per posar-me banyes. Jo mateix la vaig empènyer a tastar un mascle de debò i vaig acceptar que m’enganyés, però amb una condició: que me’n tingués al corrent. Fa cosa d’un any, em va dir que havia fet el pas. Aquell dia jo estava boig d’excitació i li vaig demanar que me n’expliqués cada detall. Li vaig llepar llargament la vulva que havia explorat el sexe d’un altre home mentre ella em descrivia les meves primeres banyes.

Ella torna a casa després de jeure amb el seu amant.

Abdel, un col·lega de la feina ha tingut l'insigne honor de fer descobrir a la meva companya la joia d'una bona penetració. Segons diu ella, el penis del seu amant no és extravagant, però els seus 18 cm de llargada per 5 cm de diàmetre són més que suficients per portar-la al 7è cel (és almenys el doble que el meu). Diu que és una cigala molt resistent i capaç de procurar-li molts orgasmes abans de buidar-se. Al començament, ell es posava, evidentment, un preservatiu, però, gràcies a la meva insistència i a la confiança que s’ha anat consolidant, ara la meva companya accepta que ell es buidi dintre seu. Una bona posada de banyes necessita un bon reg i, segons diu la Cecília, ell és particularment copiós. Encara no som a l’estadi en què jo, com qualsevol cabró submís, hagi de llepar la seva figa empastifada per ell: la Cecília sempre es renta abans de sortir de ca l’Abdel, però així que arriba a casa jo corro a llepar-la i m’excito prodigiosament amb la idea que el mascle ha enviat de llargues glopades d’esperma a les profunditats de la seva intimitat.

Ella i jo estem d’allò més bé. La Cecília m’estima molt, veu l’Abdel un o dos cops per setmana i les seves necessitats sexuals estan satisfetes. De moment no plantegen que jo pugui assistir a les seves cardades, jo me la pelo molt, la Cecília no s’enfada per això, però està fora de discussió que jo la pugui prendre i això omple el meu desig de submissió i d'humiliació. Com diu ella rient, "de fet és normal que jo no tingui dret a cardar. A dreta llei, els submascles com jo no hauríem de tenir mai el dret de posseir una dona, hauríem de romandre verges, ja que el nostre minúscul artefacte només serveix per pixar".

(Traducció d'un relat de jgiorca publicat a Comment dresser son mari, que dedico a micro, autor del bloc Un sumiso poco dotado, a qui “apassiona la idea de ser un marit-esclau cornut i cast”.)