diumenge, 1 de març del 2009

Castigar fins més ellà d’on l’esclau hi troba gust

«–No l‘heu lligada mai?
–No, mai.
–Ni l’heu fuetejada?
–Tampoc mai, però precisament...
Era el seu amant qui responia.
–Precisament –digué l’altra veu–. Lligar-la de tant en tant, fuetejar-la una mica, i que ella hi agafi gust, no. El que cal és superar el moment en què ella hi agafa gust, per obtenir les llàgrimes.»

Aquest diàleg, extret d'Història d’O, es produeix entre un Senyor del cercle de Roissy i René, l’amant d’O, mentre la tenien agenollada poc abans de lligar-la a un pilar per fuetejar-la. (A la pel·lícula la tenen dreta i el Senyor li acaricia els pits i el ventre fins a l’entrecuix, tal com podeu observar.)

Sovint es discuteix si és convenient o no castigar físicament un esclau, no fos cas que s’estigués donant plaer a un masoquista. Crec que la majoria d’esclaus i submisos no ho som, de masoquistes, i que la por al càstig contribueix a encarrilar el nostre comportament i a millorar-lo. De fet, s’utilitza en totes les escoles d’ensinistrament. Encara que és cert que la mateixa por al càstig excita i pot comportar una certa dosi de gust.

Però tot té remei, i aquí potser es tracta de no ser suau, potser es tracta que la Mestressa, encara que li dolgui per l’afecte que pugui sentir envers al seu servent, traspassi aquell punt a partir del qual la pell de l’esclau destil·la dolor sense mescla de plaer i els seus ulls vessen llàgrimes. Després ja el podrà consolar, si s’hi sent inclinada, tot fent-li veure, això sí, i reconèixer, que és per culpa del seu mal comportament que sofreix i que la correcció era necessària per redreçar la seva conducta. Ell ho agrairà i ho preferirà mil vegades abans que ser alliberat i que la Mestressa no vulgui saber-ne res més, d’ell.

Una altra possibilitat, quan la Mestressa és molt sensible o especialment despietada o quan, senzillament, té altres coses a fer, consisteix a delegar l’execució del càstig. D’exemples no en falten: els senyors deRoissy deleguen en els criats l’aplicació de càstigs, també Sir Steven delegava sovint en la serventa la flagel·lació d’O, i Venus de les pells posa el fuet en mans del seu amant per fer més cruel el càstig de Severin.

I, per si fos poc, el bloc On Female Dominance of the male mostra un parell vídeos que suggereixen la possibilitat de portar els esclaus indolents en una mena de centres esportius per a Mestresses en què les Senyores poden fer pràctiques de fuet o desfogar-se flagel·lant –sense que les aturi cap raó per ser clements– esclaus cedits temporalment per les seves Propietàries. De ben segur que l’amenaça d’haver de repetir l’experiència farà que l’esclau així castigat es desvisqui per omplir amb la màxima diligència i celeritat tots i cadascun dels seus deures.

Les escenes del tercer vídeo que trobareu a la pàgina ja no es poden considerar com l’aplicació d’un càstig sinó com un entreteniment per a Dames: dues Senyores, que tenen dos esclaus de quatre potes, cul per cul, lligats pels collons i enganxats entre ells, els obliguen a avançar en sentit contrari fins que l’un arrossegui l’altre fins al seu terreny. Elles atien els contrincants, cadascuna el seu, amb crits i cops de xurriaques. Es tracta d’un sa divertiment a l’aire lliure per a Dames. Aquí teniu els tres vídeos.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Excelentes videos. Gracias por el enlace.

Muy bueno este blog también

alex ha dit...

Aquest blog és força bo però encara m'agradava més el que està tancat de la submissió de txispi.
Com és que ja no es pot seguir?
Està tan ben escrit i és tan interessant que el trobo a faltar.