La castedat en la Dominació Femenina

Objectius

En la Dominació Femenina, la castedat o abstinència del mascle no constitueix cap objectiu en si mateix sinó que és un mitjà per aconseguir-ne un altre: mantenir l’excitació de l’home perquè estigui més centrat en la Dona i més ansiós de servir-la. La finalitat darrera de la castedat dins de la D/s és, doncs, aconseguir un estat d’excitació permanent. Per aconseguir-lo, cal tenir en compte que hi ha dues diferències fonamentals que la fan diferent de qualsevol altra forma de castedat.

La primera és el seu component psicològic de denegació; és a dir: que no es produeix per voluntat del submís sinó per voluntat de la Mestressa. La segona, que l’excitació ve acompanyada, per part nostra, de la provocació i el manteniment d’aquest estat a través del joc eròtic quotidià que realitzem mentre el submís roman en aquesta situació. Per tant, és la combinació d’aquests dos components la que diferencia i justifica la castedat en la D/s.

Coneixem de sobres que l’home pateix una caiguda de dedicació i devoció després d’haver ejaculat. Si el submís ejacula sovint es convertirà en un servent descuidat i poc atent; o, dit d’una altra manera, obtenir d’ell el servei de la qualitat que ens mereixem ens costarà el doble. Però si el mantenim excitat pel mètode de la castedat, estarà sempre molt més desitjós de servir-nos i adorar-nos, perquè la seva dependència de nosaltres s’incrementa notablement, ja que el grau d’adoració del submís a la seva Mestressa es veu considerablement i diàriament intensificat a causa del binomi abstinència/excitació.

La castedat, doncs, constitueix una eina bàsica a l’hora d’aconseguir tant el servei més perfecte possible per part del submís, com la mútua satisfacció de les dues parts que formen la relació de Dominació Femenina.

Una eina al servei de la Dona

L’encert en l’elecció d’aquesta pràctica ve avalada per una característica majoritària en la majoria de nosaltres, les Dones: la facilitat de l’orgasme clitoridi en front de la menor freqüència del vaginal. El fet que la majoría de nosaltres aconseguim amb més facilitat, o exclusivament, l’orgasme mitjançant l’excitació del clítoris porta irremeiablement cap a la pràctica de la castedat del submís, ja que en el pla sexual millora sensiblement el nostre nivell de satisfacció així com el de la seva atenció personal.

El submís té mans, llavis i llengua par complaure’ns al nostre gust i amb la freqüència que desitgem, per això el penis perd importància i protagonisme, i passa a un segon pla; molt sovint a un pla gairebé simbòlic per a la sexualitat femenina. I, atès que la Dominació Femenina implica que la sexualitat de la parella té com a objectiu fonamental el nostre plaer, la castedat del mascle n’és la conseqüència lògica, perquè on majoritàriament les Dones trobem el plaer és en el massatge clitoridi. Prova d’això, ho és el fet que som moltes les Dones que ensinistrem els nostres submisos perquè perfeccionin la seva capacitat de complaure’ns oralment.

El sexe oral és una de les nostres principals fonts de plaer i, com que a mesura que se n’adquireix pràctica les sensacions són cada cop més satisfactòries, es podria dir que el sexe oral “enganxa”. Un submís ben ensinistrat en les arts del sexe oral és capaç de saciar completament els nostres desitjos amatoris, de deixar-nos totalment relaxades. Actuaries contra tu mateixa pel simple fet de complaure’l a ell? Per cruel que sembli per a ells, la resposta és No. Rotundament no. La conseqüència lògica que després d’una esgotadora sessió de sexe oral decidim que el nostre submís quedi en l’abstinència és totalment justificable.

Beneficis evidents

La pràctica i el temps s’encarreguen de posar les coses al seu lloc. Els beneficis, tant per a nosaltres com per a ells no es fan esperar. Des d’un plan psicològic, la nostra posició de Dominació s’incrementa notablement cada vegada que fem ús del nostre Poder de decidir sobre el seu orgasme. A més, la denegació de l’orgasme del sotmès generalment correspon a moments de màxima excitació de totes dues parts. Aquest fet també ens porta a una conclusió molt clara: ens prepara per arribar a sentir plaer del nostre Domini.

Un cop superada la fase inicial i aconseguit l’estadi de Dominació suficient, i quan ja no tenim cap prejudici o dubte intern sobre la conveniència o no de la nostra decisió, la denegació de l’orgasme ja no ens causa cap problema de caràcter sentimental o psicològic. També observem que quan decidim denegar l’orgasme experimentem un augment de la nostra excitació, ja que la decisió presa ens identifica encara més en el nostre paper de Dominants. Tant és així que molt sovint la denegació de l’orgasme a la nostra parella ve acompaniada del nostre propi orgasme. I així alimentem l’espiral Domini-Plaer.

Generar aquesta espiral és fonamental per a nosaltres, ja que, com que aquesta situació es repeteix cada cop més durant les nostres relacions sexuals, arribem a sentir veritable plaer no pel fet de denegar l’orgasme, sinó pel fet de sentir i assaborir amb total normalitat la nostra posició de Poder. Arribar a sentir plaer de la nostra posició de Poder és una meta irrenunciable per a qualsevol Dominant: sense el sentiment de Poder no es pot desenvolupar la Dominació. I mentre no sentim en el nostre interior aquesta posició no serem capaces de transmetre aquest sentiment, cosa que és fonamental per a la relació.

Què passa amb el coit tradicional?

La pràctica del coit tradicional (el mascle com a part activa) és abandonada per pràcticament totes les Dones Dominants. La raó fonamental, com dèiem, rau en el fet que la penetració no constitueix l’únic component important del nostre plaer sexual. Per això la penetració passa a un segon terme entre les nostres preferències, amb la qual cosa actuem directament sobre la usual fixació dels homes respecte al seu penis i la seva ejaculació. A poc a poc la nostra actitud donarà els seus fruits i aconseguirem col·locar en un lloc secundari un aspecte al qual els homes concedeixen tanta importància.

Doblegar el subconscient del mascle cap a l’abandonament del paper de domini que el seu penis representa no és fàcil, especialment en aquells en què la submissió no formava part de la seva forma de ser sexual. Durant el començament en la D/s calen demostracions de Poder continuades, encara que graduals, fins que el submís sigui capaç d’assaborir la seva condició.
Ara bé, també som moltes les que tenim orgasmes vaginals i que no volem renunciar a la penetració. En aquest cas, resulta obvi que, si la sexualitat està destinada al plaer de la Dona, s’han de trobar maneres de mantenir l’excitació del mascle sense renunciar al plaer que ens provoca la penetració. Aquest tipus de penetració dominant es diferencia de la clàssica en el fet que el submís penetra la Mestressa quan ella vol i de la manera que ella desitja. El control per part nostra de la penetració incrementa el nostre plaer, ja que no haurem de sofrir més la inexperiència del nostre company ni les posicions inadequades ni els canvis de ritme fora d'hora ni tantes i tantes coses que fan que generalment la penetració finalitzi amb l’orgasme de l’home però no amb el nostre.

Per tant, la castedat no és fruit del caprici de la Mestressa. Tampoc no és un càstig com alguns no iniciats hi volen veure. La castedat és tan necessària per poder avançar en una relación D/s com ho és el combustible per a un vehicle.

Descobreix-li el sabor agredolç de la submissió

Quan ja disposes del control absolut de la penetració, has entrat en un nou estadi on el submís sempre està al servei del teu plaer i el seu membre no és res més que un instrument al teu servei; i així ho ha d’entendre ell. Cap moviment seu no ha de ser aliè a la teva voluntat. Generalment aconseguiràs el plaer mitjançant la combinació de la masturbació i el control dels moviments del penis del submís d’acord amb el teu estat d’excitació.

En aquest aspecte, val la pena de esmentar que moltes de nosaltres a qui no ens agrada prescindir de la penetració coincidim en el fet que gaudim amb el contacte de la nostra vagina amb el penis, però no solem gaudir amb el bombeig descontrolat del mascle. És per això que les penetracions se solen limitar a fruir del penis masculí com si fos un vibrador.

Arribats en aquest punt tenim molt clara la diferència entre penetració i ejaculació: aquests dos actes no van units, l’única cosa que tenen en comú és que tots dos depenen de la nostra decisió. Així podem gaudir enterament de la penetració durant tot el temps que ens plagui. Si mentrestant el submís nota en algun moment que arriba al punt de no retorn, haurà de sol·licitar-nos permís per parar a fi de no ejacular sense el nostre consentiment.

Aquesta forma de Dominació Femenina amb penetració és una de les més qüestionades pels submisos no iniciats, ja que és, per la seva puresa i duresa, una de les proves en què es requereix un control mental i físic més gran; però, si s’arriba a dominar la situació, també és un dels actes de Dominació en què més s’enforteix la nostra posició i la submissió de l’home.

Amb el temps, el submís aprendrà que l’acte sexual ja no el controla ell, que està sota el nostre Domini i control, que la seva única missió és proporcionar-nos el màxim plaer i que, de tot això, ell n’ha d’aprendre a treure’n el seu propi plaer.

Per la meva experiència personal, puc dir que aquesta és una de les pràctiques que més afectuosament recomano, perquè a més de tots els beneficis que he enumerat per a nosaltres, és una de les formes en què el submís gaudeix més de la seva condició. Tinguem en compte que en aquests moments el seu penis rep de forma directa els nostres estímuls vaginals i el seu instint animal tendeix a bombejar per a la seva satisfacció, situació que haurà d’aprendre a reprimir. Novament tenim el binomi "repressió/plaer = més submissió".

El xoc mental entre la repressió dels seus instints mentre sent el plaer de la penetració, provocarà en ell irremeiablement un fort conflicte intern amb el consegüent avenç cap a la seva vertadera submissió. Allò que en un principi era repressió, ho convertirà en plaer de servir-te, i quedarà enterament sota la teva voluntat. Inicialment no puc dir que el submís ho passarà bé, més aviat al contrari, però al cap d’uns quants mesos aprendrà a gaudir enormement d’aquell estadi d’excitació/repressió que caracteritza els submisos i que dispara la seva submissió fins a aconseguir la seva vertadera identitat.

Aconseguir que el submís gaudeixi del nostre plaer i fer-li sentir les convulsions de la nostra vagina durant el nostre orgasme és una de nostres armes més potents de Dominació. Per aquest camí va una altra de les tècniques pures de Dominació, consistent a ordenar al submís que ens penetri just abans que aconseguim l’orgasme per aprofitar el plaer de la penetració per incrementar encara més la nostra excitació i provocar-nos un major orgasme. La sensació que ens aporta aquesta tècnica és altament satisfactòria per la càrrega de Dominació que porta implícita, ja que el submís solament es limita a complir ordres i a sentir en la seva pròpia carn com gaudim amb la seva penetració.

Centrar-nos en el nostre propi plaer, ens afirma com a Dominants

Per cruel que sembli aquesta tècnica, satisfà totes dues parts, perquè mitjançant la penetració nosaltres aconseguim augmentar amb força l’orgasme, és a dir, utilitzem el penis per a la nostra satisfacció. Per a ell, sentir-se útil a la Mestressa és una obsessió. Si a més sent que és usat per al nostre plaer, això l’ajuda a sentir-se realitzat.

Per tant, i tornant al començament, la imposició de la castedat no té res a veure amb els desitjos d’una Mestressa capriciosa i irresponsable, sinó més aviat tot al contrari, la castedat no és res més que la conseqüència lògica i el punt d’arribada -amb parada obligatòria- en qualsevol procés de Dominació.

Finalment, podria dir-te que quan hagis arribat en aquest punt t’hi recreïs durant una bona temporada. Has d’agafar-te el temps necessari perquè aquesta actitud arreli en tu i en el teu submís. I tranquil·la, que amb el temps es convertirà en la base i punt de partida cap a una nova evolució dins de la D/s, ja que les voluntats i identitats de tots dos s’alimenten de dia en dia amb aquesta pràctica.

Mistress Terry

(Text dedicat especialment a les Dones que s'inicien el la Dominació Femenina, traduït i adaptat de l'original: La castidad en la dominación femenina, publicat el 10 d’octubre de 2006)

Torneu a La submissió de txispi