Càstig, disciplina, ensinistrament, ús

Domina Amanda, en el seu post, titulat Léxico, ens dóna una lliçó d’aclariment de conceptes molt didàctica. Val la pena de llegir-la, auí en teniu la traducció.

Lèxic

L’altre dia es va suscitar un debat al xat sobre cada quan s’han de disciplinar els submisos i els esclaus. Quan vaig preguntar a què es referien amb el mot disciplinar, em van dir que es referien a allò que jo entenc que és una sessió. El cas és que vaig dir que jo entenia que disciplinar la meva esclava volia dir imposar disciplina. És a dir, corregir una acció amb la qual no estic d’acord o canviar un hàbit o un comportament. I que no entenia el mot disciplinar com l’entenen els religiosos quan s’autoflagel·len, per exemple. M’agrada distingir i mirar de ser clara en els conceptes.

Una cosa és el càstig, una altra la disciplina, una altra l’ensinistrament i una altra de molt diferent és jugar o fer sessions.

El càstig té per objectiu infligir una pena per una falta comesa. La disciplina, corregir i/o canviar conductes, hàbits i accions per uns altres de millors. L’ensinistrament, entrenar el subjecte perquè cada dia pugui incrementar en tots els aspectes la seva entrega a la Persona Dominant. No es pot demanar a una ningú res que vagi més enllà de les seves possibilitats, tant físiques com mentals. Finalment, la sessió, o el joc o com cadascú en vulgui dir, és precisament això, quan juguem: en els cas dels submisos, tant els Dominants com ells; en el cas dels esclaus, quan els seus Amos o Mestresses decideixen fer-ho.

Crec que no s’han de buscar pretextos i que hem d’emprar les paraules per expressar justament allò que volem dir. Si ens passa pel cap fuetejar, prendre, usar, lligar, etc. els esclaus o submisos, diguem-ho clar. No tinguem por de les paraules, no ens cal dissimular o amagar els nostres desitjos com a Dominants dient que es tracta d’una sessió d’ensinistrament o de disciplina. Aquests dos conceptes, com el càstig, tenen, tal com he dit, uns objectius ben definits.

Si em disposo a castigar la meva gossa, li he d’explicar el perquè del càstig, per què se l’ha guanyat.

Si la vaig a disciplinar, he de tenir clar què vull i fer-li saber què pretenc. Per a mi, un exemple de disciplina seria canviar els seus hàbits alimentaris per uns altres de més sans. O modificar-li l’horari d’anar al servei si veig que, tenint en compte les vegades que hi va o l’horari corporal que té adquirit, amb el canvi puc fer-ne una esclava més eficient i més bona persona.

Si l’ensinistro, també he de tenir clar quin objectiu pretenc. Incrementar la seva resistència al dolor, per exemple, o preparar-la perquè pugui ser utilitzada d’una forma determinada: per exemple, com a serventa o objecte x. Penso que si es comunica al subjecte en qüestió quina és la finalitat de l’ensinistrament s’avança més ràpidament en la consecució de l’objectiu fixat i s’eviten confusions en els dominats o en els propietats. Imagineu la confusió momentània d’un subjecte a qui es vol introduir en les pràctiques anals sense previ avís. És molt diferent de l’estat d’ànim del que ha rebut una explicació de part del seu dominant en el sentit que serà ensinistrat per a aquest tipus de pràctiques amb la finalitat que pugui ser usat d’aquesta forma i se li ha explicat no només l’objectiu què se n’espera, d’ell, sinó també el pla que s’ha dissenyat per aconseguir-lo. D’aquesta manera se’l fa partícip i normalment hi col·labora de molt bon grat.

La sessió o el joc? Doncs això. És el moment d’esbagir-se, en què es recull el fruit de l’ensinistrament, de rebre el plaer que ens donen com a Dominants que som, i pel que fa a ells de rebre el plaer de complaure’ns, que és el que els correspon.

Domina AMANDA

En el seu comentari a deixat al post, l’Amo Tarha resumeix exemplarment la lliçó de Domina Amanada:

Un càstig és un càstig i s’infligeix per corregir les faltes [de l’esclava]. Disciplinar és educar, guiar, dur l’esclava pel camí que tu elegeixes. Ensinistrar-la és fer-ne l’esclava que cerques. Usar-la és fer amb ella el que ens ve de gust, perquè és esclava.

Torneu a La submissió de txispi

La tortura de la verga i els ous, 1a part

Introducció

La tortura de la verga i els ous, més coneguda per les sigles angleses CBT (Cock and Balls Torture), comprèn una gran varietat de d’activitats. Aquesta tortura es pot aplicar per infligir un càstig sever o només per causar molèsties. [També pot servir d’exercici de relaxació de la Mestressa: vegeu sobre això el relat Amb el cos fet una brasa].

És important de tenir en compte que el penis i els testicles poden resultar danyats permanentment amb facilitat; per això s’ha de tenir molta precaució quan es practica aquesta activitat.

Dins la comunitat del BDSM hi ha qui pensa que la tortura dels genitals masculins està directament relacionada amb el control sexual; d’altres, en canvi, consideren que té a veure amb l’ego.

Vull suposar que cada mascle té la seva pròpia raó per desitjar aquest tipus de tortura [i cada Mestressa, per infligir-la, també]. En algunes cultures primitives, els testicles dels homes eren tinguts per molt sagrats i s’arribaven a fer juraments sostenint els collons d’un home amb la mà [i, entre els primitius actuals, les decisions impulsives i poc o no gens enraonades se solen prendre “per collons”]. I, en alguns països, estrènyer els testicles d’un home pot portar a qui ho fa a perdre la mà.

Hi ha molts mètodes de CBT i, segons el nivell de dolor o les tendències eròtiques, alguns mètodes poden ser molt cruels.

Tortura dels ous

I. Pressió

Els testicles són potser la zona més sensible dels genitals del mascle i també la més fràgil. Així, doncs, qualsevol activitat sobre els testicles s’hauria de realitzar amb molta cura i tenint en consideració el benestar dels implicats. Els errors poden conduir a ruptures, esquinços o altres resultats desfiguradors i que poden portar discapacitats.

Una manera de torturar els ous és simplement agafar-los amb la mà i estrènyer-los com qui estreny una pilota de goma.

Si s’estiren cap avall abans d’estrènyer-los, els testicles queden al fons de la bossa i poden ser magrejats amb més eficàcia. Comenceu amb una pressió suau i, a partir d’aquí, aneu estrenyent cada cop més fort fins que l’esclau arribi al límit del dolor que és capaç suportar.

Mentre estrenyeu els collons, els podeu manipular fent que es freguin lleugerament l’un contra l’altre. Aquest frec pressiona sobre els nervis que recorren la part de fora de cada testicle i provoquen un dolor agut que s’estén fins a l’interior de l’abdomen.

II. Bufetades

Bufetejar els collons és un altre mètode de tortura.

Mentre la bossa dels testicles penja deixada anar, suaument però sense cedir bufetegeu-los d’un costat a l’altre. Els testicles boten dins de la bossa quan són bufetejats i això causa un immens dolor; per aquest motiu és assenyat no bufetejar-los amb molta força.

També podeu lligar els ous amb un tros de corda, tubs o tires de cuiro. Per fer-ho, engrapeu els testicles amb una mà i estireu-los cap avall suaument. Amb l’altra mà, passeu repetidament la corda, o qualsevol altre material que serveixi per lligar, just per sobre els ous i nueu els caps.

Quan ho hàgiu fet, doneu copets lleugers amb els dits als ara tibants costats dels testicles. Alerta, els testicles es poden esquinçar fàcilment quan estan lligats; per això és important que no feu servir gaire força durant aquesta activitat. A més, els collons no es poden mantenir lligats durant llargues estones perquè el flux sanguini podria arribar a ser insuficient.

III. Pessics

La pell que envolta els testicles és més sensible quan estan lligats i pessigar-los amb les ungles o unes pinces pot també resultar una veritable tortura.

Raspar amb les ungles o altres instruments la pell tibant de la bossa és també dolorós. Feu servir, si no, la punta d’una ploma per escriure o dibuixar sobre uns testicles lligats.

Això produeix sensacions que varien des de sensuals a doloroses; depèn de la quantitat de pressió que feu. També podeu passar una ruleta (la podeu comprar en una merceria per pocs euros) per la pell dels testicles lligats. De nou, la quantitat de pressió aplicada determina la reacció que es vol aconseguir. Podeu fins i tot posar la ruleta al congelador unes quantes hores abans de fer-la servir.

Qualsevol instrument es pot utilitzar d’aquesta manera, però heu de descartar els objectes que puguin tallar o perforar la pell.

IV. Pinces

Hi ha diversos dispositius que poden servir per pinçar la pell dels testicles. Pinces de mugrons, agulles d’estendre roba i clips per als cabells són només unes poques coses de les que es poden pots usar.

Deixar les pinces posades durant una estona permet ajustar la pressió que es vol aplicar a la zona. Ara bé, quan es treuen, l’experiència pot arribar a ser terriblement dolorosa.

Si feu servir agulles d’estendre roba, mireu de comprar-ne unes de plàstic que tenen forats a les puntes. Poden ser aplicades a tota la bossa dels testicles i després les podeu enllaçar les unes amb les altres totes juntes amb una beta o un cordill. Quan les teniu totes enllaçades, podeu estirar els cordills i produir dolor en zones específiques de la superfície de la bossa.

Els clips dels cabells (que podeu adquirir en qualsevol botiga de tot a 100) potser ocasionen més dolor sense afegir-hi pesos. De totes maneres, es poden ajustar i us ofereixen un ventall de pressions per castigar el vostre submís.

De pinces de mugrons (comprades a través de catàlegs i sex-shops), n’hi ha una gran varietat. Les pinces de papallona són refinades perquè s’hi poden penjar pesos fàcilment. Hi ha també les pinces de cocodril, que es poden ajustar per produir des d’una molèstia lleu a una gran incomoditat.

Abans d’utilitzar les pinces i els clips, ni que siguin acabats de comprar, renteu-los bé amb aigua calenta i sabó i esterilitzeu-los. Això elimina les bactèries que poden haver arreplegat durant l’embalatge i el transport. I renteu sempre tots els instruments que heu fet servir després de cada sessió.

V. Pesos

Es poden afegir pesos a les pinces col·locades a la bossa dels testicles. Un bon lloc on trobar-ne són les botigues que venen ormeigs de pesca. El moment de triar els pesos de diferents formes i pes, el podeu convertir en una experiència estimulant per al vostre submís.

Podeu enfilar els pesos amb diferents cordills o trossos de fil de cuca i si els combineu obtindreu un sistema de pesos que podeu afegir a un conjunt de pinces o a una de sola o fer les combinacions que vulgueu.

A més, com que de pesos de pesca n’hi ha de diferents mides, formes i pes, això us permet desafiar el vostre submís a suportar més llast a cada nova sessió.

Un altre lloc on podeu varietat de coses pesants és a les ferreteries. Hi podeu comprar femelles de diverses mides i objectes pesants que també es poden enfilar fàcilment amb un cordill o fil de cuca. Això els fa fàcils d’usar durant l’estona de joc. Per guardar els pesos només heu de clavar un clau en una paret que no estigui a la vista i penjar-los-hi.

VI. Paracaigudes

El paracaigudes són fets normalment de cuir i es poden comprar a través de catàlegs d’objectes fetitxistes en sex shops que tingui articles de BDSM. El paracaigudes se subjecta entre els testicles i el penis i té tres cadenetes que van a parar juntes just sota els testicles.

Aquestes cadenes normalment van ajuntades amb una baula circular on es poden enganxar pesos. Encara que no són dolorosos necessàriament, la majoria d’homes a qui agrada la CBT troben que és eròtic sentir una estrebada constant als testicles.

A més, es pot fer caminar els submisos portant pesos entre les cuixes. El paracaigudes també es pot girar a l’inrevés quan els testicles ja són a dins, i això fa que els genitals quedin com un bolet.

Els paracaigudes, els podeu comprar de talla única; però, quan és possible, és millor tenir-ne de fets a mida i adaptats als vostres gustos. Hi podeu afegir anelles i accessoris, si us els fan especialment per a vosaltres.

Si us feu un paracaigudes a mida, considereu també la possibilitat de cosir-hi botons a la part de dins: fregaran els testicles i els causaran molèsties, especialment si s’hi afegeixen pesos o s’utilizen sota la roba.

VII. Lligaments

Els testicles es poden lligar de diverses maneres. Tenint-los estirats cap avall, podeu fer servir corda, cordill o tires de cuir per lligar la bossa fent-hi moltes voltes; després nueu els caps.

Aquesta manera de lligar-los ocasiona un cert estirament i separació i pot resultar agradable a la vista de la dominant. També es poden separar els testicles i lligar-los cadascun dins de la seva part de bossa. Comenceu pel que penja més avall i quan el tingueu ben lligat aneu per l’altre.

Quan tingueu els dos testicles lligats separadament, embeneu-los tots dos junts amb corda provocant que l’un faci pressió contra l’altre. Heu d’anar molt alerta a l’hora de lligar els testicles perquè el flux sanguini podria quedar interromput en aquesta zona al cap d’una estona i ocasionar una lesió greu.

VIII. Momificació

No es tracta de momificar tot el cos, només els collons. Els testicles poden ser embenats i revestits totalment amb corda, gasa, betes o fins i tot cinta adhesiva.

Tingueu precaució quan els manipuleu: si estan lligats estretament podrien prendre mal fàcilment. Si feu servir gasa, comenceu per la part de dalt de la bossa i continueu cap avall. Així sentirà més pressió a dins de la bossa dels testicles quan hàgiu acabat.

Quan utilitzeu cinta adhesiva no cal que l’enganxeu gaire tibant, ja que la tortura real comença quan la traieu. Els llençols i coixineres vells són un material excel·lent per fer aquest activitat i es poden rentar després de cada sessió i tornar a utilitzar.

IX. Cera calenta

Fer caure gotes de cera calenta sobre els collons és una altra forma de tortura. Heu de triar entre cera tova o cera dura, segons la temperatura que desitgeu. La cera tova es fon més de pressa i és més aviat tèbia; la cera dura crema a poc a poc i és més calenta.

Deixeu degotar la cera a poc a poc i a intervals al llarg de tota la pell de cada testicle, tant si estan lligats com deixats anar. Si heu afaitat o fet afaitar els testicles abans de torturar-los, els tindreu més sensibles i després no costarà gens arrencar la cera. És clar que, si no voleu tenir els vostre submís afaitat, el tindreu tota l’estona patint pel terrible moment que passarà quan li arrenqueu la cera, [i això us pot semblar més excitant].

Podeu intentar treure-li la cera amb un ganivet de mantega de tall esmussat per augmentar-li les sensacions o podeu rebregar-li els collons perquè la cera es parteixi i us permeti fer-la saltar a trossos. La cera conserva l’escalfor de manera que en podeu vessar sobre diverses capes alhora sense inquietar-vos per cremades serioses.

(Text traduït i adaptat de l'original Cock & Balls Torture publicat a NTC Web)

Torneu a La submissió de txispi

La cambra de bany

Sovint els sanitaris i la cambra de bany en general són exclosos dels jocs del BDSM perquè són considerats llocs i objectes poc fins i elegants. Indubtablement, qui practica un BSM refinat i orientat cap al fetitxisme pot pensar d’aquesta manera. La veritat, però, és que l’ús del bany com a “sala de jocs” sovint es fa imprescindible.

Avantages
La cambra de bany és el lloc més fàcil de netejar. Les pràctiques que comporten la possibilitat de deixar taques són evidentment poc viables al saló, amb estores precioses i sofàs de pell on, fins i tot el més convençut dels esclaus refusaria rebre una lavativa.

Al bany, en canvi, tenim a mà tot allò que cal per netejar i per realitzar totes les necessitats corporals, que poden ser forçades com un càstig.
El mateix fet d’anar al vàter pot ser viscut com un càstig humiliant ja que habitualment és usat en la intimitat, i la sola presència de la Mestressa que acompanya i controla és font d’humiliació.

Desavantages
Les cambres de bany són sovint poc àmplies i poc pràctiques per als jocs i els inconvenients que hi pot trobar el submís sovint són semblats als que hi pot trobar la Mestressa. En poques paraules, els jocs típics que es poden practicar al bany sovint són per a "estómacs forts". Però si la cambra de bany és prou ampla i ben cuidada i t’hi saps adaptar, hi podem realitzar pràctiques ens satisfacin del tot.

Una precaució
Per practicar-hi el BDSM, la cambra de bany ha d’estar òbviament en condicions higièniques absolutament perfectes.

Els jocs i les situacions que presento estan dividits en tres categories; clàssics, durs i particulars.

Jocs clàssics. obligar el sub a realitzar les seves pròpies necessitats fisiològiques públicament és ja de per si una forta humiliació psicològica que no tots poden suportar. Si a més se¡l força a realitzar-les, tot és encara més fort. La manera més clàssica de forçar-lo és ficant-li una lavativa, que fa que el submís a no es pugui aguantar davant de ningú. L’enema es pot aplicar a la banyera per preveure qualsevol pèrdua imprevista i desastrosa. L’esclau també pot assistir la Mestressa en la satisfacció de les Seves necessitats. Netejar-la, fins i tot oralment, és un clàssic.

Jocs durs. Entre aquests jocs evidentment els més clàssics són la pluja daurada i l’evacuació de la lavativa, que es fan amb el sub a dins de la banyera. Són situacions en què el costat psicològic és predominant, però que comporten també per a la Mestressa una notable disciplina (ja que l’aspecte olfactiu és notable), i no tothom s’hi veu en cor.

Jocs particulars. Són jocs que s’escapen del context precedent en què utilitzem l’ambient del bany i els sanitaris en particular de manera fora del comú. La dutxa i la banyera es presten al servei de massatge i la neteja per part del submís per relaxar la Mestressa al final d’una sessió particularment dura. Les cadires i els tamborets permeten immobilitzar el sub assegut (amb les cuixes obertes) per fer-li la depilació o sotmetre’l a una inspecció genital sense por d’embrutar massa la casa. El bidet és ideal per jocs d’aigua tipus “la poma al gibrell” on el sub (oportunament lligat al mateix bidet) ha d’agafar l’objecte amb la boca mentre, per esperonar-lo, és fuetejat a les natges o sodomitzat fins que no aconsegueix l’objectiu. També les inspeccions personals amb el sub eventualment assegurat al radiador poden realitzar-se fàcilment al bany, on és possible obligar-lo a tornar-se a rentar i a presentar-se de nou per ser inspeccionat. També s’utilitza el sub com a personal de neteja que haurà de tenir el bany ben net i polit, sota pena de càstig inevitable.

[En aquest lloc, l’esclau a més pot tenir moltes utilitats mentre la Mestressa satisfà les seves necessitats fisiològiques o té cura de la seva higiene o del seu aspecte: pot ser usat d’esponja de bany, de tovalloleta íntima, d’estoreta, de tamboret... i fins i tot de tassa de vàter i de bidet, en el cas de les Dames més exigents.

A més, la Mestressa pot fer-se càrrec de la neteja del seu sub, com si d’una mascota o d’un objecte es tractés. I pot fer-ho, si convé, de manera que per a ell representi un càstig: fregant-lo amb raspalls i fregalls aspres, orientant raigs d’aigua a pressió contra punts sensibles del seu cos, ensabonant-li la boca i alterant a caprici la temperatura de l’aigua, etc.

La cambra de bany també por ser lloc de reclusió i, als esclaus als quals no se’ls permet utilitzar la vaixella per menjar i beure, se’ls pot fer beure de quatre potes del raig d’aigua del bidet.]

Conclusions
Tenint sempre en compte la higiene i la netedat, el bany i els seus accessoris són segurament un lloc interessant per a moltes actuacions que no han d’estar necessàriament lligades a les necessitats fisiològiques del sub o de la Mestressa, però que trobem en aquest lloc i en els seus equipaments un ambient més pràctic que en qualsevol altra estança de la casa.

(Text traduït, adaptat i ampliat (la part inclosa entre claudàtors) de l’original italià Il bagno escrit per Master Ita i publicat a l'Accademia de la Gabbia)

Relats relacionats: Sexe al WC I, Sexes al WC II, Sexe al WC III.

Torneu a La submissió de txispi

Buida la teva ment i deixa-la reposar a les Meves mans

Buida la teva ment i deixa-la reposar a les meves mans.
Jo vetllaré per tu, per les teves passes, i et portaré de nou a casa.
Seré la teva llar, el final de tots els camins,
seré la clau i el cadenat de tots els teus desitjos.
Sense Mi no trobaràs repòs, ni destí.

Estudia la geografia del Meu cos, embolcalla’M de besos,
examina cada insòlit gest i aprèn a estimar-Me...
despullada i vestida,
feliç i enfadada,
cruel i benèvola.
Seré Jo qui bressoli els teus desitjos a la Meva falda.
et donaré pau per viure’M,
et donaré guerra per assaciar-Me.
Dóna’M els teus pensaments, els teus records, els teu desitjos,
per fer-los més intensos: vull que siguis, però que siguis per i per a Mi.

Tot el meu cos ha de ser l’oasi al qual desitges arribar
el món de la teva mirada, el sabor de la teva vida.

En Mi hauries de trobar tot quant anaves buscant.
No et donaré res més que paraules, potser alguna mirada,
tal vegada un gemec complagut.
Seré estàtua de marbre per a tu i aquest serà el teu tresor;
potser una estàtua imperfecta i fins i tot poc agraciada...
però ella serà la teva més gran ventura, la teva més gran inversió.
Posa’M en un pedestal i dominaré la teva casa, posa’M a l’estança principal
i regentaré la teva vida perquè descansis, perquè sàpigues que algú regeix
mentre tu obeeixes i descanses de la vida.

(Traducció de l’original, publicat a i per palabras)

Torneu a La submissió de txispi

Làtex

Li ordenà que es tragués la camisa i que pujàs al llit. Ella mateixa li descordà el cinturó i això l’excità enormement. Els pantalons van quedar travats als turmells i li digué que es col·locàs de quatre potes...

Aquella jove Mestressa perdia per segons la candidesa que aparentava. Aquella jove feia presagiar que el seu joc no seria el d’una principiant. Els seus gestos segurs, la veu ferma, es mans... Unes mans adultes que, abans d’enfundar-se els guants de làtex taparen els ulls d’aquell home tremendament excitat per la incertesa i per la humiliant i alhora inquietant postura...

Va sentir com els guants s’adaptaven a les mans de la seva jove Mestressa, va sentir com la goma s’hi ajustava, va sentir els tacons atansar-se per darrere i va sentir com alguna cosa s’enfonsava amb fermesa en aquell forat inhòspit.

Ferm i constant, un dels dits de la Mestressa s’obria camí gràcies al lubricant. El cos es va moure cap endavant tractant d’escapolir-se d’aquella sensació penetrant. Llavors Ella l’obsequià amb un fort mastegot que l’immobilitzà immediatament. Continuà la intromissió dactilar en l’anus del susdit. Va gemegar... fins que sentí com es retirava del forat el làtex, però al cap d’un segon sentí que ja eren dos dits, els que forçaven l’entrada mentre Ella li repetia que això era el que Ella feia a les seves putetes i, encara, li preguntava si volia ser la seva puteta i ell contestava, amb una súplica, que sí, que ho desitjava, que podia fer tot allò que volgués... amb ell, que per a Ella i per Ella tot era possible... i gemegava mentre el seu esfínter cedia i amb un lent moviment cap endavant i cap endarrere –furgava en la profunditat del seu ésser– aquell ésser desgraciat es bellugava com una marioneta sota el control de la seva Senyora, Que el penetrava per darrere, humiliant-lo com una gossa sotmesa...

A poc a poc enretirà els dits, llevà la bena del seu submís, li acostà els Seus dits humitejats als llavis i l’obligà a xuclar-los. ell no podia mirar-la, només xuclar-li els dits... Finalment es tragué els guants, li féu glopejar un col·lutori, li lligà les mans a l’esquena, l’agenollà als peus del llit i Ella s’hi tombà de bocaterrosa i començà a masturbar-Se, a gemegar i a panteixar... mentre ell només la desitjava, només podia mantenir una erecció que no podia arribar enlloc, lligat de mans i de genolls mentre la seva Mestressa s’escorria.

Quan hagué acabat, s’apropà al seu rostre i li refregà per la cara tot el que hi havia en Ella. Aquell suc s’adherí a la pell del vil submís, que, mentre tractava d’ensumar aquelles essències de dona excitada... amb una bufetada, amb dues..., el bufetejà fins a deixar-li les galtes morades. I llavors li va ordenar d’adorar-La i ell així ho va fer: Li recorregué el cos a besades i passades de llengua, amb les mans encara lligades i adolorits els braços.

S’adormí, la jove fetillera; i amb una puntada de peu tirà el Seu gos a terra perquè dormís damunt l’estoreta.

Fins a l'alba dormiren T/tos dos, fins a l'hora d'anar a treballar, l'hora d'anar al bany, hora d'esperar la Senyora a la porta de bany, assegudet, obedient. En aixecar-se'n, Ella no usaria paper higiènic sinó la llengua del Seu gos fidel i submís, que s'hi miraria d'allò més per deixar ben neta la regata i, és clar, el forat negre de la Mestressa.

(Traducció de l’original, publicat a i per palabras)

Torneu a La submissió de txispi

Contractes de D/s

La signatura d’un contracte de submissió, o d’esclavitud, sol ser un del rituals més motivadors en una relació de D/s. En virtut del contracte, l’un entrega la seva persona a l’Altra i Aquesta en pren possessió com si es tractés d’una mascota o d’un objecte i passa a ser-ne considerada Propietària, Senyora i Mestressa, Usuària, i també Ensinistradora i Protectora. En el contracte se solen estipular els drets i deures de C/cadascuna de les parts, els protocols, tractaments i normes que se seguiran i els límits que no es traspassaran. El contracte, doncs, situa C/cadascú en el seu lloc.

Si bé aquests contractes no gaudeixen, per descomptat, de validesa legal, tenen un alt valor simbòlic i psicològic que pot contribuir a consolidar i aprofundir la relació de parella D/s, com hi poden contribuir el collar, una marca, una anella, una pregària o l’ús del fuet.

Sobre aquesta mena de contractes i la seva importància per les practicants i els practicants de la D/s, ens en parla adnil en el seu article

Contractes

Un pas endavant en qualsevol relació de D/s és la signatura d’un contracte entre una persona Dominant i una de submisa. Encara que aquests contractes no tenen valor legal, per a Dominant i submís el seu contingut és Llei.

Què és un contracte?

Un contracte és un acord entre Dominant i submís que resumeix els drets i responsabilitats de C/cadascú. Aquests contractes poden ser molt específics s’hi poden detallar aspectes com deures, limitacions, càstigs, etc., o poden ser més genèrics. Tot depèn de la parella.

Quant dura un contracte?

Els contractes es poden estipular per a qualsevol període de temps: per una hora, un dia, un mes, o per un temps indefinit. Depèn de què desitgi la parella. La majoria de contractes tenen una clàusula de cancel·lació, però si a tots dos membres ja els va bé, poden renovar el contracte o simplement ignorar la clàusula.

Per què és important?

Una de les coses que fan que la relació de D/s es deteriori o no es consolidi és la diferència en les esperances que els dos membres tenen sobre la relació. Coses com "Jo no sabia que ell volia que fes això" o "No em va dir mai que això no li agradava" es poden evitar. Firmar un contracte proporciona un marc per poder viure la relació i poder desenrotllar la confiança, que és tan essencial en qualsevol relació. Plasmar-ho tot en un paper pot evitar moltes desil·lusions i frustracions posteriors.

El procés de negociació del contracte pot ser molt beneficiós. Obre les portes de la comunicació, tots dos exploren i verbalitzen les seves esperances i límits i arriben a un acord sobre la redacció del document. Això és crític; no pot ser un document unilateral. No és quelcom que la persona Dominant redacta en solitari, amb l’esperança que el submís el firmarà sense comentaris.

Els contractes s’han de revisar periòdicament. Això té dos objectius: per una banda, reforça el llaç del contracte i té en compte els canvis, a mesura que va creixent la relació. Els límits d’ahir no poden aplicar-se per sempre.

Existeixen contractes "tipus". En opinió meva, només han de servir com a punt de partida. El contracte ha de ser personal, dels dos membres de la parella; ha de reflectir la seva forma d’entendre les coses, les seves esperances, desitjos, limitacions, i cap contracte "tipus" no s’adaptarà exactament a les necessitats específiques d’una determinada parella.

Aquest és un exemple de contracte a partir del qual podeu començar a desenrotllar el vostre propi contracte:


Perquè consti, que amb data ....... d ............................. de.........., a ..........

JO ....................

Proposo contracte de submissió a ...............

I ofereixo al meu submís en prova de la meva intenció ............................................, com a "marca" que li serà imposada per Mi així que signem el present contracte, i que tindrà per objecte ser reconegut com a objecte de la Meva possessió.

Així mateix li ofereixo el nom de .............., perquè d’ara endavant sigui conegut per ell.

jo .................

m’ofereixo lliurement i voluntària lliurant-me a la meva MESTRESSA per a un període de temps de .............................................. perquè exerceixi el seu poder i domini sobre mi, de la forma i manera que s’especifica en aquest contracte o se’n desprèn.

Així mateix, a partir d’aquest moment assumeixo el compromís d’adreçar-me a ......... com a MESTRESSA o com em sigui indicat per Ella.

--------------------------------------------------------------------------------


Per la signatura d’aquest contracte s’acorda que el submís cedeix tots els drets sobre la seva persona i que la METRESSA pren entera possessió del submís com a propietat, reclamant per a Ella el cos, el cor i la ment del submís i comprometent-se a ser la seva protectora, mestra i amant.

................... en endavant i indistintament la MESTRESSA, i ........... en endavant i indistintament el submís


MANIFESTEN:

1.- Que ambdues parts es comprometen a respectar tot allò que s’estableix en aquest contracte, i a discutir degudament entre tots dos qualsevol dubte d’interpretació de les clàusules que sorgeixi.

2.- Així mateix, qualsevol canvi en allò que s’estableix en aquest contracte haurà de realitzar-se de mutu acord, i donarà lloc a un annex al contracte on s’establiran els canvis produïts.

3.- Qualsevol desviació, interpretació personal o incompliment d’aquest contracte, portarà automàticament a la seva cancel·lació, sense que hi hagi lloc a compensacions de cap mena per cap de les parts.

4.- Tots dos manifesten, que el S/seu concepte de la Dominació/submissió és coincident, que els S/seus límits són similars i que entenen que el dolor no és el centre de la relació que volen establir.

5.- Establim, així mateix, el compromís mutu de guardar la màxima discreció sobre les N/nostres relacions, de no immiscir-nos en les N/nostres vides privades respectives més enllà d’allò que acordem, i de respectar escrupolosament els horaris i/o dates convinguts per a les Sessions, tant si són virtuals com reals.

........................................

......................................

Deures del submís:

.........................................

.........................................


Rituals:

............................................

...........................................


Drets del submís:

......................................

......................................

Normes per a la MESTRESSA:

.....................................

....................................

Relació amb tercers:

.....................................

....................................

Premis i càstigs:

Els premis demostren al submís que la MESTRESSA se sent complaguda amb ell, són prova tangible del Seu AMOR i atenció després d’una acció correcta. Els premis indiquen a l’esclau que la seva MESTRSSA pensa en ell i en el seu benestar, reforcen el seu bon comportament

...................................

..................................

Càstigs

Sempre hi ha d’haver un motiu per imposar un càstig.

El càstig no té perquè implicar dolor. Els lligaments que limiten la mobilitat, la humiliació, paraules ofensives, fins i tot una mirada, poden ser considerats càstigs.

Els privilegis poden deixar de ser-ho, no permetre al submís que segui en una cadira, obligar-lo a fer alguna cosa que li resulti incòmoda o desagradable pot ser també una forma de càstig.

Els càstigs han d’anar sempre acompanyats d’un premi, així que el submís es corregeix.

Mai no s’han d’infligir càstigs quan l’estat d’ànim de la MESTRESSA o del submís està fora de la normalitat.

El càstig ha d’anar sempre seguit de tendresa i afecte, ja que el càstig ja ha estat penat i ha de ser oblidat.

La MESTRESSA es compromet a no utilitzar com a càstig allò que tots dos han acordat com a límit i que figura com a annex a aquest contracte.

.....................................

.....................................

Paraula de seguretat

L’esclau ha de tenir una paraula de seguretat, alguna cosa que pugui dir per detenir la sessió i que entenguin tots dos que significa un prou rotund.

Aquesta paraula ha d’aturar la sessió immediatament, i permetre tant al submís com a la MESTRESSA discutir quin és el problema i corregir una situació dolorosa o perillosa fora de la sessió.

La paraula que tots dos reconeixen com a paraula de seguretat és la següent: ...................

Altres acords:

....................................

....................................


He llegit i comprès aquest Contracte de Submissió. Estic d’acord a lliurar-me completament a la meva MESTRESSA, accepto qualsevol reclamació sobre el meu cos, cor, esperit i ment. Comprenc que seré dominat, ensinistrat i castigat com a submís i prometo complir tots els desitjos de la meva MESTRESSA i servir-la posant-hi el millor de les meves habilitats. També comprenc que puc rescindir aquest Contracte de Submissió en qualsevol moment.

Signatura del submís

He llegit i comprès aquest Contracte de Submissió. Estic d’acord a acceptar aquest submís com a objecte de la Meva propietat i a tenir-ne cura tan bé com sàpiga. Vetllaré per la seva seguretat i benestar i el dominaré, ensinistraré i castigaré com a submís. Comprenc la responsabilitat implícita en aquest compromís i hi estic d’acord. Res no danyarà el Meu submís mentre Em pertanyi. També comprenc que puc rescindir aquest Contracte de Submissió en qualsevol moment.

Signatura de la MESTRESSA

(Traducció i adaptació a la relació Mestressa/submís del text escrit per adnil titulat Contratos i publicat al web Un rincón del Paraíso.)

Podeu també consultar el contracte pactat fa poc entre Domina Amanda i la seva esclava lilaNegra{Amanda}. És modèlic.

Més endavant publicarem altres models de contracte.

Torneu a La submissió de txispi

Què és un submís per una Mestressa

Sóc una Dona jove de 24 anys, declarada com a Mestressa des d’en fa gairebé tres. He practicat el FemDom sense saber-ho des de molt abans. Del Meu caràcter, en puc dir que sóc molt dèspota i capriciosa; manipuladora per naturalesa i... no puc callar-M’ho, molt sàdica. D’una ment fosca i perversa com la Meva no se’n podia esperar res més. [...]

M’encanta estar envoltada de submisos, aquestes personetes especials que saben que al món no tenen res millor per fer que atendre’M i desviure’s per Mi, que no deixen que Jo mogui ni un sol dit per a res. M’encanta assaborir deliciosos sopars preparats amb gran dedicació per a Mi, assaborir-los molt lentament mentre ells no tenen permès posar-se a la boca altra cosa que les botes que M’he posat per sortir a ballar i llepar-les fins a deixar-les ben lluents. Si fan una bona feina potser els premiaré amb algun dels riquíssimes menjars per a esclaus que solc cuinar. [...]

Sé que molts pensen que ser submís és fàcil, que és solament acotar el cap i obeir les ordres de la Reina. Doncs no és tan senzill. És una vida de privacions i sacrificis; d’estar sempre pendent sense importar horaris, ni dormir i fins i tot passant gana; d’haver-Me de servir els Meus dies de mal humor o, encara pitjor, suportar la Meva indiferència quan no tinc ganes de veure’ls.

Es tracta d’estar a la Meva completa disposició perquè la Meva vida sigui més plaent. Hi ha moltes formes de fer-ho... Ocupar-se de tràmits tediosos que odio de fer, cuinar plats saborosos per a Mi, ser usat en tot allò que es refereix al Meu relax i a la meva bellesa corporal, etc. Però heu d’entendre, esclaus, que... per a Mi no sou altra cosa que servents, mascotes, bufons, trossos de carn, o simplement un moble del qual em conservo el dret d’utilitzar quan, com i on Jo disposi. Se suposa o espera que vosaltres us sentiu feliços ocupant aquest lloc d’inferioritat, humiliant-vos i sofrint, tenint el privilegi de servir aquesta Deessa, donant-ho tot a canvi de no res. La vostra única gratificació serà la certesa d’haver-Me brindat moments plaents: res més. I, per descomptat, M’heu de servir sempre amb un somriure. Jo no tinc cap mena de miraments i us asseguro que M’importarà ben poc que tingueu son, cansament o dolor físic. Bé, sempre hi ha algun límit. A cap Mestressa no li agrada que se li faci malbé o se li mori un bon servent. [...]

Un darrer detall: generalment gairebé cap dels Meus servents no te sexe amb Mi. He dit gairebé perquè tinc unes mascotes tan precioses que de tant en tant Em tempto i Me’ls emporto al llit. Per descomptat, Jo tinc molts orgasmes i ells cap! Però això no importa, allò que importa és el Meu plaer. Les Mestresses sabem que si estan en abstinència obeeixen més, i com que Jo Em mereixo servents de luxe a vegades passo setmanes sense permetre’ls que descarreguin!!! I un altre factor que els fa més bons submisos és el fet de tenir-ne uns quants, perquè competeixen entre ells per destacar i, és clar, Jo en surto beneficiada. A vegades es posen gelosos, i algun fins i tot arriba a demanar-Me fidelitat i que només el tingui a ell. En aquest cas hi ha dos camins possibles: o ell entén que sóc una Dona –per tant superior a ell– i que tinc dret a tenir tants servents com em plagui, o persisteix en la seva estúpida idea, que és ben poc submisa, i l’expulso immediatament del Meu Domini.

Extret de Presentación, escrit per Úrsula Dominatrix, Reina Oscura

Torneu a La submissió de txispi