Buida la teva ment i deixa-la reposar a les Meves mans

Buida la teva ment i deixa-la reposar a les meves mans.
Jo vetllaré per tu, per les teves passes, i et portaré de nou a casa.
Seré la teva llar, el final de tots els camins,
seré la clau i el cadenat de tots els teus desitjos.
Sense Mi no trobaràs repòs, ni destí.

Estudia la geografia del Meu cos, embolcalla’M de besos,
examina cada insòlit gest i aprèn a estimar-Me...
despullada i vestida,
feliç i enfadada,
cruel i benèvola.
Seré Jo qui bressoli els teus desitjos a la Meva falda.
et donaré pau per viure’M,
et donaré guerra per assaciar-Me.
Dóna’M els teus pensaments, els teus records, els teu desitjos,
per fer-los més intensos: vull que siguis, però que siguis per i per a Mi.

Tot el meu cos ha de ser l’oasi al qual desitges arribar
el món de la teva mirada, el sabor de la teva vida.

En Mi hauries de trobar tot quant anaves buscant.
No et donaré res més que paraules, potser alguna mirada,
tal vegada un gemec complagut.
Seré estàtua de marbre per a tu i aquest serà el teu tresor;
potser una estàtua imperfecta i fins i tot poc agraciada...
però ella serà la teva més gran ventura, la teva més gran inversió.
Posa’M en un pedestal i dominaré la teva casa, posa’M a l’estança principal
i regentaré la teva vida perquè descansis, perquè sàpigues que algú regeix
mentre tu obeeixes i descanses de la vida.

(Traducció de l’original, publicat a i per palabras)

Torneu a La submissió de txispi